Les fractures de maluc eleven el risc de mortalitat en persones majors

 La fractura de maluc, una de les lesions més freqüents entre la població d'edat avançada, s'associa a un notable augment de la mortalitat i a una deterioració funcional significativa en els mesos posteriors a l'accident. Diversos estudis clínics i especialistes en traumatologia adverteixen que, encara que la lesió no sol ser la causa directa de la defunció, pot desencadenar un procés de declivi físic difícil de revertir en pacients vulnerables.

L'evidència científica recolza aquesta preocupació. Una recerca desenvolupada a l'Hospital Universitari de Zelanda, a Dinamarca, que va analitzar més de 113.000 pacients, va observar que la mortalitat després d'una fractura de maluc aconsegueix el 9,6% als 30 dies, el 16% als 90 dies i fins al 27% a l'any de la cirurgia.

Un esdeveniment que accelera la deterioració en pacients fràgils

Els especialistes subratllen que la fractura de maluc actua habitualment com un desencadenant de complicacions mèdiques en persones que ja presenten fragilitat, malalties cròniques o limitacions funcionals prèvies.

Segons el traumatòleg Manuel Vides, cap de cirurgia ortopèdica i traumatologia en Hospiten Estepona, aquest tipus de lesió no ha de interpretar únicament com un problema ortopèdic. En pacients d'edat avançada, explica, la fractura pot iniciar un procés de deterioració global marcada per immobilitat, pèrdua d'autonomia i descompensació de malalties prèvies.

El risc augmenta quan coincideixen factors com a edat avançada, malalties cardiovasculars o respiratòries, diabetis, demència, mala nutrició o pèrdua de massa muscular. També influeix el temps que transcorre fins a la intervenció quirúrgica: quan la cirurgia es retarda més de 48 hores, el pronòstic sol empitjorar.

Complicacions freqüents després de la lesió

Després de la fractura, el pacient entra en una fase crítica en la qual poden aparèixer diverses complicacions mèdiques. Entre les més habituals es troben infeccions respiratòries o urinàries, trombosi venosa profunda, embòlia pulmonar i deterioració funcional prolongada.

La falta de mobilitat és un dels factors que més influeixen en la deterioració posterior. La immobilització dificulta la ventilació pulmonar i augmenta el risc de pneumònia, mentre que la dependència per a activitats bàsiques pot afavorir infeccions urinàries o complicacions derivades de l'ús de sondes.

A això se suma l'impacte del trauma i de la intervenció quirúrgica, que poden descompensar malalties cròniques preexistents, especialment en pacients amb un estat de salut fràgil.

Diferències entre homes i dones

Les estadístiques mostren una particularitat rellevant: les dones sofreixen més fractures de maluc, però els homes presenten una major mortalitat després de la lesió.

Aquest fenomen s'explica, en part, perquè molts homes que sofreixen aquest tipus de fractura presenten malalties cròniques menys controlades o diagnosticades, a més d'un menor seguiment preventiu de la salut òssia. L'osteoporosi masculina, per exemple, continua sent una patologia infradiagnosticada.

Cirurgia precoç i rehabilitació, claus per a millorar el pronòstic

Els especialistes coincideixen que el tractament òptim de la fractura de maluc ha de abordar mitjançant un enfocament multidisciplinari que combini cirurgia, geriatria, rehabilitació i cures preventives.

Entre les mesures que han demostrat major impacte en la supervivència i recuperació dels pacients destaquen la cirurgia precoç en les primeres 24-48 hores, la mobilització primerenca després de l'operació, la prevenció de trombosi, el control d'infeccions i una rehabilitació intensiva des de les primeres fases del tractament.

També es considera fonamental el seguiment nutricional, ja que molts pacients presenten dèficits alimentaris que dificulten la recuperació funcional.

La prevenció, clau en l'envelliment saludable

Els experts insisteixen que la prevenció és l'estratègia més eficaç per a reduir l'impacte d'aquestes lesions en la població major. Les recomanacions inclouen diagnòstic precoç de l'osteoporosi mitjançant densitometrías, consum adequat de calci i vitamina D, i tractaments farmacològics en persones d'alt risc.

Així mateix, l'activitat física exerceix un paper central. Els programes d'exercici orientats a millorar la força muscular, l'equilibri i la mobilitat contribueixen a reduir el risc de caigudes, principal causa de fractures de maluc en edats avançades.

Altres mesures preventives passen per adaptar les llars per a evitar caigudes, revisar la medicació que pugui afectar l'equilibri i realitzar avaluacions geriàtriques periòdiques que permetin detectar de manera primerenca situacions de fragilitat.