Més de 165.000 persones a Catalunya estan a la llista d'espera per a una cirurgia

La sanitat pública arriba al màxim històric de pacients en llista d'espera per a una intervenció quirúrgica no urgent en el conjunt del Sistema Nacional de Salut amb 742.518 pacients, fins a 81.356 persones més que fa un any (10,96%), segons el darrer informe del Sistema Nacional de Salut (SNS), que situa el temps mitjà d'espera en 113 dies, 8 menys que fa un any. A Catalunya hi ha 165.552 pacients a la llista d'espera.

D'altra banda, que el 17,6% dels pacients portaven a la llista d'espera més de 6 mesos, segons les últimes dades recollides amb data del 30 de juny de 2021. No obstant això, tal com destaca el Ministeri de Sanitat després de els increments experimentats a les primeres ones pandèmiques, les demores registren una apreciable disminució respecte a la situació prèvia a la pandèmia: el temps mitjà d'espera es redueix en 8 dies i el percentatge de pacients que porten en llista d'espera més de sis mesos és de 2,3 punts menor que el desembre del 2019.

Com és habitual l'especialitat amb més pacients és Traumatologia amb 187.404 pacients en espera; segueix Oftalmologia amb 159.218 pacients. Mentrestant, l'especialitat amb menys pacients és Cirurgia Toràcica, amb 2.355 seguida de Cirurgia Cardíaca amb 3.304.

Les especialitats amb més temps mitjà d'espera són Cirurgia Plàstica amb 226 dies i Neurocirurgia amb 193 dies. Mentrestant, Dermatologia amb 63 dies i Cirurgia Cardíaca amb 75 dies són les especialitats amb menys temps mitjans d'espera.

Els 11 processos clínics que es monitoren específicament en aquest sistema dinformació presenten un temps mitjà despera de 90 dies. La demora mitjana registrada per a les intervencions de cataractes, un dels processos més freqüents, és de 70 dies. La cirurgia d'hipertròfia benigna de pròstata se situa 131 dies i l'operació de hallux valgus (juanetes) amb 122 dies.

Cal assenyalar que, a excepció del primer any pandèmic, anualment es duen a terme al voltant de 3,7 milions d'intervencions quirúrgiques als hospitals del SNS , incloent-hi tant les que es programen en llista d'espera com les que es duen a terme amb caràcter no programable o urgent.

En aquest semestre s'ha registrat un nombre més gran tant d'entrades en llista d'espera com de sortides per intervenció respecte als dos anys previs, en pandèmia, i fins i tot un nombre més gran d'entrades que el primer semestre del 2019, any previ a la pandèmia.

PRIMERES CONSULTES

Pel que fa a les esperes per a primeres consultes amb els diferents especialistes, aquestes es veuen incrementades respecte dels anys anteriors. Globalment presenten un temps mitjà d'espera de 79 dies, 4 dies més que el mateix tall de l'any previ.

Hi ha diverses especialitats els temps mitjans d'espera de les quals se situen al voltant dels tres mesos : Neurologia amb 97 dies, Dermatologia amb 84 dies, Digestiu amb 84 dies i Traumatologia amb 82 dies.

Per contra, els pacients per a Ginecologia tenen una mitjana d'espera per a consulta de 52 dies i per a Cirurgia General és de 55 dies. L'informe recull, juntament amb els indicadors globals de les llistes d'espera del sistema nacional de salut, la desagregació per comunitats autònomes.

