El Tribunal Suprem dóna una pensió vitalícia a una dona després de dedicar 24 anys a cuidar de la seva família

Una sentència del Tribunal Suprem ha posat el focus en una realitat que afecta milers de divorcis a Espanya: la dependència econòmica després de dècades dedicades a la llar. L’alt tribunal ha reconegut el dret d’una dona de 61 anys a rebre una pensió compensatòria vitalícia de 1.400 euros mensuals després d’haver dedicat gran part de la seva vida matrimonial a la cura dels seus fills i al suport professional del seu exmarit.

La resolució judicial, corresponent a la sentència STS 5244/2025 i publicada pel Consell General del Poder Judicial, revisa el cas d’una parella que va estar casada durant 33 anys. Durant aquest temps, la dona va abandonar la seva feina com a auxiliar administrativa per assumir de manera exclusiva les tasques de la llar i la criança, mentre el seu marit continuava amb la seva carrera laboral.

Després de la separació de fet el 2014, l’exmarit va continuar enviant transferències mensuals d’entre 4.000 i 6.000 euros per cobrir les despeses familiars, mantenint així una clara dependència econòmica. Tanmateix, en no arribar a un acord definitiu després del divorci, el conflicte va acabar als tribunals.

El Suprem rebutja posar data a la pensió

El cas va passar primer per un jutjat de primera instància, que va establir una pensió de 1.000 euros mensuals durant només un any. La dona va recórrer la decisió i l’Audiència Provincial va elevar la quantia a 2.000 euros al mes i la va fixar amb caràcter indefinit.

L’exmarit, disconforme amb aquesta decisió, va portar el cas davant el Tribunal Suprem amb l’objectiu de reduir tant la quantitat com la durada de la pensió. Tanmateix, els magistrats van rebutjar limitar-la en el temps.

Segons el tribunal, exigir que una dona de 61 anys que porta més de dues dècades fora del mercat laboral trobi una feina estable és una cosa “realment complicada”. Per fixar un límit temporal a la pensió hauria d’existir una alta probabilitat que la persona pugui superar el desequilibri econòmic per si mateixa en el futur.

Els jutges adverteixen que assumir que aconseguirà reintegrar-se amb èxit al mercat laboral seria incórrer en “futurisme o mera endevinació”. A més, la sentència subratlla que la dedicació exclusiva a la llar “va truncar el seu accés al món laboral”.

Aquesta situació també ha afectat la seva jubilació. La dona només ha cotitzat deu anys a la Seguretat Social, lluny dels quinze exigits per accedir a una pensió contributiva, fet que reforça la necessitat de garantir-li estabilitat econòmica a llarg termini.

L’import baixa, però la pensió serà per sempre

Tot i que el Suprem confirma el caràcter vitalici de la pensió compensatòria, sí que ha decidit reduir la quantia fixada per la instància anterior.

Els magistrats consideren que l’Audiència Provincial no va tenir prou en compte l’efecte econòmic que tindrà la pròxima liquidació de la societat de guanys. Entre els béns del matrimoni hi figura un habitatge sense càrregues valorat en 390.500 euros.

Després de la venda de l’immoble, l’exesposa rebrà aproximadament 195.250 euros. Segons el tribunal, aquest capital li permetrà adquirir un habitatge més petit i reduir les seves despeses quotidianes.

Per això, el Suprem conclou que la compensació econòmica necessària s’ha d’ajustar. El resultat final és una pensió de 1.400 euros mensuals, sense límit temporal, destinada a garantir la seva estabilitat econòmica durant la resta de la seva vida.