Els patrons dietètics saludables que sovint fomenten les pautes poden contenir una varietat d'ingesta de proteïnes animals i vegetals, no obstant, es desconeix la proporció òptima a la dieta per a la prevenció de malalties cardiovasculars.
Per descobrir quina és la proporció ideal, investigadors de l'Escola de Salut Pública TH Chan de Harvard a Massachusetts (EUA), van fer un segiment a gairebé 203.000 homes i dones durant 30 anys. Els investigadors van calcular la ingesta total de proteïnes de cada participant, mesurada en grams per dia, així com la seva ingesta específica de proteïnes animals i vegetals al llarg de l'estudi.
Si bé les pautes alimentàries mundials recomanen una ingesta més gran de proteïnes vegetals, la proporció ideal entre proteïnes vegetals i animals continua sent desconeguda, i aquest era l'objectiu de la investigació. L'estudi és el primer a investigar aquesta proporció i com afecta la salut. .
Lamentablement aquest objectiu no va ser resolt però sí que van descobrir altres dades interessants que inclina la balança a favor de la proteïna vegetal. I, sobretot, la quantitat òptima de proteïna vegetal i animal atenent a porcions/dia.
El primer que van confirmar és que consumir una dieta amb una proporció més alta de proteïnes dorigen vegetal que dorigen animal redueix el risc de malalties cardiovasculars (ECV) i malalties coronàries; a més és probable que aquestes reduccions de risc es deguin a la substitució de carns vermelles i processades per proteïnes vegetals. Els investigadors també van observar que una combinació de consumir més proteïnes vegetals i una major ingesta de proteïnes en general proporcionava els beneficis més grans per a la salut cardíaca.
La investigació, que s'ha publicat a 'American Journal of Clinical Nutrition', mostra que la mitjana nord-americana consumeix una proporció de proteïna vegetal a animal d'1:3. "Les troballes suggereixen que una proporció d'almenys 1:2 és molt més eficaç per prevenir la malaltia cardiovascular. Per a la prevenció de la malaltia coronària, una proporció d'1:1,3 o superior hauria de provenir de plantes", afirma l'autora principal Andrea Glenn, científica al Departament de Nutrició i Estudis Alimentaris de la Universitat de Nova York.
Els investigadors van utilitzar 30 anys de dades sobre dieta, estil de vida i salut cardíaca de gairebé 203.000 homes i dones inscrits als Estudis de Salut d'Infermeres I i II ia l'Estudi de Seguiment de Professionals de la Salut. Els participants van informar la seva ingesta alimentària cada quatre anys. Els investigadors van calcular la ingesta total de proteïnes de cada participant, mesurada en grams per dia, així com la seva ingesta específica de proteïnes animals i vegetals. Al llarg del període destudi, es van documentar 16.118 casos de malaltia cardiovascular, inclosos més de 10.000 casos de cardiopatia coronària i més de 6.000 casos daccident cerebrovascular.
Després d'ajustar l'historial de salut dels participants i els factors sociodemogràfics i d'estil de vida, l'estudi va trobar que menjar una proporció més alta de proteïna vegetal a animal es va associar amb riscos menors de malaltia cardiovascular i cardiopatia coronària.
En comparació dels participants que van consumir la proporció més baixa de proteïna vegetal a animal (1:4.2), els participants que van consumir la proporció més alta (1:1.3) van tenir un 19% menys de risc de risc cardivoascular i un 27% menys de risc de cardiopatia coronària. Aquestes reduccions de risc van ser encara més grans entre els participants que van menjar més proteïna en general.
Aquells que van consumir la quantitat més gran de proteïna (21% de l'energia provinent de la proteïna) i es van adherir a una proporció més alta de proteïna vegetal a animal van veure un 28% menys de risc d'ECV i un 36% menys de risc de CHD , en comparació amb aquells que van consumir la menor quantitat de proteïna (16% de l'energia). No s'han trobat associacions significatives per al risc d'ictus i la proporció; no obstant això, reemplaçar la carn vermella i processada a la dieta amb diverses fonts vegetals, com nous, va mostrar un menor risc d'accident cerebrovascular.
Els investigadors també van examinar si hi ha un punt on menjar més proteïna vegetal deixa de tenir beneficis addicionals o fins i tot podria tenir implicacions negatives. Van descobrir que la reducció del risc de cardiovascular es comença a estabilitzar al voltant d'una proporció d'1:2, però que el risc de malalties coronàries continua disminuint amb proporcions més altes de proteïna vegetal respecte de proteïna animal.
Segons els investigadors, és probable que aquestes reduccions de risc siguin degudes a la substitució de la carn vermella i processada per diverses fonts de proteïnes vegetals, en particular fruits secs i llegums. els lípids en sang i la pressió arterial, així com els biomarcadors inflamatoris. Això es deu en part que les proteïnes. vegetals solen anar acompanyades de grans quantitats de fibra, vitamines antioxidants, minerals i greixos saludables.
"La majoria de nosaltres necessitem començar a canviar la nostra dieta cap a proteïnes d'origen vegetal. Podem fer-ho reduint el consum de carn, especialment la vermella i processada, i menjant més llegums i fruits secs. Aquest patró alimentari és beneficiós no només per a la salut humana , sinó també per a la salut del nostre planeta", ha afirmat l'autor principal Frank Hu, professor de Nutrició i Epidemiologia Fredrick J. Stare a l'Escola Chan de Harvard.
En general la recomanació és que la proteïna animal, particularment la carn vermella i processada, es reemplaçament òptimament amb llegums i nous. La millor proporció és la de més quantitat de proteïna vegetal a la setmana, o com a mínim la mateixa. Així mateix, reconeix que poden ser necessaris aliments fortificats i suplements quan la ingesta de proteïna vegetal és superior al 80%.
Escriu el teu comentari