Les infeccions per Covid-19 augmenten el risc de problemes cerebrals a llarg termini

Les persones infectades per Covid-19 corren un risc més gran de desenvolupar una sèrie d' afeccions neurològiques durant el primer any posterior a la infecció, que van des dels accidents cerebrovasculars a problemes cognitius i de memòria, depressió, ansietat o migranyes, segons un nou estudi, publicat a la revista ' Nature Medicine '.

Aquesta anàlisi exhaustiva de dades sanitàries federals dels Estats Units realitzada per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington a San Luis i del sistema d'atenció sanitària d'Afers de Veterans de San Luis, revela a més que el cervell post-COVID s'associa amb trastorns del moviment, des de tremolors i contraccions musculars involuntàries fins a atacs epilèptics, anormalitats de l'audició i la visió, i dificultats d'equilibri i de coordinació, així com altres símptomes similars als que s'experimenten amb la malaltia de Parkinson.

"El nostre estudi proporciona una avaluació completa de les conseqüències neurològiques a llarg termini de la COVID-19", ressalta l'autor principal Ziyad Al-Aly, epidemiòleg clínic de la Universitat de Washington.

"Els estudis anteriors han examinat un conjunt més reduït de resultats neurològics, sobretot en pacients hospitalitzats i nosaltres avaluem 44 trastorns cerebrals i neurològics entre pacients hospitalitzats i no hospitalitzats, inclosos els ingressats a la unitat de cures intensives --prossegueix--. resultats mostren els devastadors efectes a llarg termini de la COVID-19. Aquests són part de la llarga COVID. El virus no sempre és tan benigne com alguns creuen".

En general, el COVID-19 ha contribuït a més de 40 milions de nous casos de trastorns neurològics a tot el món , afirma Al-Aly.

A banda de tenir una infecció per COVID, els factors de risc específics per als problemes neurològics a llarg termini són escassos. "Estem veient problemes cerebrals en individus prèviament sans i en aquells que han tingut infeccions lleus --assenyala Al-Aly--. Tant se val si ets jove o vell, dona o home, o quina és la teva raça. Tant se val si has fumat o no, o si has tingut altres hàbits o condicions poc saludables”.

Poques persones a l'estudi van ser vacunades per a COVID-19 perquè les vacunes encara no estaven àmpliament disponibles durant el període de temps de l'estudi, des de març de 2020 fins a principis de gener de 2021. Les dades també són anteriors a les variants delta, òmicron i altres de COVID.

Un estudi anterior a 'Nature Medicine' també dirigit per Al-Aly va trobar que les vacunes redueixen lleugerament -en aproximadament un 20%- el risc de problemes cerebrals a llarg termini . "Definitivament és important vacunar-se, però també és important entendre que no ofereixen una protecció completa contra aquests trastorns neurològics a llarg termini", adverteix Al-Aly.

Els investigadors van analitzar uns 14 milions d'historials mèdics no identificats d'una base de dades mantinguda pel Departament d'Afers dels Veterans dels Estats Units, el sistema sanitari integrat més gran del país. Els pacients eren de totes les edats, races i sexes.

Van crear un conjunt de dades controlades de 154.000 persones que havien donat positiu a la prova de COVID-19 en algun moment entre l'1 de març de 2020 i el 15 de gener de 2021, i que havien sobreviscut als primers 30 dies després de la infecció.

Es va utilitzar un model estadístic per comparar els resultats neurològics en el conjunt de dades de COVID-19 amb dos grups més de persones no infectades pel virus: un grup de control de més de 5,6 milions de pacients que no van tenir COVID-19 durant el mateix període de temps; i un grup de control de més de 5,8 milions de persones des del març del 2018 fins al 31 de desembre del 2019, molt abans que el virus infectés i matés milions de persones a tot el món.

Els investigadors van examinar la salut del cervell durant un període d?un any. Les afeccions neurològiques es van produir en un 7% més de persones amb COVID-19 en comparació de les que no havien estat infectades pel virus . Extrapolant aquest percentatge al nombre de casos de COVID-19 als Estats Units, això es tradueix en uns 6,6 milions de persones que han patit trastorns cerebrals associats al virus.

Els problemes de memòria --anomenats col·loquialment boira mental-- són un dels símptomes més comuns relacionats amb el cervell i amb el virus de llarga durada. En comparació dels grups de control, les persones que van contraure el virus tenien un 77% més de risc de desenvolupar problemes de memòria. "Aquests problemes es resolen en algunes persones, però persisteixen en moltes altres --assegura Al-Aly--. En aquest moment, es desconeix la proporció de persones que milloren davant les que tenen problemes duradors".

Curiosament, els investigadors van observar un risc més gran de malaltia d'Alzheimer entre els infectats pel virus . Hi va haver dos casos més d'Alzheimer per cada 1.000 persones amb COVID-19 en comparació dels grups de control.

"És poc probable que algú que hagi tingut COVID-19 contragui Alzheimer del no-res --precisa Al-Aly--. L'Alzheimer triga anys a manifestar-se, però el que sospitem que passa és que les persones que tenen una predisposició a l'Alzheimer poden veure's empeses per COVID, cosa que significa que estan en una via més ràpida per desenvolupar la malaltia. És rar, però preocupant", reconeix.

A més, en comparació dels grups de control, les persones que tenien el virus eren un 50% més propenses a patir un ictus isquèmic, que es produeix quan un coàgul de sang o una altra obstrucció bloqueja la capacitat d'una artèria per subministrar sang i oxigen al cervell.

"Diversos estudis realitzats per altres investigadors han demostrat, tant en ratolins com en humans, que el SARS-CoV-2 pot atacar el revestiment dels vasos sanguinis i desencadenar un vessament cerebral o una convulsió --assenyala Al-Aly--. Això ajuda a explicar com algú sense factors de risc pot tenir de cop i volta un ictus".

En general, en comparació dels no infectats, les persones que tenien COVID-19 tenien un 80% més de probabilitats de patir epilèpsia o convulsions, un 43% més de desenvolupar trastorns mentals com ansietat o depressió, un 35% més d'experimentar dolors de cap de lleus a greus i un 42% més de patir trastorns del moviment. Aquests darrers inclouen contraccions musculars involuntàries, tremolors i altres símptomes similars als del Parkinson.

Els afectats per COVID-19 tenien també un 30% més de probabilitats de patir problemes oculars, com ara visió borrosa, sequedat i inflamació de la retina, i un 22% més de probabilitats de desenvolupar anomalies auditives, com tinnitus o brunzits a les orelles.

"El nostre estudi se suma a aquest creixent conjunt de proves en proporcionar una relació completa de les conseqüències neurològiques de la COVID-19 un any després de la infecció", subratlla Al-Aly.

Els efectes prolongats de la COVID al cervell i altres sistemes posen en relleu la necessitat que els governs i els sistemes sanitaris elaborin polítiques i estratègies de salut pública i prevenció per gestionar la pandèmia en curs i elaborar plans per a un món posterior a la COVID , recomana Al-Aly. "Atesa l'escala colossal de la pandèmia, per fer front a aquests reptes es requereixen estratègies de resposta urgents i coordinades -però fins ara absents- a nivell mundial, nacional i regional", conclou.