Un problema que es cronifica: les persones que viuen al carrer hi passen una mitjana de 4 anys i 4 mesos

Gairebé dos mesos després que els voluntaris d'Arrels Fundació tornessin a fer el recompte nocturn de persones que dormen al carrer, l'entitat ha anat un pas més enllà. Segons expliquen, la mitjana de temps que cadascun d'ells passa dormint al ras és de 4 anys i 4 mesos. Aquesta problemàtica, doncs, s'ha cronificat i està lluny de solucionar-se.

I és que des de fa tres anys, Arrels vol tenir més informació que un simple recompte de casos i, per això, en la mesura que és possible els seus voluntaris fan preguntes a les persones que troben. D'aquesta manera, la radiografia de la situació que s'obté és molt més precisa.

Arrels denuncia que la situació de les persones que viuen al ras ha empitjorat de forma notable d'ençà de l'arribada de la pandèmia, el març del 2020. Així ho demostren els números, ja que els enquestats el novembre d'aquell any, amb la mesura del toc de queda vigent, es va arribar als 5 anys i mig de mitjana que vivien al carrer. Això significava que, per primer cop, se superava la 'frontera' dels 4 anys vivint al carrer, xifra insòlita fins al moment. De fet, la mitjana més baixa és del 2018, quan se situava en 3 anys i 3 mesos.

Aquestes persones en situació de vulnerabilitat afronten una situació complexa. "Com més temps es triga a oferir una alternativa a una persona que viu al carrer, més es deteriora la seva situació i més difícil és que se’n pugui sortir. Ens preocupa que, de mitjana, faci més de 4 anys que les persones viuen al carrer a Barcelona, perquè significa que, en tot aquest temps, no s’ha sabut trobar una solució", afirma Ferran Busquets, director d’Arrels, apuntant cap a les institucions.

HOME I MIGRANT, EL PERFIL DE PERSONA QUE VIU AL CARRER

El recompte revela que el perfil promig de persona que viu al carrer a Barcelona és d'un home migrant. De fet, el 92% de les persones que es van trobar la nit del 15 de juny eren homes. El 8% restant eren dones.

A més, l'augment de persones de fora de la Unió Europea s'ha "accentuat" des del 2016, explica Arrels. Per nacionalitats, la més nombrosa són els marroquins, seguits de romanesos, italians, paquistanesos i senegalesos.

Pel que fa a l'edat, més de la meitat de les persones que viuen al carrer tenen entre 36 i 55 anys, i en global 44 anys de mitjana. Abans de la pandèmia, l'entitat va poder observar un increment del nombre de persones molt joves que vivien al carrer, extrem que es va reduir durant els moments més durs de la Covid, i que ara es manté estable. Els càlculs d'Arrels diuen que les persones de menys de 25 anys que viuen al ras representen un 5% del total.

Per això, Arrels torna a incidir en la necessitat que les institucions assumeixin la seva responsabilitat i posin fil a l'agulla per emparar els més vulnerables. L'entitat, de forma reiterada, ha traslladat les seves demandes tant a la Generalitat com als governs municipals.