I si una mostra de saliva pogués predir la teva salut futura? La ciència ja té pistes sòlides

Una mostra de saliva podria contenir les claus per anticipar algunes de les malalties més greus que afecten milions de persones al món. Càncer, trastorns cardíacs, Parkinson o diabetis podrien detectar-se de manera precoç gràcies a un avanç científic liderat per la Universitat del País Basc (EHU), que ha identificat centenars de marcadors genètics a la cavitat oral amb potencial diagnòstic.

La troballa, publicada a la revista Genomic Medicine, estableix les bases per al desenvolupament d’una eina no invasiva capaç de detectar alteracions sistèmicas de l’organisme a partir d’un fluid tan accessible com poc valorat en la pràctica clínica: la saliva.

“Els nostres resultats demostren que els senyals moleculars presents a la saliva poden reflectir processos patològics sistèmics, més enllà de la cavitat oral”, afirma José Ramón Bilbao, professor de Genètica Mèdica a l’EHU i autor principal de l’estudi.

L’equip va treballar amb mostres de saliva de més de 350 persones, identificant variants comunes de l’ADN, conegudes com a SNPs (polimorfismes genètics), que actuen com a interruptors reguladors de l’activitat genètica. En comparar-les amb bases de dades d’estudis genètics internacionals, van constatar una coincidència significativa entre aquests marcadors salivals i el risc augmentat de desenvolupar malalties com el càncer de pròstata, malaltia coronària, diabetis tipus 2 o Parkinson.

Els investigadors també van demostrar, mitjançant anàlisis estadístics avançats, que aquests biomarcadors poden explicar una part considerable de l’heretabilitat genètica d’aquestes patologies. En alguns casos, ofereixen una capacitat predictiva fins i tot superior a la dels marcadors sanguinis tradicionals.

“Aquest treball obre la porta al desenvolupament de proves basades en saliva que, en el futur, podrien utilitzar-se per a la detecció primerenca de malalties o el seguiment dels tractaments, sense necessitat d’extraccions de sang ni altres procediments invasius”, explica Alba Hernangómez-Laderas, investigadora i primera autora de l’estudi.

A més de les seves implicacions clíniques, l’estudi ha donat lloc a la major base de dades pública de genètica derivada de saliva, accessible lliurement a investigadors de tot el món. Els autors confien que aquest recurs impulsarà noves línies d’investigació en biomedicina, genètica i salut pública.

Encara que els resultats s’han de validar en cohortes clíniques més àmplies, l’avanç marca un abans i un després en el camí cap a diagnòstics més precoços, accessibles i personalitzats. Un futur en què només caldrà una mostra de saliva per avançar-se a malalties greus comença avui a perfilar-se com a possible.