Dos medicaments molt consumits podrien ser la causa d'una de les majors amenaces per a la salut mundial

Una nova investigació de la Universitat d’Austràlia Meridional (Austràlia), publicada a npj Antimicrobials and Resistance, mostra que medicaments com l’ibuprofèn i el paracetamol estan alimentant silenciosament una de les majors amenaces per a la salut al món: la resistència als antibiòtics.

En el primer estudi d’aquest tipus, els investigadors van descobrir que l’ibuprofèn i el paracetamol no només afavoreixen la resistència als antibiòtics quan s’utilitzen per separat, sinó que la potencien quan s’utilitzen conjuntament.

En avaluar la interacció entre medicaments no antibiòtics, l’antibiòtic d’ampli espectre ciprofloxacina i l’Escherichia coli (E. coli), una bacteri comuna que causa infeccions intestinals i del tracte urinari, els investigadors van descobrir que l’ibuprofèn i el paracetamol augmentaven significativament les mutacions bacterianes, fent que l’E. coli fos molt resistent a l’antibiòtic.

Es tracta d’un descobriment important que té greus implicacions per a la salut, especialment per a les persones que es troben en residències de gent gran, on es dispensen regularment múltiples medicaments.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que la resistència als antimicrobians és una amenaça mundial per a la salut pública i que la resistència bacteriana va ser la causa directa de 1,27 milions de morts a tot el món el 2019.

La investigadora principal, la professora associada Rietie Venter, de la UniSA, afirma que les troballes plantegen qüestions importants sobre els riscos de la polifarmàcia en l’atenció a les persones grans.

“Els antibiòtics han estat durant molt de temps fonamentals en el tractament de malalties infeccioses, però el seu ús excessiu i abusiu generalitzat ha provocat un augment mundial de les bacteris resistents als antibiòtics”, afirma la professora associada Venter.

“Això és especialment freqüent a les residències de gent gran, on és més probable que a les persones grans se’ls prescriguin múltiples medicaments, no només antibiòtics, sinó també fàrmacs per al dolor, el son o la pressió arterial, convertint-les en un terreny ideal perquè les bacteris intestinals es tornin resistents als antibiòtics”, afegeix la investigadora.

En aquest sentit, ha explicat que en aquest estudi van analitzar l’efecte dels medicaments no antibiòtics i la ciprofloxacina, un antibiòtic utilitzat per tractar infeccions comuns de la pell, l’intestí o les vies urinàries. “Quan les bacteris es van exposar a la ciprofloxacina juntament amb ibuprofèn i paracetamol, van desenvolupar més mutacions genètiques que només amb l’antibiòtic, cosa que els va ajudar a créixer més ràpid i a tornar-se altament resistents. El preocupant és que les bacteris no només eren resistents a la ciprofloxacina, sinó que també es va observar un augment de la resistència a molts altres antibiòtics de diferents classes”, ha detallat.

“També vam descobrir els mecanismes genètics que hi ha darrere d’aquesta resistència, ja que tant l’ibuprofèn com el paracetamol activen les defenses de les bacteris per expulsar els antibiòtics i fer-los menys eficaços”, ha destacat.

“La resistència als antibiòtics ja no es limita als antibiòtics”

L’estudi va avaluar nou medicaments d’ús comú a les residències de gent gran: ibuprofèn (un analgèsic antiinflamatori), diclofenac (un antiinflamatori per tractar l’artritis), acetaminofè (paracetamol per al dolor i la febre), furosemida (per a la hipertensió arterial), metformina (per als nivells alts de sucre relacionats amb la diabetis), atorvastatina (per ajudar a reduir el colesterol i els greixos en sang), tramadol (un analgèsic més fort per després de la cirurgia), temazepam (utilitzat per tractar els problemes de son) i pseudoefedrina (un descongestionant).

La professora associada Venter afirma que l’estudi demostra que la resistència als antibiòtics és un repte més complex del que es pensava, ja que els medicaments comuns no antibiòtics també influeixen. “La resistència als antibiòtics ja no es limita als antibiòtics”, afirma.

“Aquest estudi és un clar recordatori que hem de considerar amb cura els riscos d’utilitzar múltiples medicaments, especialment en la cura de les persones grans, a les quals sovint se’ls prescriu una combinació de tractaments a llarg termini”, ha manifestat.

En aquest punt, ha aclarit que això no significa que s’hagin de deixar d’utilitzar aquests medicaments, però sí que cal ser més conscients de com interactuen amb els antibiòtics, i això inclou mirar més enllà de les combinacions de dos medicaments.

Els investigadors demanen que es realitzin més estudis sobre les interaccions farmacològiques entre les persones que segueixen tractaments farmacològics a llarg termini, perquè puguem ser més conscients de com els medicaments comuns poden afectar l’eficàcia dels antibiòtics.