Puja la gasolina, la llum, el pa…, els morts

Trump-caprici i Netanya-mata, l’ordre dels presidents no altera el producte; s’han autoconvençut que quan la guerra dura menys d’uns dies no és una guerra. Segons els meus agents camuflats, a la Casa Blanca i a la Mishkan HaNassi, els il·luminats van acordant pels passadissos que es tracta, doncs, d’una crisi, una operació ràpida amb vestits humanitaris. Diran el que se’ls acudeixi per justificar la intervenció que estan duent a terme a l’Iran i altres països de l’entorn en què “l’un llença la pedra i l’altre amaga la mà”.

Sembla que es tracta més de posar ordre on ja n’hi ha i, si no n’hi ha, tampoc passa res, perquè servirà d’advertiment a aquests i a la resta de països en què encara hi ha, a més d’un sostre sota el qual aixoplugar-se, carn, fruita i verdura als mercats. I un es pregunta: ordre en què?, en un altre país, en la seva vestimenta, en les seves creences… M’inclino a pensar que on volen posar ordre és en tot allò que perjudica o minva els seus interessos econòmics. També, i no és cosa menor, per poder continuar regnant, no fos cas que, per llençar quatre petards, els acabin fent fora i jutjant-los per crims contra la humanitat.

I em pregunto què és el que més preocupa aquesta “humanitat”, de poc humana. Fer cues a les gasolineres per omplir un dipòsit que li costarà deu euros més, sabent que se’ls pot estalviar si no utilitza el cotxe per anar a pixar? Si puja uns eurets la llum sabent que ho pot compensar apagant la tele mentre se’n va a sopar? Pel que fa al pa, tampoc és tant sacrifici deixar de sucar fins que ja no queda gens de salsa. Aquesta malaltia que pateixen els de poc humans és un càncer d’aquells que encara no es poden curar. Segons em confirmen els meus agents camuflats a tots els països del món, de gent molt humana n’hi ha; a vegades no se’ls sent, parlen fluix, no insulten, però les seves conviccions són tan fortes que no cauran a les xarxes de l’adoctrinament destructiu.

A la vida moltes coses pugen i baixen, o es balancegen, sobretot amb personatges com Trump-caprici, Netanya-mata, Putin-patà, entre d’altres. Ho veiem a la borsa, a la cistella de la compra, en la importància de dir-se Ernest, en l’estupidesa… Els morts no; es queden quiets, estacionats, ancorats per sempre a la terra sota lloses de marbre i vivint als cors d’aquells que els van estimar. Milions de morts a causa de la guerra poden certificar-ho. “No som nosaltres”, diuen aquests personatges sinistres, “és la Parca qui se’ls emporta”. Si no t’ha sorprès aquesta xifra, multiplica-la per tres, per quatre o per deu, perquè la vida dels qui els estimaven se’n va anar amb ells. Com va cantar John Lennon, assassinat, sempre ens quedarà allò de Imagine people living in peace.