Un fàrmac espanyol aconsegueix allargar l'esperança de vida en ratolins

Un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Programa de Translació Clínica de Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]), en col·laboració amb la Universitat d'Ulm (Alemanya), ha demostrat que el trasplantament de cèl·lules mare de la sang prèviament tractades amb un fàrmac que en potencia la capacitat de regeneració aconsegueix allargar l'esperança de vida en ratolins.

L'envelliment s'associa a la disminució de la regeneració dels teixits causada per l'esgotament de les cèl·lules mare. "Aquest treball proporciona la primera prova de concepte que augmentar el potencial regeneratiu de les cèl·lules mare endògenes envellides podria representar una estratègia important per rejovenir els teixits i millorar la salut i l'esperança de vida a la gent gran", ha comentat Carolina Florian, cap de grup a l'IDIBELL i el P-CMR[C] i líder del projecte, que s'ha publicat a la revista científica 'Regenerative Medicine'.

Les cèl·lules mare sanguínies, que donaran lloc a tots els tipus cel·lulars de la sang, contenen una gran quantitat de factors de regeneració. Aquests resultats mostren com el rejoveniment d'aquestes cèl·lules podria representar una estratègia efectiva per millorar l'envelliment de tot l'organisme, ja que pel que sembla la seva estimulació podria ser suficient per rejovenir-ho tot.

El fàrmac utilitzat en aquest estudi per rejovenir les cèl·lules mare s'anomena CASIN, un inhibidor d'una proteïna Cdc42. Els resultats mostren que el tractament de cèl·lules mare amb aquest inhibidor n'estimula la regeneració i, en conseqüència, el trasplantament millorar l'esperança de vida en ratolins.

La proteïna Cdc42 està involucrada a la polaritat cel·lular, i és l'encarregada de mantenir la simetria durant la divisió cel·lular. La seva activitat incrementa amb l'edat i la inhibició, amb un gran potencial rejovenidor, es pot aconseguir amb un tractament breu amb CASIN en ratolins d'edat avançada.

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'IDIBELL i el P-CMR[C] amb l'equip del professor Hartmut Geiger de la Universitat d'Ulm (Alemanya) i amb el professor Yi Zheng de l'Hospital de nens de Cincinnati (Estats Units) .