La boxa millora la qualitat de vida en pacients amb Parkinson, segons un estudi

Quan pensem en la boxa, és comprensible que no ho associem amb alguna cosa "bo" per al cervell, sinó més aviat tot al contrari. Tot i això, una nova investigació de la Universitat Edith Cowan (ECU), a Austràlia, duta a terme en col·laboració amb l'Institut Perron i el boxejador Rai Fazio, ha demostrat que aquest esport --sense oponent-- podria ser una forma valuosa de millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen Parkinson.

Col·laborant també amb l'Hospital Sir Charles Gairdner i la Universitat d'Austràlia Occidental, els investigadors de l'ECU van fer que 10 persones amb Parkinson en fase inicial fessin tres sessions de boxa d'una hora a la setmana, durant 15 setmanes.

En lloc d'un oponent, el grup va lluitar contra una unitat de boxa 'Fightmaster', un dispositiu disponible al mercat que compta amb 11 blancs de copejament encoixinats muntats en un suport.

El programa constava de tres segments diferents: una introducció a la boxa, un component d'alta intensitat i un segment de desafiament cognitiu. Els participants van completar "assalts" de dos a tres minuts en què havien de colpejar els diferents coixinets en seqüències diferents, seguits d'un màxim de dos minuts de descans.

El doctor Travis Cruickshank, del Centre de Salut de Precisió de l'ECU, ha afirmat que la boxa ha crescut en popularitat entre aquells que viuen amb Parkinson, malgrat la poca evidència que en dona suport al seu ús.

"Per tant, el que vam fer va ser analitzar de manera realment sòlida la viabilitat d'un programa de boxa per a les persones amb Parkinson, cosa que no s'havia fet en el passat", ha apuntat.

Per això, van utilitzar monitors de freqüència cardíaca durant tota la intervenció per poder veure la càrrega cardiovascular dels participants. També van utilitzar escales que mesuraven els nivells percebuts d'esforç tant des del punt de vista físic com cognitiu. "Tenim molts dels paràmetres necessaris per dir que és segur, ben tolerat i que la gent ho va gaudir", assegura l'investigador.

GRANS BENEFICIS

Després del programa de 15 setmanes, 9 dels 10 participants van millorar la seva puntuació a l'Escala Unificada de Qualificació de la malaltia de Parkinson, una eina utilitzada per mesurar la progressió i la gravetat de la patologia. El grup també va informar d'una reducció de la fatiga i millores en el son.

Així mateix, Cruickshank ha assegurat que la boxa en grup té el benefici de combinar molts aspectes de la teràpia, com ara l'exercici, l'estimulació cognitiva i la socialització en un sol exercici.

"En el passat, treballava amb persones amb Parkinson i fèiem exercicis a un gimnàs, després un programa d'entrenament cognitiu informatitzat i un altre esdeveniment per a l'aspecte social", ha explicat. "Amb la boxa, podem combinar tot això i fer-ho molt ràpid, cosa que ho fa més amè i fa que la gent ho segueixi", ha afegit.

UNA OPCIÓ VIABLE

Per al doctor Cruickshank, un aspecte clau de l'estudi ha estat establir la boxa com a opció factible per ser prescrita a les persones que viuen amb Parkinson en fase inicial.

Tot i l'alta intensitat de molts dels entrenaments, els participants no van informar en cap moment de dolor muscular a causa del programa, ni de lesions importants, cosa que es podria esperar en persones amb la malaltia.

I el que és més important, totes les persones van completar el programa de 15 setmanes amb gairebé el 97% de les sessions d'entrenament realitzades. "De fet, quan vam acabar l'estudi, tots van decidir comprar un Fightmaster i instal·lar-lo a casa seva", ha celebrat el doctor Cruickshank.

APLICACIONS FUTURES

En el futur, programes com aquest podrien dur-se a terme a les llars o en clíniques, autoadministrar-se, supervisar-se en una clínica o realitzar-se a distància mitjançant telemedicina, de manera que es pugui seguir incloent persones de zones regionals.

"Sabem que la companyonia i les relacions positives que es van formar entre els membres de l'estudi també van servir de motivació", ha afirmat l'investigador. "Aquests beneficis socials no es poden subestimar, sobretot tenint en compte l'enllaç entre la socialització i el benestar emocional", afegeix.

AMPLIAR LA LLUITA

Per al doctor Cruickshank, el pas següent és provar l'eficàcia terapèutica de la boxa en un grup més ampli de persones que viuen amb diferents estadis de Parkinson.

A parer seu, aquesta teràpia podria ser eficaç per a altres afeccions neurològiques com la malaltia de Huntington, l'esclerosi múltiple, l'ictus i les lesions cerebrals traumàtiques, entre d'altres.

"A més d'aquestes afeccions neurològiques, les persones amb càncer també poden obtenir beneficis, sobretot en el contingut mineral ossi i la massa muscular, que es veuen afectats pels tractaments", ha detallat, per advertir que "la capacitat d'adaptar l'entrenament a l'estat individual de cada persona és realment important".

Així, l'investigador espera que els programes de boxa es puguin aplicar "aviat" al tractament de la malaltia del Parkinson "en un futur no gaire llunyà". "Ara sabem que és segur, que es tolera bé i que la gent ho gaudeix", ha reiterat. "Una vegada que hàgim establert l'eficàcia terapèutica amb assajos més amplis, aleshores estarà llest per implantar-se a la comunitat", ha finalitzat.