Li deixes el mòbil al teu fill? Podries provocar-li una malaltia silenciosa

Un nou estudi científic ha encès totes les alarmes: donar accés a telèfons intel·ligents i xarxes socials com TikTok o Instagram a nens d’entre 12 i 13 anys podria contribuir al desenvolupament de símptomes depressius. Aquesta és la impactant conclusió d’una investigació realitzada per la Universitat de Califòrnia a San Francisco, publicada a la revista científica JAMA Network Open.

Fins ara, molts experts creien que eren els nens tristos o vulnerables els qui buscaven refugi a les xarxes socials. No obstant això, el nou estudi, amb dades de gairebé 12.000 menors de 9 a 12 anys als Estats Units, ha desmuntat aquesta teoria. Segons els investigadors, els infants deprimits als 9 o 10 anys no eren més propensos a utilitzar xarxes socials que la resta quan arribaven als 13 anys.

Però la veritable alarma arriba amb les dades dels preadolescents de 12 i 13 anys: com més temps passaven a les xarxes socials, més símptomes de depressió mostraven.

Les xifres que preocupen

De mitjana, el temps dedicat a les xarxes socials va passar de 7 minuts al dia a més d’una hora en pocs anys. Un augment que, segons el doctor Jason Nagata, expert en pediatria i autor principal de l’estudi, podria estar relacionat amb problemes com el ciberassetjament o la manca de son, factors que agreugen el risc de depressió.

Mentrestant, el 25% dels infants a Anglaterra ja presenten algun trastorn mental, davant del 20% registrat l’any anterior. A més, dades anteriors citades a l’estudi revelen que els nens que pateixen ciberassetjament tenen més del doble de probabilitats d’intentar suïcidar-se en un període d’un any.

“Dir-los que deixin el mòbil no funciona”

“Com a pare de dos nens petits, sé que simplement dir-los que ‘deixin el telèfon’ no funciona”, va reconèixer el Dr. Nagata. En canvi, recomana establir horaris sense pantalles en família, especialment durant els àpats o abans d’anar a dormir, i fomentar diàlegs oberts i sense prejudicis sobre l’ús dels dispositius.

Tot i així, no tots els experts estan convençuts. Chris Ferguson, professor de psicologia a la Universitat Stetson (Florida), considera que els resultats de l’estudi són massa febles per generar alarma. “És probable que els efectes detectats es degui a soroll estadístic”, va afirmar.

Una tragèdia que ho canvia tot

Mentrestant, al Regne Unit, augmenta la pressió per endurir la legislació contra el ciberassetjament. Un dels casos més dolorosos és el de Mia Janin, una adolescent de 14 anys que es va treure la vida el 2021 després de patir assetjament tant presencial com a través de les xarxes socials. El seu pare, Mariano Janin, ara lidera una campanya per convertir el ciberassetjament en delicte penal.

Actualment, el Regne Unit no contempla l’assetjament digital com a delicte específic, la qual cosa obliga les víctimes a acollir-se a lleis generals contra l’assetjament.