Confirmen la multa de 720 euros a l'home que va animar a Twitter a tallar el coll de Felip VI

L'Audiència Nacional ha confirmat la multa de 720 euros que se li va imposar per un delicte d'injúries a l'home que va animar a Twitter a tallar el coll el Rei Felip VI després que el monarca pronunciés el discurs televisiu sobre la pandèmia de covid-19 a març del 2020.

Així, la Secció Primera de la Sala Penal ha desestimat el recurs d'apel·lació que va presentar l'home contra la decisió del Jutjat Central Penal de l'Audiència Nacional de condemnar-lo. Segons el tribunal, el contingut del missatge publicat a la xarxa social "es limita a l'insult ia la invitació a matar el Rei, cosa que no pot quedar emparada en la llibertat d'expressió invocada".

En una sentència, els magistrats han explicat que "no hi pot haver llibertat d'expressió quan 'se supera la barrera del límit de la mera crítica', i en aquest cas se supera amb escreix".

La Sala Penal ha respost així al recurs que va presentar l'home, que va al·legar que tant l'acusació de la Fiscalia com la sentència se centraven en l'expressió "fill de puta" --que es considera un delicte d'injúries a la Corona-- i no a la de "tallem-li el coll", que en tot cas formaria part d'un delicte d'amenaces, però no del d'injúries pel qual va ser condemnat.

Els magistrats, tot i això, han considerat que "no cal acceptar aquesta interpretació reduccionista", atès que l'expressió completa conté un insult --"fill de puta"-- que s'acompanya d'altres --"tallem-li el coll" i "estem trigant"-- i "ha de valorar-se juntament amb l'anterior".

INCITACIÓ A LA VIOLÈNCIA

Segons el tribunal, "el que es dedueix del propi tenor literal no és el mer insult fàcil sense cap intencionalitat més enllà d'una explosió momentània d'enuig, ira o rebuig amb allò que representa el Rei, sinó una actitud de menyspreu a la persona, perquè res no es diu ni es critica sobre les paraules pronunciades sobre la pandèmia en el discurs que va motivar aquella reacció”. Això, a més d'"una invitació o incitació social a l'ocupació de la violència (curtem-li el coll) que no cal justificar a l'empara de la defensa de cap mena d'idees polítiques o ideològiques, absents per altra banda del seu missatge".

En aquest sentit, l'Audiència Nacional ha incidit que l'home va reconèixer els fets declarats provats pels quals se'l va condemnar; és a dir, que va publicar un tuit en català en què deia: "Tallem-li el coll a aquest fill de puta, estem trigant".

Així, ha assenyalat que "no es qüestiona ni l'autoria ni la realitat dels missatges publicats a la xarxa social" en què el seguien 168 persones i estava actiu des del gener del 2014.

ABAST DE LES XARXES SOCIALS

En el seu recurs, l'acusat ha posat èmfasi en el nombre de seguidors que tenia, assenyalant que eren "poc més de cent seguidors". Els magistrats, però, han indicat que encara que "manca de qualsevol rellevància penal" en aquest cas, "no hi ha dubte que la seva plasmació en una xarxa social multiplica la difusió del missatge, sobretot si es publica en obert, és a dir, de lliure accés a qualsevol internauta".

Així les coses, l'Audiència Nacional ha considerat que el fet que publiqués el missatge a la xarxa social serveix "per valorar la gravetat de la conducta i la intencionalitat de voler que arribi al nombre més gran de persones possible".

LÍMITS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

En set folis, a més, la Sala Penal ha recordat que -tal com va assenyalar el Tribunal Constitucional- "la llibertat d'expressió no és, en suma, un dret fonamental absolut i il·limitat, sinó que té lògicament, com tots els altres, els seus límits, de manera que qualsevol expressió no mereix, pel simple fet de ser-ho, protecció constitucional”.

En aquest sentit, els magistrats han subratllat que "queden fora" de la protecció constitucional "les expressions indubtablement injurioses o sense relació amb les idees o opinions que s'hi exposin i que resultin innecessàries per a l'exposició"; és a dir, les que “en les concretes circumstàncies del cas siguin ofensives o oprobioses”.