DIFERÈNCIES PER CCAA

La taxa mitjana d'habitants en llista d'espera quirúrgica per cada 1.000 habitants se situa a 16,09. Per comunitats autònomes per sobre de la mitjana es troba: La Rioja amb 25,10 persones per cada 1.000 habitants, fet que suposa una llista de 7.901 pacients; Cantàbria amb 23,96 pacients per cada 1.000 hab (13.606 pacients en total); Astúries amb 22,35 pacients per cada 1.000 hab (22.292); Catalunya 22,11 per cada 1.000 hab (165.552); Extremadura amb 21,41 pacient per 1.000 hab (21.880 en total); Aragó amb 19,14 per cada 1.000 hab (25.340); Múrcia amb 18,27 per cada 1.000 hab (27.635); Galícia amb 17,76 hab per cada 1.000 (46.553); Castella i Lleó amb 17,08 per cada 1.000 hab (39.242), Andalusia amb 16,64 hab per cada 1.000 (136.613) i Castella-la Manxa amb 16,49 per cada 1.000 hab (32.196).

Per sota de la mitjana, de menor a major percentatge de població en llista d'espera, hi ha la Ciutat Autònoma de Melilla amb 5,36 persones de cada 1.000 habitants i una llista total d'espera de 392 persones; el segueix el País Basc amb 9,98 persones de cada 1.000 hab (22.277 en total); Navarra amb 10,27 hab per cada 1.000 (6.641); Madrid amb 10,65 hab per cada 1.000 (71.997); Comunitat Valenciana amb 11,29 per cada 1.000 (54.260); la Ciutat Autònoma de Ceuta amb 11,42 hab per cada 1.000 (845); Balears amb 12,36 hab per cada 1.000 (14.381) i les Canàries amb 15,81 hab per cada 1.000 (32.918).

Per dies d'espera, superior als 113 de mitjana nacional hi ha: Catalunya i Aragó amb 151 dies de mitjana -a més d'un 27,6% i 25,9% de pacients amb més de sis mesos d'espera, respectivament. Els segueixen: les Canàries amb 144 dies i un 24,8% de pacients amb més de sis mesos d'espera; Extremadura amb 139 dies i un 24,6% de pacients amb més de sis mesos; Cantàbria amb 132 i 24,1% tot esperant més de 6 mesos; Castella i Lleó amb 129 dies i 24,6% amb més de 6 mesos; Balears amb 121 i 20%; Castella-la Manxa amb 111 i 28,3%.

Per sota de la mitjana, de més a menys dies: Andalusia amb 110 i 14%; Ceuta amb 104 i 15%; La Rioja amb 92 i 13,3%; Múrcia amb 91 i 11,1%; Comunitat Valenciana amb 87 i 10,8%; Astúries amb 86 i 9,7%; Galícia amb 75 i 6,4%; Navarra amb 72 i 6%; Madrid amb 65 i 5,4%; País Basc 64 i 3,9% i la Ciutat Autònoma de Melilla que té 39 dies de mitjana d'espera i cap pacient amb més de 6 mesos d'espera.

Pel que fa a la situació de la llista d'espera consultes per 1.000 habitants i temps d'espera: Andalusia té 110,45 pacients per cada 1.000 i una espera mitjana de 107 dies, segueix Astúries (95,08 pacients per cada 1.000 i 70 dies ); Cantàbria (91,43 hab per 1.000 i 67 dies); Navarra (83,38hab per 1.000 i 87 dies; Galícia (75,67 hab per 1.000 i 55 dies); Comunitat Valenciana (68,76 hab per 1.000 i 69 dies); Castella i Lleó (63,31 hab per 1.000 i 65 dies); dies), Madrid (59,59 hab per 1.000 i 51 dies); Canàries 54,50 hab per 1.000 i 101 dies); La Rioja (47,14 hab per 1.000 i 52 dies); Múrcia (46,30 hab per 1.000 i 78 dies); Melilla (43,32 hab per 1.000 i 22 dies); Aragó (43,12 hab per 1.000 i 95 dies); Balears (41,17 hab per 1.000 i 50 dies); Ceuta (41,06 hab per 1.000 i 32 dies); Extremadura (40,79 hab per 1.000 i 64 dies); Catalunya (39,36 hab per 1.000 i 82 dies); Castella-la Manxa (19,46 hab per 1.000 i 62 dies); País Basc (17,48 hab per 1.000 i 29 dies).