Dra. Mª José Soler: "Cada 20 segons mor una persona amb malaltia renal en el món"

La malaltia renal crònica és un dels problemes de salut pública més invisibles, amb un diagnòstic que generalment només es produeix quan els ronyons ja han perdut gran part de la seva funció. Malgrat ser una de les principals causes de mortalitat, l'actual sistema de salut del nostre país manca d'un programa de detecció estandarditzat per a aquesta malaltia. 

Enfront d'aquesta absència, la Dra. Maria José Soler Romeo, cap de la Secció de Nefrologia de Vall d'Hebron subratlla en entrevista concedida a CatalunyaPress la importància "de prendre mesures preventives". En països com el Regne Unit o els Estats Units, el càncer de còlon o el de mama compten amb protocols clars i ben establerts de cribratge. No obstant això, al nostre país "la falta d'un programa específic per a la malaltia renal significa que molts pacients no són diagnosticats fins que la situació es torna irreversible".

Al llarg de les últimes dècades, la nefrologia ha experimentat avanços significatius tant en diagnòstic com en tractament. Les malalties renals, conegudes pel seu caràcter silenciós, tenen un gran impacte en la qualitat de vida dels qui les pateixen, però, a diferència d'altres tipus de càncer, la detecció sol arribar massa tard. "El problema és que la malaltia renal és asimptomàtica fins que els ronyons ja estan greument afectats", ens va explicar Soler Romeo. En aquest sentit, "la prevenció continua sent un dels grans reptes de l'especialitat" Malgrat els esforços d'entitats com la Societat Espanyola de Nefrologia, "l'escàs impacte de les campanyes de conscienciació limita l'accés a diagnòstic i tractament oportuns".

Les proves de prevenció són tan barates com un cafè però tenen un gran impacte

Segons la Dra. Soler Romeo, "les estratègies més eficaces inclouen programes de cribratge precoç i l'educació sobre els factors de risc, com ara diabetis, hipertensió o antecedents familiars de malaltia renal". L'especialista va esmentar que el mesurament de paràmetres senzills com la creatinina en sang i la detecció de proteïnes en l'orina són eines accessibles que podrien ajudar a frenar la progressió de la malaltia. "Aquestes proves són tan barates com un cafè, però amb un gran impacte en la prevenció", va afegir.

A més, es va destacar el paper de la recerca, especialment en el tractament de la nefropatía diabètica i altres patologies renals. "Avui comptem amb nous fàrmacs que poden frenar la progressió de la malaltia renal, millorant significativament la qualitat de vida dels pacients", va assenyalar l'especialista, qui va subratllar que els tractaments actuals permeten retardar la necessitat de teràpia substitutiva, com la diàlisi, en molts casos.

Un tractament de diàlisi costa 60.000 euros a l'any

La malaltia renal crònica afecta a milions de persones, i la falta d'un sistema de detecció eficaç agreuja encara més la situació. Segons la Dra. Soler Romeo, els costos associats a l'atenció de pacients en diàlisis representen un desafiament econòmic important per al sistema sanitari: "Un pacient en tractament de diàlisi pot generar entre 50.000 i 60.000 euros anuals, la qual cosa fa que la prevenció sigui una inversió molt més rendible". L'especialista va fer per això una crida a la reflexió sobre la necessitat d'un enfocament preventiu i de detecció primerenca que no sols milloraria la salut dels pacients, sinó que també alleujaria la càrrega econòmica del sistema de salut.

El futur de la nefrologia depèn de la inversió en prevenció i educació. La Dra. Soler Romeo va concloure assenyalant la importància de "realitzar un diagnòstic precoç, promoure hàbits saludables com la reducció del consum de sal i evitar l'abús de medicaments com els antiinflamatoris no esteroidals, com el ibuprofeno o el voltaren, que danyen el ronyó". 

Amb "l'envelliment de la població i l'augment de malalties com la diabetis i l'obesitat, el paper de la nefrologia en la prevenció i tractament de malalties renals serà cada vegada més crucial." La implementació de programes de detecció primerenca i l'ús de nous tractaments podrien ser clau per a millorar els resultats a llarg termini.