Problemes amb el pols de talc: l'OMS els qualifica com a "probablement carcinogen"

El Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès), l'agència oncològica de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha classificat el talc com a "probablement carcinogen" --grup 2A--, sobretot per a càncer d'ovari; si bé les proves són limitades per a éssers humans.

En canvi, n'hi ha prou amb les proves de càncer en animals d'experimentació --també hi ha proves mecanístiques sòlides-- que mostren que el talc presenta característiques clau de carcinògens en cèl·lules primàries humanes i sistemes experimentals.

Hi havia nombrosos estudis que mostraven un augment de la incidència de càncer d'ovari en éssers humans que declaraven haver utilitzat pólvores corporals a la regió perineal. Tot i que l'avaluació es va centrar en el talc que no contenia amiant, no es va poder excloure la contaminació del talc amb amiant a la majoria dels estudis d'éssers humans exposats. A més, no es van poder descartar amb una confiança raonable els biaixos en la manera com es va informar sobre l'ús del talc en els estudis epidemiològics.

En conseqüència, no es va poder establir plenament un paper causal del talc. També es va observar un augment de la taxa de càncer d'ovari als estudis sobre l'exposició professional de les dones exposades al talc a la indústria paperera. Tot i això, no es va poder excloure la possibilitat de confusió per l'exposició conjunta a l'amiant, i l'augment de la taxa es va basar en un petit nombre de càncers d'ovari en aquests estudis ocupacionals. En animals d'experimentació, el tractament amb talc va provocar un augment de la incidència de neoplàsies malignes en femelles (medul·la suprarenal i pulmó) i una combinació de neoplàsies benignes i malignes en mascles (medul·la suprarenal) d'una sola espècie (rata).

Finalment, les monografies de l'IARC utilitzen les característiques clau dels carcinògens (CC) per avaluar sistemàticament les proves mecanicistes de la carcinogenicitat de les substàncies. Hi havia proves mecanístiques sòlides que el talc presenta KC, inclosa la inducció d'inflamació crònica (KC6) i l'alteració de la proliferació cel·lular, la mort cel·lular o el subministrament de nutrients (KC10). En revisar les proves experimentals, el grup de treball només va incloure estudis en què la contaminació del talc amb amiant era altament improbable.

El talc, un mineral natural, s'extreu a moltes regions del món. L'exposició al talc es produeix en entorns ocupacionals durant l'extracció i la mòlta o el processament del talc, o durant la producció de productes que contenen talc. L'exposició de la població general a través de l'ús de cosmètics i pólvores corporals que contenen talc és més ben documentada; tot i això, l'exposició a través d'aliments, medicaments i altres productes de consum és probable, encara que està menys documentada.

A causa de les dificultats que planteja el mesurament exacte, la contaminació del talc amb amiant pot continuar sent motiu de preocupació i donar lloc a l'exposició dels treballadors i la població en general a l'amiant (per exemple, a través del maquillatge i les pólvores corporals a base de talc contaminats).

L'ACRILONITRIL, CARCINÒGEN

A més del talc, l'IARC ha avaluat la carcinogenicitat de l'acrilonitril, que ha avaluat com a "carcinogen" per als éssers humans. El resultat de totes dues anàlisis s'ha publicat en un article resumit a 'The Lancet Oncology' i es descriurà detalladament al volum 136 de les Monografies de l'IARC, que es publicaran el 2025. L'acrilonitril és un compost orgànic volàtil que s'utilitza principalment en la producció de polímers.

Entre ells s'inclouen el poliacrilonitril, l'estirè-acrilonitril, l'acrilonitril butadiè estirè i altres cautxús sintètics com l'acrilonitril butadiè. Entre els usos d'aquests polímers s'hi inclouen les fibres per a peces de vestir, catifes i altres tèxtils, així com plàstics per a productes de consum, peces d'automòbils i construcció.

El grup de treball va classificar l'acrilonitril com a carcinogen per als éssers humans (Grup 1) basant-se en proves suficients de càncer en humans per al càncer de pulmó. També hi havia proves limitades en humans per al càncer de bufeta. Les proves procedien principalment d'estudis en treballadors que produïen o utilitzaven acrilonitril. A més, hi havia proves suficients de càncer en animals d'experimentació i proves mecanístiques sòlides de les característiques clau dels carcinògens en sistemes experimentals.

L'exposició professional es pot produir durant la producció d'acrilonitril i el seu ús a la producció de polímers. L'acrilonitril és present en el fum de les cigarretes; és a dir, la població general està exposada a l'acrilonitril principalment a través de la inhalació del fum del tabac (inclòs el fum de segona mà). Una altra font dexposició és la contaminació atmosfèrica. S'han mesurat diversos metabòlits i aductes de l'acrilonitril com a biomarcadors de l'exposició a l'acrilonitril.

DETERMINACIONS DE LA FORÇA DE LES PROVES PER A L'ACRILONITRIL

La classificació al grup 1 indica el nivell més alt de certesa que una substància pot causar càncer. Les proves més sòlides provenen d'un ampli estudi de cohorts de treballadors de diferents indústries que produeixen o utilitzen acrilonitril. En aquest estudi, els treballadors amb més exposició a l'acrilonitril presentaven una taxa més elevada de mortalitat per càncer de pulmó en comparació amb els treballadors amb menys exposició. En aquest estudi es van realitzar diverses anàlisis addicionals per descartar biaixos; en tots ells es va observar una taxa més elevada de càncer de pulmó.

També hi havia un gran estudi de casos i controls que informava d'una probabilitat d'exposició prèvia més gran a l'acrilonitril en els casos de càncer de pulmó que en els controls que no tenien càncer de pulmó. Diversos altres estudis de cohorts més petits també van aportar proves que indicaven una taxa de càncer de pulmó més gran en els treballadors amb més exposició a l'acrilonitril. En el cas del càncer de bufeta, l'augment de la taxa només es va observar en algunes de les anàlisis del gran estudi i el conjunt de proves va ser menys coherent.

També hi havia prou proves de càncer en animals d'experimentació. L'acrilonitril va provocar un augment de la incidència de neoplàsies malignes en tots dos sexes de dues espècies en múltiples estudis. Finalment, les monografies del CIIC utilitzen les característiques clau dels carcinògens (CC) per avaluar sistemàticament les proves mecanicistes de la carcinogenicitat de les substàncies. Hi havia proves mecanicistes sòlides que l'acrilonitril presenta CC en sistemes experimentals.