Un bacteri resistent als antibiòtics que "s'ha expandit per Espanya" alerta els científics

La Universitat de Còrdova, juntament amb IMIBIC i Hospital Universitari Reina Sofía, han realitzat una anàlisi d'alta resolució de l'evolució de la resistència a antibiòtics del bacteri 'Pseudomonas aeruginosa' i han obtingut com a conclusions que baixa la resistència a antibiòtics.

Actualment, la resistència als antibiòtics és un dels principals problemes que hi ha al món. L'any 2015 l'Assemblea Mundial de la Salut va adoptar un pla d'acció mundial per abordar aquesta problemàtica i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un llistat dels bacteris més perillosos quant a resistència d'antibiòtics, establint com a prioritat la seva investigació i el desenvolupament de nous antibiòtics efectius. Entre elles estava i la resistència de la qual a antibiòtics està associada amb més de 300.000 morts anuals al món.

En un context de vigilància i control d'aquest bacteri, s'ha fet una anàlisi d'alta resolució de l'evolució de la resistència a antibiòtics d'aquest bacteri a nivell nacional entre els anys 2017 i 2022.

Aquest estudi, publicat a 'The Lancet Regional Health-Europe', ha estat liderat des de l'Institut de Recerca Sanitària Illes Balears (IdISBa)/Hospital Son Espases. Un dels coordinadors ha estat professor del Departament de Química Agrícola, Edafologia i Microbiologia de la Universitat de Còrdova i investigador de l´IMIBIC, Luis Martínez, que també dirigeix el Servei de Microbiologia de l´Hospital Universitari Reina Sofía.

En aquest treball, en què han participat més de 60 hospitals espanyols, s'han realitzat dos estudis amb idèntica metodologia, un el 2017 i un altre el 2022 per conèixer l'evolució de la resistència a antibiòtics del bacteri en un lapse de 5 anys.

Els investigadors han realitzat perfils de resistència (classificar cada bacteri segons la seva major o menor resistència a diferents famílies d'antibiòtics) i analitzat la genòmica dels diferents ceps de 'Pseudomonas aeruginosa' de més de 3.000 aïllats obtinguts de pacients infectats.

"La bona notícia és que globalment el nombre de bacteris resistents que s'aïllen als hospitals espanyols ha disminuït, no només a l'hospital en general sinó també a les UCIs", ha explicat l'investigador Luis Martínez.

En aquest sentit, en els resultats del 2022 es va observar una disminució de la resistència a tots els antibiòtics provats, inclosos els antimicrobians més antics i nous, en comparació del 2017. La contrapartida d'aquest resultat és que "ha augmentat la presència d'un subgrup especial de bacteris multiresistents que produeixen un tipus de mecanismes basats en la producció d'enzims (les carbapenemases) que degraden una de les famílies més importants d'antibiòtics, els carbapenèmics", ha assenyalat Martínez.

"L'altra part negativa és que una de les variants d'aquest bacteri, la ST235 s'ha expandit pel nostre país, un cep que produeix més sovint aquestes carbapenemases", ha afegit l'investigador.

Segons els experts, el problema de ST235 no és només la resistència a antibiòtics, sinó que a més és hipervirulenta, provocant una infecció més agressiva.

Encara que aquest estudi no inclou una anàlisi de les causes de la baixada de la taxa de resistència del bacteri, per a Martínez "respon a diversos factors entre els quals es pot trobar el Pla Nacional de Resistència a Antibiòtics que es va posar en marxa a Espanya a 2014 i al treball dels equips que treballen en l'ús adequat dels antibiòtics als hospitals juntament amb la disponibilitat d'antibiòtics eficaços”. El que sí que resulta clar és "la necessitat de programes de vigilància i control i medicaments eficaços per acabar amb les infeccions que produeixen", ha subratllat l'investigador.

Segons informen, aquest treball, publicat a 'The Lancet Regional Health-Europe', és únic al món a causa de la quantitat de centres que col·laboren, el gran nombre d'aïllats utilitzats a l'estudi i els anys que abasta.

"A Espanya hi ha tradició gran des de fa gairebé 20 anys de grups de recerca que formen una xarxa a l'àmbit de les malalties infeccioses per abordar problemes d'aquesta naturalesa", ha indicat l'investigador.