Desenvolupen la pròtesi d'una mà que es pot moure amb el pensament
L'implant va ser provat amb èxit en el primer pacient, un italià de 34 anys anomenat Daniel, que va utilitzar la pròtesi durant sis setmanes
Investigadors italians han aconseguit desenvolupar la primera mà protèsica controlada magnèticament, que permet als amputats reproduir tots els moviments simplement amb el pensament i controlar la força aplicada en agafar objectes fràgils.
Sense cables, sense connexió elèctrica , només imants i músculs per controlar els moviments dels dits i permetre activitats quotidianes com obrir un flascó, fer servir un tornavís, agafar una moneda, tal com es publica a 'Science Robotics'.
Es tracta d'un treball de l'equip de recerca de l'Institut de Biorobòtica de la Scuola Superior Sant'Anna de Pisa (Itàlia), coordinat pel professor Christian Cipriani. Aquests han desenvolupat una interfície radicalment nova entre el braç residual de l'amputat i la mà robòtica per desxifrar les intencions motores. El sistema consisteix a implantar petits imants als músculs de l'avantbraç.
L'implant, integrat amb la mà robòtica Mia-Hand desenvolupada per la spin-off Prensilia, va ser provat amb èxit en el primer pacient, un italià de 34 anys anomenat Daniel, que va utilitzar la pròtesi durant sis setmanes.
"Aquest resultat és el fruit d´un camí de recerca de dècades. Per fi hem desenvolupat una pròtesi funcional que respon a les necessitats d´una persona que ha perdut una mà", afirma Christian Cipriani, professor de l´Institut de Biorobòtica de la Scuola Superiore Sant 'Anna. La clau del treball és el control miocinètic per al desenvolupament d'una pròtesi natural.
Cal tenir en compte que el control miocinètic és la descodificació de les intencions motores mitjançant imants implantables als músculs. Aquesta és la frontera que explora l'equip de recerca de la Scuola Superiore Sant'Anna per revolucionar el futur de les pròtesis.
La idea darrere de la nova interfície, desenvolupada en el marc del projecte MYKI , finançat per la Comissió Europea a través d'una ERC Starting Grant , és utilitzar petits imants, d'uns pocs mil·límetres de mida, que s'implantaran als músculs residuals del braç amputat i utilitzaran el moviment resultant de la contracció per obrir i tancar els dits.
"A l' avantbraç hi ha 20 músculs i molts controlen els moviments de la mà. Moltes persones que han perdut una mà segueixen sentint-la com si encara estigués al seu lloc i els músculs residuals es mouen en resposta a les ordres del cervell", assenyala Cipriani.
L'equip de recerca va traçar un mapa dels moviments i els va traduir en senyals per guiar els dits de la mà robòtica. Els imants tenen un camp magnètic natural que es pot localitzar fàcilment a l'espai.
Quan el múscul es contrau, l'imant es mou i un algorisme especial tradueix aquest canvi en una ordre específica per a la mà robòtica. "Estem disposats a estendre aquests resultats a un espectre més ampli d'amputacions. De fet, la nostra feina sobre aquest nou implant segueix endavant gràcies al finançament europeu i nacional", conclou.
Escriu el teu comentari