Mor Antonio Tejero, el protagonista del 23-F que va sacsejar la democràcia espanyola

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina ha mort després de romandre en estat crític des del passat mes d’octubre, tal com ha confirmat l’advocat de la família. En aquell moment, els seus familiars van desmentir les informacions que asseguraven que havia mort. Finalment, ha traspassat després de rebre els Sants Sagraments i envoltat dels seus fills, segons ha comunicat un d’ells. “Gràcies a Déu per una vida lliurada i generosa”, conclou el missatge.

Nascut el 30 d’abril de 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), Tejero passarà a la història per haver liderat l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, el conegut 23-F, un episodi que va marcar profundament el rumb de la jove democràcia espanyola.

L’assalt al Congrés que va paralitzar el país

La tarda del 23 de febrer de 1981, durant la sessió d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del Govern, Tejero va irrompre a l’hemicicle al capdavant d’un grup de guàrdies civils armats. Amb la pistola enlaire, va ordenar als diputats que es tiressin a terra i va retenir els parlamentaris i els membres de l’Executiu.

El país va quedar paralitzat durant hores. La imatge de Tejero amb el tricorni i l’arma a la mà es va convertir en un dels símbols més icònics de la història recent. L’intent colpista pretenia frenar el procés de consolidació democràtica iniciat després de la mort de Francisco Franco el 1975 i revertir les reformes polítiques impulsades durant la Transició.

El cop va fracassar per la manca de suports suficients dins l’Exèrcit i per la resposta institucional de l’Estat. Aquella matinada va marcar un punt d’inflexió en la consolidació del sistema democràtic.

Condemna, presó i retirada

Després del fracàs, Tejero va ser condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar. Va complir 15 anys de condemna i va quedar en llibertat el 1996, sent l’últim dels principals implicats a sortir de la presó.

Durant l’empresonament es va dedicar a la pintura i a l’escriptura. Un cop en llibertat, es va retirar de la vida pública i va viure entre Madrid i Torre del Mar (Màlaga), on va continuar amb la seva afició artística.

Tot i mantenir-se allunyat dels focus mediàtics, va intervenir puntualment en el debat públic. El 2006 va enviar una carta crítica amb l’Estatut de Catalunya al diari Melilla Hoy. El 2012 va presentar una denúncia contra l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, per conspiració i intent de sedició. El 2019 va participar en una protesta contra l’exhumació de les restes de Franco.

Una figura clau d’un moment crític

Amb la seva mort desapareix una de les figures més controvertides de la Transició. El seu nom quedarà per sempre associat al 23-F, un episodi que va posar en risc la democràcia espanyola però que, després del seu fracàs, també va reforçar el compromís institucional amb l’ordre constitucional.

Més de quaranta anys després, aquell intent de cop d’estat continua sent objecte d’anàlisi i debat, i forma part imprescindible de la memòria política contemporània d’Espanya.