Al descobert el perquè la fatiga i el mal de cap són les principals seqüeles del Covid

Ja han passat dos anys i mig des que l' Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar formalment l'estat de pandèmia pel coronavirus sorgit a la Xina i encara hi ha moltes incògnites sobre les causes i les seqüeles que deixa aquesta malaltia. Passat els primers mesos de l'aparició d'aquesta nova malaltia, els metges van començar a diagnosticar el Covid perllongat o persistent en algunes persones que seguien manifestant certs símptomes després d'haver patit la malaltia.

El color de cap i la fatiga han estat les causes més comunes d'aquelles persones que tot i haver superat la malaltia, segueixen patint seqüeles del Covid . Segons l' OMS , per ser considerats símptomes de COVID perllongat , han de ser presents durant almenys dos mesos, des dels tres mesos posteriors a l'inici de la malaltia.

Un nou estudi científic publicat a la revista ScienceDirect i realitzat per investigadors del s ratifiquen el que asseguren els metges de capçalera de cada país. Efectivament, la fatiga i el mal de cap han estat els símptomes més comuns informats per persones amb una mitjana de més de 4 mesos després de tenir COVID-19 .

Els dolors musculars, tos, canvis a l'olfacte i el gust, febre, calfreds i congestió nasal van ser els següents a la llarga llista de símptomes persistents. La doctora Elizabeth Rutkowski, neuròloga i autora de l'estudi ha assegurat que “els nostres resultats donen suport a la creixent evidència que hi ha símptomes neuropsiquiàtrics crònics després de les infeccions per COVID-19 . Hi ha molts símptomes que al principi de la pandèmia no sabíem què fer amb ells, però ara és clar que hi ha una síndrome de COVID perllongada i que moltes persones es veuen afectades”.

L'estudi publicat informa sobre les troballes preliminars de la primera visita dels primers 200 pacients inscrits a l' Estudi de cohort prospectiu neurològic i molecular de COVID-19 a Geòrgia, anomenat CONGA, que van ser reclutats de mitjana uns 125 dies després de donar positiu per COVID-19.

CONGA va començar a registrar malalts a l' MCG a principis de la pandèmia el 2020 per examinar la gravetat i la longevitat dels problemes neurològics. Així, es va començar a inscriure participants el març del 2020 amb l'objectiu final de reclutar-ne 500 en cinc anys. El 80% dels primers 200 participants van informar símptomes neurològics amb fatiga, el símptoma més comú, informat pel 68,5%, i el maldecap el va seguir amb un 66,5%.

La majoria dels participants van informar canvis en el gust i l'olfacte, però les proves objectives dels dos sentits no sempre es van alinear amb allò que van informar. De fet, un percentatge més alt dels que no van informar els canvis en realitat tenien evidència de deteriorament de la funció segons les mesures objectives, escriuen els investigadors. Si bé les raons no són segures, part de la discrepància pot ser un canvi en la qualitat del seu gust i olfacte en lloc duna capacitat alterada pura, va dir Rutkowski .

D'altra banda, les proves cognitives poden sobreestimar el deteriorament a les poblacions desafavorides, informen. Els primers inscrits van ser majoritàriament dones, el 35,5% eren homes . Tenien una mitjana de 44,6 anys , gairebé el 40% eren negres i el 7% havien estat hospitalitzats a causa de la COVID-19 . Els participants negres en general es van veure afectats de manera desproporcionada, diuen els investigadors.

Es considera que les persones negres i hispanes tenen el doble de probabilitats de ser hospitalitzades per COVID-19 i que les minories ètniques i racials tenen més probabilitats de viure en àrees amb taxes més altes d'infecció. La genètica també és un factor probable del seu risc més alt d'un impacte més elevat de COVID , igual que tenir un risc més alt d'hipertensió i malaltia cardíaca en una etapa primerenca i més greu a la vida.