El Sagrat Cor, pioner a tractar el hallux rígidus amb artròdesi artroscòpica

El doctor Riccardo Chiavegatti, coordinador de la Unitat del Peu i del Turmell del servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona, ha estat el primer especialista en abordatge de l' hallux rígidu mitjançant artròdesi artroscòpica. És una cirurgia mínimament agressiva que contribueix a una recuperació més ràpida del pacient. La novetat és haver pogut realitzar aquesta tècnica totalment per via artroscòpica. Està indicada en els casos de hallux rígidus avançat (grau IV i V) i sense una gran desviació en valg del hallux.

La intervenció consisteix a fixar l'articulació realitzada mitjançant artroscòpia, és a dir amb una telecàmera que s'introdueix per uns portals de treball molt petits. Es realitza per eliminar completament el dolor i és una tècnica mínimament invasiva ja utilitzada en ortopèdia i, especialment, al peu i turmell on les pròtesis solen donar molts problemes, encara que la bioenginyeria està avançant ràpidament.

El hallux rígidus és una deformitat a la base del dit gros del peu. El dit perd la seva mobilitat articular, causant dolor i rigidesa, en primer lloc com un sistema de defensa davant del dolor i després per la limitació mecànica relacionada amb la degeneració articular artròsica de la primera articulació metatarsofalàngica. Potser la denominació s'associa a l'hallux valgus, conegut com galindons, però no cal confondre les dues patologies. Tot i que es pot donar el cas de coincidir totes dues, és l'anomenat hallux valgus rígidus.

Es tracta d'una patologia molt freqüent, ja que afecta el 2% de la població, sobretot en homes entre 30 i 60 anys. Sovint acostuma a ser bilateral. Hi ha un component de predisposició genètica o bé pot ser secundària a malalties sistèmiques metabòliques (gota), inflamatòries o autoimmunes (artritis reumatoide o psoriàsica.) o posttraumàtica i microtraumàtica en cas d'alguna activitat esportiva d'impacte (futbol, ball, escalada, entre d'altres).

Implica dolor intens a l'hallux, sobretot mecànic, a l'hora de fer la propulsió, i una mobilitat reduïda del mateix, bàsicament a nivell dorsal. Pot aparèixer una protuberància dorsal (osteòfit). L'osteòfit és un creixement de teixit ossi produït per acumulació de calci prop de la superfície articular i acostuma a tenir forma de bec. En caminar de forma incorrecta podem presentar dolors secundaris al centre del peu (metatarsàlgia per supinació antiàlgica) o aparèixer quadres de dolors metatarsals, a la planta del peu, per síndromes relacionades amb la inflamació dels nervis interdigitals (neuromes). La repercussió d'una marxa alterada es pot estendre proximalment a les articulacions majors com ara genoll, maluc i raquis lumbar, cosa que, en definitiva, provoca un empitjorament de la qualitat de vida del pacient.

L'hàl·lux rígidus detecta mitjançant una exploració clínica detallada, amb l'estudi dinàmic de la deambulació, comprovant la mobilitat de la primera articulació metatarsofalàngica en càrrega i amb proves radiològiques simples com Raigs X convencionals o funcionals. De vegades cal valorar l'estoc ossi residual amb TAC scanner.

El tractament va en funció del grau de degeneració articular: des del tractament conservador amb modificacions del calçat, plantilles, rehabilitació funcional, infiltracions intraarticulars d'àcid hialurònic a tractaments quirúrgics com a toilette articulars, queilectomies, osteotomies a nivell de la falange i del metatarsià, interposicions de teixits biològics o trasplantament condrals i en els casos més avançats (grau IV i V) la pròtesi metatarsofalàngica i l'artròdesi o fusió articular (gold standard).

Els avantatges d'aquesta nova tècnica consisteixen en una recuperació més ràpida per al pacient, en tractar-se d'una cirurgia mínimament invasiva, menor agressivitat quirúrgica, menor cicatriu, i més segura, amb uns resultats equiparables a tècniques quirúrgiques obertes. A més, mitjançant aquest abordatge, el pacient pot evitar l'ingrés hospitalari ja que es realitza amb tècniques d'anestèsia específiques ia l'hospital de dia.