Experts asseguren que Espanya "no estava preparada" per al Covid-19 i apunten a "contradiccions" en la gestió

Espanya "no estava prou preparada" per a la pandèmia de Covid-19 per l'absència de reserves estratègiques del material necessari per fer front al virus, la feblesa dels sistemes d'informació i alerta primerenca i la insuficiència de recursos diagnòstics; a més, hi va haver "contradiccions a la resposta", segons un informe realitzat per experts independents sobre la gestió de la Covid-19 a Espanya.

La finalitat última d'aquest document, que porta per nom 'Avaluació de l'acompliment del Sistema Nacional de Salut espanyol davant de la pandèmia Covid-19', és oferir informació útil que orienti la presa de les decisions per enfortir i cohesionar el Sistema Nacional de Salut (SNS) i fer-ho més resilient davant de futures amenaces pandèmiques.

Encarregat el setembre del 2021, l'estudi s'ha acabat des d'abril d'aquest any, si bé s'ha mantingut en secret fins aquest dijous, quan la ministra de Sanitat, Mónica García, l'ha debatut amb els consellers de les CCAA al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).

En concret, els auditors adverteixen que, en alguns casos, s'han produït "contradiccions en la resposta de les diferents administracions i s'han apreciat errors de coordinació en múltiples àrees".

Algunes d'aquestes àrees són els serveis d'urgències i emergències, els mecanismes per compartir recursos mèdics entre territoris o l'adquisició de material necessari per respondre a la pandèmia. D'altra banda, declaren que el marc legal disponible "tampoc no va ser suficient" per afrontar la crisi sanitària.

A més, els auditors asseguren que el Consell Interterritorial de Salut (CISNS), és a dir, l'òrgan on estan representats el Ministeri de Sanitat i les CCAA, "no va ser prou eficaç com a instrument per adoptar decisions homogènies".

En aquest sentit, també alerten que es van produir "alguns errors de comunicació molt cridaners". Fonamentalment, es refereixen a la realització de pronòstics "innecessaris" sobre l'evolució de la pandèmia i valoracions "afanyades" sobre les principals vies de transmissió de la infecció i l'efectivitat de les màscares; i també a alguna "confusió de rols", en referència a aspectes com "qui informa les decisions, qui les pren i qui les comunica".

En al·lusió a això darrer els auditors lamenten "certa sobreexposició" del portaveu habitual, referint-se, sense esmentar-ho, al director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, que va mantenir activitats públiques de comunicació al propi domicili fins i tot quan estava patint la Covid-19.

PROBLEMES PREEXISTENTS AL SISTEMA SANITARI
 

Segons el document, part dels errors en la resposta a la pandèmia es va deure a problemes preexistents al sistema sanitari, entre els quals destaquen "la distància entre la salut pública i els nivells assistencials, les deficiències en els sistemes de vigilància epidemiològica, uns recursos humans estructuralment infradimensionats per a l'activitat quotidiana dels serveis de salut pública, i l'absència d'un sistema d'informació adequat a nivell nacional".

Aquests experts fan "esment a part" a la manca de protocols previs a les residències de gent gran i altres col·lectius vulnerables i la "limitada coordinació" entre el sistema sanitari i els serveis socials, "que van estar a l'origen de la tragèdia viscuda als establiments residencials".

Més enllà dels aspectes millorables, el document també ressalta que “moltes coses es van fer bé”. Destaquen, per exemple, la resposta dels professionals de l'assistència sanitària, la salut pública i l'atenció sociosanitària; així com de les Forces Armades i les Forces i Cossos de Seguretat; la "excel·lent" campanya de vacunació; la creació d'un comandament únic al començament de la pandèmia i la comunicació continuada que es va produir entre el govern central i les CCAA.

UNA NOVA PANDÈMIA "NO NOMÉS ÉS POSSIBLE, SINÓ PROBABLE"

Amb tot, l'informe insta a "interioritzar" que una nova pandèmia de virus respiratoris d'alta gravetat "no només és possible, sinó probable, a curt o mitjà termini". Per això, proposa algunes mesures "clau", com aplicar "de manera intel·ligent" el principi de precaució per evitar, o almenys endarrerir, que la malaltia travessi les fronteres espanyoles. "En general, com més aviat millor s'intervingui, millor", recalquen.

En aquest cas, criden a detectar precoçment l'aparició de casos de malaltia, per intentar controlar-ne l'expansió. A més, demanen que les primeres decisions es prenguin per un comitè de gestió de la crisi sanitària assessorat per un comitè cientificotècnic ad hoc.

També afirmen que és "necessari fomentar un clima d'entesa que permeti compatibilitzar la transparència amb la protecció dels equips assessors davant de la pressió social excessiva i l'avareig mediàtic".

Al seu parer, les mesures que es prenguin han d'estar emparades des del principi per un marc legal clar i suficient, que doni seguretat jurídica als qui prenguin les decisions. En aquest punt, reclamen la creació de lAgència Estatal de Salut Pública; així com l'aprovació d'un Pla Nacional de Preparació i Resposta davant d'Emergències Sanitàries i un Pla General de Reserves Estratègiques.

"També és imprescindible una cultura professional i social que no penalitzi excessivament l'error en la gestió de les primeres fases d'una pandèmia", han reclamat.

Paral·lelament, opinen que s'ha de posar en marxa l'estratègia de comunicació a la ciutadania, les línies generals de la qual han d'estar dissenyades prèviament. "És prudent evitar en la mesura del possible la discrepància frontal en públic dels que liderin la lluita contra la pandèmia, i no s'han d'usar les mesures de salut pública com a abonament per a la contesa política descarnada", han demanat.

A més, asseguren que cal disposar d'"aplicacions prou ben avaluades" de rastreig de contactes que facilitin el control de l'extensió de la malaltia i defensen la mobilització "de manera precoç" de les reserves dels materials específics de protecció.

"També de manera primerenca caldria instaurar els protocols de protecció als segments a priori més vulnerables de la població, prèviament entrenats mitjançant exercicis o simulacres periòdics", han assegurat.

Per tant, en cas d'una nova pandèmia, la població hauria d'estar "més empoderada" per gestionar la seva malaltia, amb una Atenció Primària "enfortida" i amb més capacitat de resoldre problemes de salut. "Tots dos nivells d'atenció (primària i hospitalària) han de tenir capacitat per utilitzar de manera eficient tots els recursos i, a més, amb capacitat de transformar-los i expandir-los", declaren.

D'altra banda, defensen que “caldrà tenir acordats certs mecanismes de trasllat de pacients entre CCAA i entre països, i també protocols de derivació entre centres”. En casos extrems, advoquen per tenir acordats protocols de "priorització i racionament" de l'atenció.

A més, assenyalen que Espanya hauria de "reforçar" la seva acció als organismes internacionals per recolzar política i financerament les activitats de prevenció de la propera pandèmia.