Demostren l'associació entre biomarcadors d'Alzheimer i ansietat i depressió durant el confinament

Els marcadors de risc de la malaltia d'Alzheimer com la proteïna beta amiloide o la neuroinflamació estan relacionats amb l'augment de símptomes d'ansietat i depressió durant el confinament per la COVID-19, segons un estudi liderat pel centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall , BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC).

L'estudi, publicat a la revista científica ' Neurology ', ha analitzat l'impacte negatiu del confinament de la COVID-19 en la salut mental en persones cognitivament sanes i s'ha dut a terme amb 921 participants de l'Estudi ALFA, impulsat per la Fundació la Caixa".

Del total de participants s'han analitzat resultats amb biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer de 254 persones. La investigació també ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Gotheburg, el Centre per a Malalties Neurodegeneratives de Hong Kong, la Universitat Pompeu Fabra, l'Hospital del Mar Medical Research Institute i el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), entre d'altres.

L'estudi ha estudiat, mitjançant models de regressió d'anàlisi multivariant, l'associació entre els biomarcadors relacionats amb l'Alzheimer i els factors sociodemogràfics , així com els resultats del qüestionari de l'escala d'ansietat i depressió hospitalària HADS (Hospital Anxiety and DepreBsion Scale ) durant el confinament i abans.

En una avaluació anterior, la majoria dels participants de l'estudi tenien nivells estàndard d'ansietat i depressió i, en canvi, durant el confinament el 16,6% dels participants van patir un increment d'ansietat, mentre que un 9,9% van declarar símptomes depressius. Segons estudis previs, aquest augment es considera clínicament significatiu i podria tenir un impacte en la qualitat de vida dels participants.

La cohort participant a l'estudi, enriquida per factors de risc, ha permès establir les bases d'una possible associació entre la pandèmia i l'Alzheimer: els resultats indiquen una relació entre els marcadors de risc relacionats amb la malaltia, com ara la proteïna amiloide i la neuroinflamació, i l'augment de símptomes ansiosos i depressius durant el confinament. Aquesta associació és important perquè pot implicar un pitjor pronòstic clínic en persones amb risc d'Alzheimer després de la pandèmia.

Durant l'etapa preclínica de l'Alzheimer, es produeix un augment dels símptomes d'ansietat i depressió que pot accelerar la progressió de la malaltia . A aquest fet cal afegir que durant la pandèmia de la COVID-19 aquests símptomes s'han incrementat a escala global, amb conseqüències a llarg termini per a la salut mental i el deteriorament cognitiu de grups vulnerables.

"En aquest context, era rellevant investigar la possible associació entre la simptomatologia d'ansietat i depressió durant el confinament derivat de la COVID-19 i els biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer", ha explicat Müge Akinci, investigadora del BBRC i autora principal del estudi.

EL GÈNERE, UN FACTOR DE RISC

La investigació també ha explorat el paper de l'estrès i els canvis d'estil de vida (somni, menjar, beguda, hàbits de fumar i ús de medicaments) durant aquest període, a més de factors sociodemogràfics com les diferències de sexe/gènere i la salut mental de les persones cuidadores.

S'han observat diferències entre homes i dones relatives a les hores de son durant el confinament i el consum d'aliments , així com diferències entre cuidadores i no cuidadores.

L'ansietat i la depressió suposen un risc incrementat de desenvolupar deteriorament cognitiu i la malaltia d'Alzheimer, i la prevalença observada en aquest estudi és més alta entre les dones. A l'escala HADS, les dones han obtingut una puntuació més alta que els homes per a símptomes tant d'ansietat com de depressió.

"En general, els resultats recolzen l'enllaç entre la simptomatologia neuropsiquiatria i la càrrega de beta amiloide al cervell a l'etapa preclínica de l'Alzheimer, especialment en el cas de les dones. Es mostren canvis modestos però significatius i, per tant, és apropiat que es tinguin en compte a l'àmbit clínic", ha assenyalat la doctora Eider Arenaza-Urquijo, investigadora de l'estudi i responsable d'equip al BBRC.

Les troballes d'aquest estudi obren la porta a investigacions futures sobre les conseqüències de la pandèmia en la salut mental i en el pronòstic clínic de les persones que es troben a l'etapa preclínica d'aquesta malaltia.