A la saliva i el semen es pot detectar el virus de la verola del mico
Se sap que la malaltia es transmet per contacte directe amb les lesions d'un pacient infectat o per superfícies contaminades per aquestes lesions, però un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Hospital Clínic de Barcelona dona més dades sobre la presència d'ADN víric en altres mostres biològiques
El virus de la verola del mico es detecta amb freqüència a la saliva i al semen, segons un estudi dut a terme per experts de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre recolzat per la Fundació Bancària "la Caixa", i l' Hospital Clínic de Barcelona, publicat a la revista 'Eurosurveillance'.
En els darrers sis mesos, s'han registrat més de 9.000 casos de verola del simi a tot el món a països on la malaltia no és endèmica. Els casos inicials es van detectar a Gran Bretanya, Portugal i Espanya , principalment en homes que tenen sexe amb homes, si bé la malaltia s'ha propagat a molts altres països i hi ha la preocupació que pugui propagar-se a poblacions vulnerables, com a pacients immunocompromesos o nens.
Se sap que la malaltia es transmet per contacte directe amb les lesions d'un pacient infectat o per superfícies contaminades per aquestes lesions, però es coneix poc sobre la possible presència del virus en altres mostres biològiques, com ara la saliva, l'orina o el semen.
En aquest estudi es va investigar la presència de material genètic del virus en diferents mostres biològiques, recollides en diferents moments, de 12 pacients amb infecció confirmada de verola del simi. En el moment del diagnòstic es va detectar una elevada càrrega d'ADN viral a les lesions cutànies de tots els pacients.
A més, es va detectar ADN en la saliva de tots els casos, alguns amb càrrega viral alta. També es va detectar ADN viral en recte (11 de 12 pacients), nasofaringi (10/12 pacients), mostres de semen (7/9 pacients), orina (9/12 pacients) i excrements (8/12 pacients).
Els autors assenyalen que la presència d'ADN viral no significa necessàriament virus infecciós, i que el proper pas serà intentar aïllar virus infecciosos a partir d'aquestes mostres. No obstant això, l'alta càrrega viral detectada a la saliva o el semen suggereix que aquests fluids tenen potencial infecciós.
Escriu el teu comentari