'Don nadie' Pedro Sánchez?

Un dia segueix a l’altre, i es van acumulant, fent que el calendari vagi canviant de dígits. En la vida quotidiana això és normal, encara que no ens agradi passar fulls, no per si mateix, sinó perquè el temps passa tan de pressa que, quan ens n’adonem, els mesos passen gairebé sense adonar-nos-en. Gairebé tothom està pendent dels dies de guerra, algunes de les quals, com la d’Ucraïna, fa anys que duren. La de Gaza ha quedat “tapada” per una altra de més recent: la de l’Iran, liderada pels Estats Units i Israel, i la protagonitzada per Israel amb els seus atacs al Líban. Un altre despropòsit de l’emperador Trump i de l’assassí Netanyahu.

El president d’Espanya, Pedro Sánchez, des del primer minut ha manifestat el seu rebuig a la guerra i no li ha “seguit el joc” al president nord-americà, el mateix que es permet insultar tothom qui vol. No és un president convencional, és un dèspota a qui li agrada que li riguin les gràcies, que li donin copets a l’espatlla i li diguin que és el millor del món. Però no tots els dirigents del món li riuen les gràcies “macabres”. El president espanyol va ser el primer mandatari que li va plantar cara i aquí van començar els seus problemes. Des d’aquell moment, Trump no ha fet altra cosa que carregar contra ell i contra Espanya. El temps ha anat passant i diversos líders europeus s’han anat sumant a la seva postura, cosa que encara ha irritat més l’inquilí de la Casa Blanca.

Depenent de com s’hagi llevat Trump, Sánchez ha estat, entre d’altres, objectiu del líder republicà. En la mateixa línia, el primer ministre d’Israel, Netanyahu, no li ha perdonat al president espanyol la seva posició. Sempre que pot, li llança algun dels seus dards enverinats. Aquest divendres, l’ofensiva verbal ha estat doble. Netanyahu declarava: “Israel no romandrà en silenci davant dels qui ens ataquen. Espanya ha difamat els nostres herois, els soldats de les IDF [l’exèrcit israelià] (...) Els qui ataquen l’Estat d’Israel en lloc dels règims terroristes no seran els nostres socis pel que fa al futur de la regió (...) No tinc intenció de permetre que cap país lliuri una guerra diplomàtica contra nosaltres sense pagar-ne un preu immediat”. I, per si no en tenia prou, el govern de Netanyahu ha retirat Espanya del Centre de Coordinació Civil-Militar, un organisme creat recentment per supervisar les operacions de l’alto el foc a Gaza.

Per si això no fos suficient, el ministre israelià de la Diàspora i Lluita contra l’Antisemitisme, Amichai Chikli, va publicar un missatge a les xarxes socials en què deia a Sánchez que “ets un complet i absolut ‘don nadie’”. La floreta del ministre diu molt del seu tarannà. Qui, per cert, manté excel·lents relacions amb partits de l’extrema dreta europea. No ha estat aquesta l’única vegada que el ministre li ha dedicat “floretes” a Sánchez.

La frase “ets un complet i absolut ‘don nadie’”. Si realment ho considera així, per què perd el temps atacant-lo? Cal recordar que Pedro Sánchez, a més de ser el president del Govern d’Espanya (per cert, fins a la seva arribada al poder, les relacions entre els dos països eren excel·lents), és també el president de la Internacional Socialista. El primer espanyol que ocupa aquest càrrec, que no és poca cosa. Cal recordar que Sánchez ha aconseguit que diversos líders europeus, inclosa la primera ministra italiana Meloni, exerceixin pressió per rebaixar l’escalada bèl·lica i exigeixin el respecte del dret internacional en el conflicte. És tan “ningú” que fins i tot el mateix Trump està profundament molest perquè, segons ell, “els aliats europeus” no li estan donant suport en la seva escalada contra l’Iran.

Segons la definició de la RAE, un “don nadie” és una “persona sense valor”, poc coneguda, amb escàs poder i influència. Com es pot comprovar, el que diu la RAE no coincideix amb el perfil del president del Govern d’Espanya, que ha aconseguit suports, és conegut, és rellevant i fins i tot ha aconseguit irritar el mateix president nord-americà, que parla molt sovint d’ell. El mateix passa amb Netanyahu, a qui s’atribueixen crims de guerra contra la humanitat. La diferència és més que evident.