Un Ajuntament estalvia 90 milions d'euros eliminant complements salarials als treballadors

Un complement de 1.300 euros per no faltar al lloc de treball i arribar a lhora establerta. Aquesta és la controvertida paga que durant anys van estar percebent els empleats públics de l' Ajuntament d'Estepona i que l'actual equip de govern va suprimir fa una dècada per reduir el milionari deute.

L'última resolució que rebutja aquesta controvertida paga la va emetre el 28 de juliol passat el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Màlaga. És la decisió a un recurs interposat per quatre treballadors del consistori contra un decret signat per l'alcalde, José María García Urbano (PP), en què desestimava la reclamació d'aquests perquè se'ls abonés el programa de productivitat de puntualitat i reducció de l'absentisme laboral corresponent als exercicis del 2016 al 2019 ”.

L'article 11 del conveni col·lectiu de l'ajuntament especificava que amb aquesta prebenda es pretenia aconseguir “ l'estricte compliment dels horaris establerts i la disminució de la taxa d'absentisme laboral ”, cosa que en opinió dels seus impulsors “es traduirà en un increment del rendiment dels empleats municipals i una millora en la prestació dels serveis que tenen encomanats”. Aquest plus era gaudit per la totalitat de la plantilla –funcionaris i personal laboral– i comptava amb un pressupost d'1,2 milions d'euros anuals.

L'EQUIP DE GOVERN VA PACTAR LA SEVA ELIMINACIÓ AMB ELS SINDICATS

2011, any en què García Urbano segellava un acord amb els sindicats per cancel·lar un plus la quantia original del qual era de 1.300 euros i que s'anava reduint per cada retard o falta d'assistència al lloc de treball. La mesura s'estendria durant un període de dos anys i formava part del pla d'estalvi amb què el consistori volia fer front a la dura crisi econòmica que fuetejava el país . Una situació agreujada en aquest municipi pels prop de 300 milions de deute que la corporació va heretar dels anteriors equips de govern socialistes.

Un cop complert aquest termini, i veient que l'economia general no millorava, les parts van optar per prolongar la suspensió dos anys més més i posteriorment es va acordar que la mesura s'estengués en el temps mentre cap de les parts s'hi oposés. Fins al 2 de juliol de 2019, data en què la mesa de negociació va acabar amb la transitorietat i va fixar la seva desaparició definitiva . Aquesta decisió va ser ratificada mesos després pel que aleshores era president del comitè d'empresa en seu judicial.

LA JUSTÍCIA AVALA L'EXTINCIÓ D'AQUEST POLÈMIC PLUS SALARIAL

Va ser després del procés iniciat per un empleat municipal que treballava com a músic i que reclamava el pagament de 1.465,98 euros corresponents a aquest plus. El Jutjat Social número 9 de Màlaga, en una sentència emesa el 3 de desembre d'aquell mateix any, desestimava la demanda i avalava l'extinció definitiva de la polèmica paga.

Tot i que els documents que sustentaven la sentència i la contundència del testimoni del president del comitè d'empresa, que semblaven tancar la porta a futures reclamacions, l'antecedent judicial que generava aquesta resolució no va provocar desànim en futurs demandants.

Més d'un centenar d'empleats municipals, molts policies locals , van insistir que se'ls abonés el plus. La reclamació mitjana rondava els 5.500 euros i va ser impulsada el febrer del 2020 pel sindicat CSIF. Els seus representants van defensar la legitimitat d'aquest complement perquè "va ser gestat pel mateix ajuntament per eixugar parcialment la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats municipals, que any rere any veien com els sous seguien congelats, però l'IPC es disparava". I van lamentar “la campanya de desprestigi cap a certes fórmules retributives” utilitzades pels treballadors “per compensar les dècades de congelacions salarials”.

A la darrera sentència judicial i al llarg de quatre folis es desmunta el “fictici edifici argumental” dels demandants, que està construït sobre una “base inexistent”. Recorda que "la negociació col·lectiva ha d'estar subjecta (...) als principis de legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat, bona fe, publicitat i transparència"; però en el cas de l'aprovació d'aquest plus al ple del 25 de setembre de 2007, “com reflecteix l'informe del lletrat municipal”, no es va publicar l'acord de ratificació .

L'autoritat judicial enten que l'actuació negociadora i el seu contingut van estar orientats "cap a finalitats alienes" a l'obligada "solidaritat social" i que van ser substituïts "pel mer benefici dels funcionaris públics".

Estepona ha estalviat 90 milions en 10 anys per l'eliminació de polèmics complements El consistori, sosté la sentència, “es va allunyar de l'obligat sotmetiment a la legalitat i la defensa dels interessos generals” quan va eludir la comunicació a l'Administració competent i la publicació posterior .

I la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) estableix que aquest darrer pas “és una exigència veritablement essencial per a la incorporació de les regles del conveni, pacte o acord a l'ordenament jurídic”.

Fonts municipals van explicar que el cost anual d'aquesta paga, unit al de les ajudes per a prestacions sanitàries -que incloïen el pagament de dentista o d'ulleres- sumava tres milions d'euros anuals.