“Quan el metge erra, la tapa l'enterra”

Hi ha molta gent que està reivindicant constantment els seus drets, i sovint s’oblida de les seves obligacions. Van sempre de la mà i són inseparables, encara que alguns creguin que només tenen drets. En aquesta elecció tan personal, egoista i fora de la realitat, s’obliden que tota acció té conseqüències, unes paraules que ningú hauria d’oblidar, tant en l’àmbit personal com en el professional.

Tots els treballs i professions són necessaris en la vida diària, però alguns, els que tenen a veure amb la salut de la gent, són una altra cosa, perquè hi està en joc, en molts casos, la vida de les persones. No és un tema qualsevol i els professionals han de procurar salvar-les, perquè així ho han escollit; no poden oblidar-se de les seves obligacions. No sempre passa així, perquè alguns s’ho prenen com una feina més; no ho és.

Els metges fa temps que reivindiquen millores laborals; hi tenen dret, però aquests drets acaben on comencen els drets dels malalts a ser atesos, que són legítims. La diferència és que, en alguns casos de malaltia greu, com el càncer, s’hi juga la vida i amb això no s’hi juga, encara que alguns ho estiguin fent; casos n’hi ha massa.

No fa tants dies, els metges van fer uns dies de vaga. Les conseqüències: es van anul·lar visites als especialistes, els pacients dels quals feia mesos que esperaven. Proves suspeses i moltes operacions van seguir el mateix camí. Aquesta setmana de vaga es torna a la mateixa situació; és més, se suspenen operacions de càncer. Coneixem diversos casos, però explicaré el d’una persona de 80 anys, a qui van diagnosticar el mes de novembre un càncer de còlon. Com que arribava el desembre, per allò de les “festes de Nadal” i les vacances dels especialistes, li van dir que el trucarien per operar-lo i fer-li les proves corresponents. Al gener va preguntar per la seva situació. Resposta: que hi estaven treballant. El van trucar a finals de gener per donar-li cita amb el cirurgià. Va tenir la mala sort que el dia de la visita, quan ja era dins de l’hospital, el truquen per comunicar-li que s’anul·lava la cita per la vaga mèdica. Deu dies després, tenen la cita en què li comuniquen que ha de ser operat, que el trucaran per a les proves. Dies després li van notificar els dies de les proves; en dos dies les hi feien totes. Quan li van fer la nova colonoscòpia, l’endemà li van comunicar que la intervenció quirúrgica seria el dia 20 de febrer. Va passar només un dia quan es produeix una altra trucada per comunicar-li que se suspenia la intervenció perquè hi havia convocada vaga de metges i que li donarien nova data, que no han donat.

Un càncer de còlon no és un refredat, és una cosa greu, i el patiment de la persona que el pateix és important; té por (els seus familiars també). Caldria tenir una mica de sensibilitat i respecte per les persones que el pateixen. Segons diuen, “les operacions de càncer de còlon a Catalunya es consideren prioritat màxima (prioritat 1), per la qual cosa s’han de fer en terminis molt breus, generalment dins del primer mes”; tenen circuits preferents per dur a terme la intervenció. No és el cas d’aquesta persona, que fa quatre mesos que espera. L’operació a la qual havia de ser intervingut se suspèn per una vaga de metges. De debò primen els drets dels metges per sobre de la vida de les persones? Doncs crec que no, perquè als metges ningú no els obliga a estudiar medicina; és voluntari, ho escullen, cosa que significa que ho fan per salvar vides, encara que les persones tinguin 80 anys. La veritat és que el que està passant a la sanitat catalana (a la resta d’Espanya, en algunes comunitats autònomes també) dona què pensar. Ha empitjorat des de la pandèmia. La gent es queixa que els centres de salut estan buits i que les visites als metges de capçalera cada vegada són més llargues, fins a una setmana en el millor dels casos.

L’hospital en què estan fent esperar quatre mesos aquest pacient de càncer de còlon és el Hospital de Bellvitge, que compta amb bons professionals, encara que alguns són insensibles davant el patiment dels malalts. Prioritzar els temes professionals per sobre de la vida de les persones no és la millor opció. Hi ha coses que no es poden explicar: no operar una malaltia greu perquè cal anar a la vaga és incomprensible.  Drets per a tots els professionals mèdics, obligacions també, i pensar que els pacients també tenen els seus. Hi ha una dita popular que diu: “Lo que el médico yerra, lo tapa la tierra”.