Aquest any han mort gairebé 4.000 persones a Espanya per la calor

S'estima que almenys 15.000 persones han mort específicament per la calor a Europa el 2022, segons dades de l' Organització Mundial de la Salut (OMS) , gairebé 4.000 a Espanya .

A més, les autoritats sanitàries han informat de més de 1.000 a Portugal, més de 3.200 al Regne Unit i prop de 4.500 a Alemanya durant els tres mesos d'estiu. Així, l'estrès tèrmic, quan el cos no es pot refredar, és la principal causa de mort relacionada amb el clima a la regió europea. Les temperatures extremes també poden agreujar les malalties cròniques, com ara les cardiovasculars, respiratòries i cerebrovasculars, i les relacionades amb la diabetis.

La Regió Europea acaba d'arrossegar l'estiu més calorós i l'agost més calorós mai registrat , segons el Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea. "A més de les altes temperatures, hem lluitat contra devastadors incendis forestals a tota la Regió que han provocat les majors emissions de carboni des del 2007, han contaminat el nostre aire, han matat moltes persones --incloent, en molts casos, els intervinents de primera línia als serveis d'emergència--, n'han desplaçat moltes més i han destruït grans extensions de terreny per a diversos anys", afirmen des de l'organisme sanitari de les Nacions Unides.

S'espera que aquesta estimació augmenti a mesura que més països informin sobre l'excés de morts degudes a la calor . Per exemple, l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) de França va informar que entre l'1 de juny i el 22 d'agost del 2022 van morir més de 11.000 persones més que en el mateix període del 2019, l'últim any abans de la pandèmia de COVID-19. L'INSEE va suggerir que aquestes xifres "probablement s'expliquen per l'onada de calor que es va produir a mitjans de juliol, després d'un episodi inicial d'onada de calor a mitjans de juny".

Les temperatures a Europa s'han escalfat considerablement durant el període 1961-2021 a un ritme mitjà d'uns 0,5 °C per dècada. Es tracta de la regió que s'escalfa més ràpidament, segons un informe presentat aquesta setmana per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Les temperatures extremes van ser la causa de la pèrdua de més de 148.000 vides a la regió europea en els 50 anys anteriors. En només un any des d'aleshores, s'han perdut almenys 15.000 vides més.

El 2021, els fenòmens meteorològics i climàtics de gran impacte van provocar centenars de víctimes mortals i van afectar directament més de mig milió de persones. Al voltant del 84% d'aquests esdeveniments van ser inundacions o tempestes.

Aquests impactes en la salut que els habitants estan experimentant ara amb un augment de 1,1°C a la temperatura mitjana mundial són només una mostra del que podem esperar si la temperatura augmenta 2°C o més en comparació amb els nivells preindustrials ", adverteixen. "Això hauria de fer sonar l'alarma sobre el nostre futur sota un clima canviant", afegeixen.

ENCARA ÉS POSSIBLE ACTUAR

En les properes dècades, la creixent exposició i vulnerabilitat a les onades de calor i altres fenòmens meteorològics extrems provocarà més malalties i morts, tret que els països adoptin mesures d'adaptació i mitigació veritablement dràstiques per fer front al canvi climàtic.

L'adaptació vol dir fer que els sistemes sanitaris i les societats estiguin preparats per afrontar el futur. Per exemple, els plans d'acció en matèria de salut per la calor són crucials per a l'adaptació al canvi climàtic, protegint les comunitats de les morts i les malalties relacionades amb la calor. Més de 20 països de la regió compten amb plans de salut davant de la calor. "Encara que això és encoratjador, no n'hi ha prou. Perquè els plans siguin eficaços, necessitem una forta coordinació i cooperació intersectorial. Si estem més ben preparats per a una Regió més calorosa, salvarem moltes vides", expliquen des de l'OMS.

La mitigació vol dir anar més enllà de la preparació per als impactes del canvi climàtic i ser part de la solució. Per a l'OMS, els sistemes de salut i les societats han de ser resistents al clima, sostenibles i amb emissions de carboni baixes. "Podem fer la nostra part garantint que el canvi climàtic s'integri, internalitzi i institucionalitzi plenament als nostres sistemes sanitaris, accelerant la prestació d'una assistència sanitària sostenible i amb zero emissions per millorar la salut individual, social i planetària", proposen.

També suggereixen advocar per polítiques de mitigació que redueixin les emissions i produeixin múltiples beneficis per a la salut i la societat, abordant simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, que es calcula que mata 550.000 persones a l'any a la regió, d'un total mundial estimat de 7 milions. “A nivell individual i comunitari, tots hem de reduir substancialment les nostres emissions de carboni mitjançant models de producció i consum més sostenibles, i adoptant una transició completa i ràpida cap a energies netes i renovables. Tenim la tecnologia, però hem de trobar la manera que sigui accessible a tots els països i que s'apliqui ràpidament”, acaben.