Sant Cugat és el municipi amb menys atur d'Espanya, segons l'INE

Sant Cugat del Vallès és el municipi d'Espanya amb menys atur, amb una taxa de desocupació mitjana estimada per al 2022 del 5,2%. El segueix Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid), amb un 5,8%, segons l'informe Indicadores Urbanos 2023 publicat aquest dilluns 22 de maig per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Tots dos municipis ja van liderar la classificació quan es van publicar les dades del 2021 fa un any, però en ordre invers. D'aquesta manera, en aquesta nova edició d'aquesta estadística, Sant Cugat ha desbancat Pozuelo com a municipi amb una taxa d'atur més baixa de tot Espanya.

En tercera posició se situa el municipi basc de Sant Sebastià, amb una taxa d'atur del 6,5%, seguida de Las Rozas de Madrid (6,7%) i del municipi madrileny de Majadahonda (6,7%).

Per contra, el municipi gadità de la Línia de la Concepció és el que major taxa d'atur presenta, amb una taxa estimada per al 2022 del 29,3%, seguit de Ceuta (28%), del municipi de Linares (25, 9%) i dels municipis de Jerez de la Frontera (Cadis) i Granada, tots dos amb una taxa de desocupació del 24,2%.

De fet, dels 15 municipis amb majors taxes mitjanes d'atur estimades per al 2022, la majoria es troben a Andalusia.

Així, a més dels quatre ja esmentats, cal sumar també Algesires (23,5%), Sanlúcar de Barrameda (23,3%), San Fernando (22,4%), Còrdova (22,2%), Chiclana de la Frontera (22,1%), Cadis (21,6%), Alcalá de Guadaíra (21,2%) i El Port de Santa Maria (21%).

Fora de la comunitat andalusa, es colen en aquesta llista de 15 municipis amb més taxa d'atur les ciutats autònomes de Ceuta (28%) i Melilla (21,3%) i el municipi toledà de Talavera de la Reina (21,7%) ).

Per contra, entre els 15 municipis amb menor taxa d'atur, figuren cinc pertanyents a la comunitat de Madrid (Pozuelo, Las Rozas, Majadahonda, Alcobendas i Sant Sebastià dels Reis); quatre del País Basc (Sant Sebastià, Getxo, Irun i Vitòria); quatre de Catalunya , tots de la província de Barcelona ( Sant Cugat, Barcelona, Castelldefels i Cerdanyola del Vallès ); un de Castella i Lleó (Burgos) i un de Galícia (Santiago de Compostel·la).

Pel que fa a les taxes d'activitat, els municipis que presentaven el 2022 les xifres més elevades són Rivas-Vaciamadrid (69,8%), Valdemoro (68,7%) i Parla (67,3%), tots ells a la comunitat de Madrid. A la banda oposada, els municipis amb menors taxes d'activitat van ser Ferrol (50,1%), Avilés (50,3%) i Gijón (50,4%).

SANT SEBASTIÀ, L'ÀREA URBANA AMB RENDA MAJORA
 

A l'informe publicat aquest dilluns s'inclouen les dades per a les conegudes com a Àrees Urbanes Funcionals (AUF). Cada AUF consisteix en una ciutat i municipis que formen el seu entorn funcional, concretament d'influència laboral. Es defineixen 70 àrees urbanes funcionals per a tot Espanya.

Un municipi pertany a l'AUF d'una ciutat si el 15% o més de la població ocupada es desplaça a aquesta ciutat per motius de feina.

El 2022 les AUF amb més població van ser les de Madrid (amb 6,98 milions de persones), Barcelona (5,09 milions) i València (1,78 milions).

L'AUF de Donostia va encapçalar la renda neta mitjana anual per habitant el 2020, amb 16.836 euros, seguida de Bilbao (15.436 euros) i de Madrid (15.407 euros).

Per part seva, Torrevella (8.441 euros), Lorca (9.402 euros) i Marbella (9.721 euros) han estat les Àrees Urbanes Funcionals que han presentat les menors rendes.

L'INE destaca que la proporció d'ocupació a la indústria i els serveis permet distingir entre AUF caracteritzades per una forta implantació d'aquests sectors davant d'altres. El 2021 van destacar com a àrees industrials les d'Avilés (amb un 26,7% d'ocupació a la indústria), Alcoi (23,7%) i Sagunt (23,5%). Per part seva, les AUF de Marbella (2,6%), Almeria (3,1%) i Mèrida (3,1%) van registrar els menors pesos d'ocupació industrial.

Pel que fa a la proporció de població ocupada al sector serveis, totes les AUF superen el 64%. Les de Mèrida (91,5%), Toledo (91,2%) i Las Palmas de Gran Canària (87,7%) registren els percentatges més grans. Per la seva banda, les AUF en què el sector serveis va tenir menys pes a l'ocupació van ser les d'Avilés (64,7%), Lorca (65,0%) i Sagunt (68,8%).

EL MADRILENY BARRI DE L'ASPECTE, EL MÉS RIC D'ESPANYA
 

Atès que dins de les ciutats es donen també importants desigualtats, l'estadística també recull dades per a nivells inferiors al de la ciutat anomenats Sub-City District (SCD). En molts casos, aquests nivells coincideixen amb la divisió existent a districtes administratius o barris.

La llista actual de 'barris SCD' la formen els municipis d'Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Gijón, L'Hospitalet de Llobregat, Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma de Mallorca, Les Palmes de Gran Canària, Sevilla, València, Valladolid , Vigo, Vitòria i Saragossa. En total es contemplen 523 barris SCD a l'estadística.

Els barris amb més renda neta mitjana anual per habitant amb dades del 2020 van ser El Viso (40.815 euros), Recoletos (37.067 euros) i Castellana (36.660 euros), tots tres de Madrid.

Per contra, les rendes més baixes es van localitzar a Sevilla, al barri Polígon Surdel districte Sud (5.816 euros) i als barris dels Pajaritos i Amate del districte Cerro-Amate, amb 6.043 euros, i al barri alacantí de Joan XXIII (6.503 euros).