La grassofòbia afecta a la salut mental de les persones que pateixen obesitat

Segons l'Enquesta europea de salut a Espanya, publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 44,9 % d'homes i un 30,6 % de dones més grans de 18 anys tenen sobrepès. Si es parla d'obesitat, el percentatge passa a un 16,5 % i un 15,5 % respectivament. I en el segment de la població jove, un 6,6 % de la franja d'entre 16 i 30 anys pateix obesitat i un 18,2 % té sobrepès, segons dades de la Societat Espanyola d'Obesitat. 

Tal i com assenyala l'informe realitzat pels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), les dades sobre l'excés de pes associat a la salut física són abundants, però no hi ha tanta informació pel que fa a la salut mental. Una persona amb quilos de més corre el perill de "sentir-se menys vàlida i, per tant, menys mereixedora d'afecte, oportunitats o respecte", explica Amalia Gordóvil Merino, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

En aquest sentit s'introdueix el terme grassofòbia, que s'entén com el biaix que s'aplica a les persones que no entren dins els estàndards socials de normativitat corporal. Aquest terme es va encunyar l'any 1984 arran d'un estudi dut a terme als Estats Units i publicat a la Biblioteca Nacional de Medicina d'Espanya. Des d'aquest 2022, el que fins ara s'havia conegut com a Dia Mundial de la Lluita contra l'Obesitat ha esdevingut el Dia Mundial contra la Grassofòbia. 

Entre altres coses, perquè el sobrepès no solament afecta el cos, sinó també la ment. 

PREJUDICIS CAP A LES PERSONES GRASSES: LES MICROGRASSOFÒBIES

Com en qualsevol biaix, assenyala l'informe, hi ha un brou de cultiu que sustenta i legitima la grassofòbia socialment, mitjançant el que es denomina com les micrograssofòbies. Sota els insults, l'assetjament o els problemes mentals derivats de l'estigma, les persones amb sobrepès també s'enfronten a reaccions més subtils de grassofòbia.

Amalia Gordóvil i Ferran Giménez, sociòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, citen alguns exemples dels prejucidis més extesos. Entre aquests s'inclouen el pensament que les persones obeses no resultin atractives, que no tinguin una vida sexual activa i que no tinguin èxit en l'àmbit personal o laboral. També ressalta el pensament de creure que tothom que té sobrepès s'alimenta malament i que es manté en aquesta situació perquè així ho vol. 

A més, la mateixa paraula 'gras' o 'grassa' ja inclou una connotació pejorativa, doncs no es considera com una característica, sinó com un insult. 

En els homes, estar gras s'associa al fet de ser graciós, i en les dones, al fet de ser dolenta.

Amaia Gordóvil explica també que a les xarxes socials és habitual veure gent que afirma que una dona amb quilos de més en biquini en una campanya publicitària fomenta l'obesitat. Si apareix una parella en què un membre té un cos normatiu i l'altre té sobrepès, l'atenció se centra en comentar les "habilitats ocultes" de qui no compleix els estàndards de bellesa. Tot i que hi comença a haver moviments de conscienciació social, encara vivim en una societat que promou un patró únic de bellesa "en què sembla que l'única manera d'encaixar socialment és tenir un cos normatiu", afirma.

LES PERSONES AMB SOBREPÈS HAN DE TENIR CURA DE LA SEVA SALUT MENTAL

Les persones amb sobrepès o obesitat poden desenvolupar simptomatologia ansiosa i un baix estat d'ànim "que pot donar lloc a un trastorn depressiu i a un trastorn alimentari, entre altres patologies psiquiàtriques", afegeix Gordóvil. "No som conscients del patiment que tots aquests prejudicis els poden causar", afirma l'experta. 

"En la societat liberal occidental, una persona obesa no es correspon amb el model de subjecte d'explotació i del rendiment", explica Ferran Giménez. El concepte de subjecte del rendiment, encunyat pel filòsof coreà Byung-Chul Han, connecta amb la idea que no som subjectes lliures, sinó que determinats estàndards com la feina i el consumisme ens esclavitzen en una societat mercantilista com l'actual. 

"Els gimnasos, la roba o els superaliments formen part d'una gran parafernàlia orientada a fer que siguem subjectes de consum. La pressió estètica és enorme i les persones que no s'ajusten a aquest model són assenyalades immediatament", afegeix Giménez. 

LA GRASSOFÒBIA ENTRE ELS ADOLESCENTS I NENS

"Els menors són un reflex del món que els envolta, tant dels seus referents més pròxims com dels mitjans de comunicació i de la societat de consum en general. De petits només juguen amb nines hiperprimes perquè no hi ha nines amb sobrepès; a les pel·lícules, si hi ha un personatge gras, encarna el prototipus de dolent o de pallasso, cosa que els fa assumir que estar gras és una condició indesitjable i reprovable", diu Amalia Gordóvil.

Tot i que, com indica Gordóvil, hi ha "persones molt resilients o que han fet una bona feina per sobreviure a aquestes injustícies", l'adolescència és un període crític pel que fa a la grassofòbia. D'una banda, els adolescents amb sobrepès "se senten qüestionats quant als seus hàbits de consum, cosa que interioritzen i que els afecta l'autoestima i la confiança". De l'altra, la necessitat de pertinença al grup, sumada a la contínua exposició a les xarxes socials, fa que les conseqüències de la grassofòbia puguin anar des del fet d'apartar-se d'aquests joves fins a fer-los la vida impossible per WhatsApp o Instagram.