La cara menys coneguda de Hitler: addicte a les metaamfetamines per sentir-se indestructible

Tal dia com avui però de 1945, el 6 d'agost, els Estats Units van llançar sobre Hiroshima la primera de les dues bombes atòmiques en un dels episodis finals de la Segona Guerra Mundial . El conflicte va esclatar el novembre de 1939 a Europa, amb la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi , fet que va portar les potències occidentals a dir prou a l'ímpetu expansionista d'Adolf Hitler, que anys abans ja havia incorporat al seu reich el territori dels sudets txecoslovacs i Àustria, en una política truca anschluss (unió). Els nazis defensaven que en ambdós casos allí vivia població germànica i en aquelles dues ocasions, les democràcies no van fer absolutament res al respecte.

Durant els anys que va durar el conflicte, i fins que va acabar suïcidant-se, el 30 d'abril de 1945, Hitler va liderar les operacions de les ofensives de les tropes tant cap a l'est com cap a l'oest . Des del Niu de l'Àliga (el seu retir als Alps Bàvars) i el Führerbunker (prop de la cancelleria, a Berlín), el líder nazi va portar un ritme insuportable per a un ésser humà que va provocar que hagués de prendre drogues per poder suportar. Sí, el Führer va arribar a ser un addicte a substàncies com les metaamfetamines .

I en això, el doctor Theodor Gilbert Morell hi juga un paper bàsic. Admirador de Hitler des del seu ascens al poder, aquest home es va convertir en el metge de capçalera del líder nazi gràcies a les seves pràctiques poc convencionals . El 1936, Morell va ser convocat, en un dia en què el Führer deia no sentir-se bé. El seu tractament, al principi, consistia principalment en vitamines i glucosa, però alhora que les batalles van començar a caure de l'altre bàndol va anar canviant.

 

Al Gran Deliri , llibre de Norman Ohler , s'explica que a la tardor de 1941 quan la guerra contra la Unió Soviètica va començar a anar malament, Hitler va començar a prendre hormones, esteroides i barbitúrics. "Li injectaven hormones d'animals, incloent porcs, i pel que sembla van funcionar", explica Ohler, però els agressius tractaments de Morell, que feien que Hitler se sentís indestructible i perdés la noció de la realitat, desoint alguns dels seus alts comandaments militars, encara anirien més enllà.

 

La tercera etapa, que va arrencar a l'estiu del 1943, és quan comença a prendre "drogues summament dures", assegura l'autor. D'aquesta manera, cada matí, Morell li injectava una suposada combinació de vitamines, minerals, enzims, testosterona i semen de bou per a les nits que passaria amb Eva Braun. Però camuflada dins aquesta poció, va començar a lliscar també cocaïna. Una altra de les drogues que li va injectar va ser Eukodal, un analgèsic opioide semisintètic, un cosí farmacològic de l'heroïna, però que donava un efecte d'eufòria molt més potent.

 

A més, un dels medicaments que prenia Hitler, el Pervitin , es va distribuir a les farmàcies de l'Alemanya nazi durant molts anys i la gent el consumia massivament per augmentar els seus nivells d'energia.

 

El final de la història és conegut per tots; el líder nazi va anar, a poc a poc, tancant-se en si mateix i confiant cada cop en menys gent fins que, el 30 d'abril del 1945, amb les tropes soviètiques a tocar del seu refugi a Berlín, es va suïcidar d'un tret. Amb ell també va morir la seva companya, que va empassar una càpsula de cianur.