Les urgències a Catalunya tenen una espera mitjana de 47 minuts i Barcelona supera l'hora
Els registres del sistema sanitari reflecteixen un augment del temps d'atenció en 2025 amb diferències notables entre territoris i centres mentre els professionals alerten de la falta de dades per gravetat clínica
El funcionament dels serveis d'atenció urgent torna a situar en el centre del debat sanitari a Catalunya davant uns indicadors que mostren variacions sostingudes en l'última dècada.
L'anàlisi dels temps d'espera posa en relleu no sols l'evolució global del sistema, sinó també les diferències entre àrees urbanes i l'impacte de la pressió assistencial en determinats moments de l'any.
Evolució del temps d'espera
El temps mitjà d'atenció en els serveis d'urgències de Catalunya se situa en 47 minuts durant l'any 2025, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquesta xifra suposa un increment de dos minuts respecte a l'any anterior.
La sèrie històrica mostra fluctuacions en l'última dècada. En 2023 el temps mitjà se situa en 50 minuts, en 2022 aconsegueix els 51 i en 2021 descendeix a 45. En anys anteriors, els valors oscil·len entre els 55 minuts de 2015 i els 63 de 2019, la qual cosa reflecteix una tendència irregular amb pics de més saturació en determinats períodes.
Variacions per mesos
El comportament mensual del servei també presenta diferències significatives. Durant desembre de 2025, l'espera mitjana aconsegueix els 52 minuts, mentre que en mesos com a març, abril, agost, maig i setembre es registra una mitjana de 45 minuts.
El punt més alt de l'any se situa al gener, quan la mitjana ascendeix fins als 53 minuts, la qual cosa evidencia una pressió assistencial més elevada en determinats moments del calendari sanitari.
El cas de Barcelona
A la ciutat de Barcelona, els temps d'espera superen clarament la mitjana catalana. El registre mitjà se situa en 67 minuts, és a dir, 20 minuts més que el conjunt del territori.
En situacions no considerades d'extrema gravetat, els professionals calculen que l'atenció pot aconseguir fins a dues hores d'espera, amb casos puntuals que es prolonguen entre sis i set hores. Entre els centres amb més temps d'espera destaca l'Hospital de la Mar, amb una mitjana de 111 minuts.
La visió dels professionals
Des de l'àmbit sindical, el vicepresident del sindicat Metges de Catalunya, Pep Serra, assenyala la necessitat d'interpretar les dades amb més precisió i distingeix entre diferents nivells de gravetat en l'atenció.
“Les urgències no són totes iguals. No és el mateix un infart que un constipat o una ferida lleu. Si ho barregem tot en un mateix sac, la mitjana ens diu molt poc”, afirma.
Pressió assistencial i factors externs
L'anàlisi professional també apunta a l'existència de zones especialment tensionades dins del sistema sanitari. Entre els factors que influeixen s'esmenta l'impacte estacional del turisme, especialment durant els mesos d'estiu en determinades àrees.
Segons aquesta visió, la temporalitat d'aquests pics de demanda dificulta una planificació estructural adequada, la qual cosa repercuteix directament en la capacitat de resposta del sistema.
“Com són transitòries durant un període de temps, no es dóna la dotació que toca, ni quan toca”, afegeix Serra, en referència a l'assignació de recursos sanitaris.
El conjunt de dades reflecteix un sistema sotmès a variacions constants en la demanda, amb diferències rellevants entre territoris i centres, i amb un debat obert sobre la manera de mesurar i gestionar la pressió assistencial.
Escriu el teu comentari