L'impacte de la vaga mèdica: serveis mínims i pressió creixent a Catalunya
Encara que els serveis mínims garanteixen l'atenció urgent i els tractaments vitals, la jornada ha provocat la suspensió de consultes programades i retards en proves diagnòstiques, especialment a Catalunya i Madrid.
La convocatòria de vaga de metges, iniciada el dimarts 17 de febrer, forma part d'un calendari de protestes que es prolongarà fins a juny i que inclou aturs mensuals en tot el Sistema Nacional de Salut. Les organitzacions convocants reclamen una reforma profunda del marc laboral que regula la professió mèdica i denuncien que l'actual normativa no respon a la càrrega assistencial ni a la complexitat tècnica del treball clínic.
A Catalunya, el Departament de Salut ha activat un dispositiu de serveis mínims que garanteix l'activitat urgent i redueix al 25% l'atenció primària. Els hospitals mantenen operatives les intervencions crítiques, però han reprogramat bona part de les consultes externes i de les proves no urgents. La Generalitat insisteix que l'impacte està “controlat”, encara que reconeix que la pressió assistencial s'incrementarà al llarg de la setmana.
Un conflicte que ve des de lluny
La protesta s'emmarca en un debat que fa anys que està obert: la reforma de l'Estatut Marco, la norma que regula les condicions laborals del personal sanitari en tota Espanya. Els sindicats mèdics reclamen un Estatut Propi del Metge, una figura jurídica que permeti adaptar la regulació a les particularitats de la professió, des de la formació continuada fins a la disponibilitat horària o la carrera professional.
El malestar s'ha intensificat després de la pandèmia, quan la sobrecàrrega assistencial i la falta de reposició de plantilles van deixar al descobert les febleses estructurals del sistema. En comunitats com Madrid, l'impacte econòmic de la vaga ja s'ha quantificat: 7.377 consultes i 472 intervencions quirúrgiques suspeses en una sola jornada, amb un cost estimat de 900.000 euros. A Castella-la Manxa i Andalusia, el seguiment ha aconseguit pics del 75%, la qual cosa evidencia l'extensió territorial del conflicte.
Les veus del sector i la pressió social
Les organitzacions convocants coincideixen que la vaga és un últim recurs. La secretària general de AMYTS, Ángela Hernández, ha traslladat que la decisió de parar “reflecteix l'esgotament acumulat i la sensació que les reivindicacions no troben resposta”. Des de Castella-la Manxa, el president del sindicat mèdic, Jorge Curiel, adverteix que el conflicte podria intensificar si no es produeixen avanços en les pròximes setmanes.
El moviment ciutadà Sanitat Pública Segura, sorgit per a donar suport a les reivindicacions del sector, ha superat les 70.000 signatures en menys de deu dies. El seu creixement reflecteix un malestar social que transcendeix les demandes estrictament laborals i que apunta a la necessitat de reforçar la sanitat pública en conjunt.
Conseqüències per als pacients i horitzó immediat
La vaga afecta de manera directa a milions d'usuaris del sistema sanitari. Encara que les urgències i els tractaments vitals estan garantits, la reprogramació de consultes i proves genera incertesa entre els pacients, especialment aquells amb patologies cròniques o en seguiment diagnòstic. A Catalunya, la Generalitat preveu que l'activitat assistencial es normalitzi parcialment a partir de dijous, encara que l'impacte acumulat podria prolongar durant setmanes.
Les pròximes jornades de protesta estan previstes a Madrid i Catalunya, on els sindicats mantenen obertes les seves demandes de negociació. El Ministeri de Sanitat ha reiterat la seva disposició al diàleg, però no ha concretat terminis per a una reforma normativa d'abast estatal. L'evolució del conflicte dependrà de la capacitat de les administracions per a articular un marc de negociació estable i de la resposta que rebin les reivindicacions professionals.
Escriu el teu comentari