Ronquen els més petits de casa? Potser has de portar-los al metge...

Sempre que pensem en roncs, l'habitual és imaginar als nostres pares mentre dormen, o a homes majors o amb sobrepès. No obstant això, els nens també poden roncar, i això pot ser un signe d'alarma.

Encara que els roncs en la infància són relativament freqüents i solen produir de manera episòdica, quan són persistents poden indicar problemes respiratoris en les vies altes. La majoria de les vegades aquests casos són banals, però és important parar esment a la seva evolució.

Entre les principals causes del ronc infantil es troben la hipertròfia adenoidal, la hipertròfia de les amígdales palatines i els processos catarrals de les vies respiratòries superiors. En menor mesura, poden deure a malformacions o fins i tot a tumors, encara que aquestes causes són molt menys freqüents.

Hi ha dos símptomes clau que han de considerar senyals d'alarma: el temps d'evolució del ronc i la presència de pauses d'apnea durant el somni. El ronc, per si sol, és únicament un símptoma; l'important és avaluar les seves causes per a determinar si pot tenir conseqüències negatives.

Quan el ronc s'acompanya de pauses d'apnea, pot tractar de la Síndrome d'Apnea Obstructiva del Somni (SAOS), una condició que ha de tractar per a assegurar una adequada oxigenació i un bon rendiment escolar.

En casos d'hipertròfia adenoamigdalar, si no es detecta a temps, aquesta patologia pot provocar amb el temps una deformitat del paladar que afecti el creixement facial del nen. Per això, el seu diagnòstic precoç és fonamental.