Dr. Santiago Ramon y Cajal: "La combinació del nostre fàrmac amb la inmunoteràpia augmenta l'efecte contra el càncer"

Un nou fàrmac per als tractaments contra el càncer és el nucli de l'estudi col·laboratiu dut a terme entre el grup de Patologia Molecular Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el grup de Química Farmacèutica (GQF) de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull). Aquests centres han evaluat els efectes d'un inhibidor que podria bloquejar les vies de resistència originades contra tractaments de quimioteràpia i immunoteràpia.

El fàrmac, conegut com a EB1, és capaç de bloquejar la proteïna MNK1, l'encarregada d'activar el factor de resistència eIF4E. Aquest es considera de mal pronòstic de molts tipus de tumors, doncs permet que les cèl·lules tumorals sobrevisquin als tractaments i, per tant, es relaciona amb la resistència a teràpies convencionals. El treball, publicat a Journal of Medicinal Chemistry, es troba en fase de desenvolupament preclínic i s’ha portat a terme en col·laboració amb el grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR i el CIBER de Càncer (CIBERONC), iniciat per la tesi doctoral de la Dra. Elisabeth Bou. 

EL EB1 DISMINUIRIA ELS EFECTES SECUNDARIS DELS INHIBIDORS MNK1

El Dr. Santiago Ramon y Cajal, cap del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup del CIBERONC, ha liderat estudis previs envers aquest inhibidor. Tal i com ha explicat a Catalunyapress, la investigació va sorgir 15 anys enrere a l'Hospital Vall d'Hebron, quan es va descobrir que un dels factors de càncer s'associava als tumors més agressius, conferint certa resistència a algunes teràpies. Va ser a partir d'aquí quan es va començar a disenyar una mol·lècula que pogués inhibir aquest factor.

No és la primera vegada que es proven fàrmacs contra aquesta via cel·lular. Tanmateix, el fàrmac EB1 presenta un mecanisme d’actuació innovador que disminuiria els efectes secundaris que produeixen altres tipus d’inhibidors de MNK1, com per exemple els estudiats per una altra companyia americana.

En paraules del Dr. Ramon y Cajal en declaracions a Catalunyapress "La combinació del fàrmac amb la inmunoteràpia augmenta l'efecte d'aquesta teràpia, provocant que es puguin donar dosis més baixes del tractament", afirma. D'aquesta manera, i al donar-se una teràpia primària amb menys intensitat, els efectes secundaris previstos en el pacient aquest sentit seran menors.

La pràctica clínia està estudiant actualment quines combinacions amb tractaments existents, tant de quimioteràpia com d’immunoteràpia, permeten majors beneficis per als pacients. En el cas de la immunoteràpia, EB1 podria evitar que les cèl·lules tumorals escapin del reconeixement del sistema immunitari, una de les causes per les quals aquestes estratègies de tractament poden no tenir bons resultats. “Estem començant a estudiar la seva eficàcia en càncer de mama i de pròstata, però pensem que és possible aplicar-lo per a qualsevol tipus de tumor perquè els mecanismes de resistència a la majoria dels tractaments són similars”, explica el Dr. Santiago Ramon y Cajal. Tot i així, assenyala que aquest inhibidir també es podria utilitzar per al tractament de tumors de pulmó i tumors cerebrals.