L'Audiència Nacional es nega a posar en llibertat l''El Pollo' Carvajal: "El risc de fuga augmenta"

L'Audiència Nacional ha acordat novament rebutjar la petició de llibertat provisional de l'excap de la Intel·ligència veneçolana Hugo 'El Pollo' Carvajal i ha refetat que si és el cas no es tracta d'una "costum carcerària" de la Sala Penal en extradicions sinó que, atès que el seu lliurament als EUA penja únicament de la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) , "el risc de fuga, sens dubte, augmenta".

Així respon la Secció Tercera de la Sala Penal al recurs de súplica presentat per la defensa de Carvajal en què insistia en la posada en llibertat provisional mentre arribava la decisió del TEDH sobre el seu cas. Esmentava que als "independentistes catalans", tribunals de països com Bèlgica, Itàlia, Irlanda o Suïssa els van deixar en llibertat en espera de decisions judicials, però l'Audiència Nacional no entra en la seva interlocutòria a comentar aquesta comparació.

A la resolució, el tribunal creu que la defensa de Carvajal ignora la seva situació processal i l'estat del procediment d'extradició, i li recorda que la decisió de lliurament és ferma tant en via jurisdiccional com administrativa.

Considera que aquest fet és rellevant per valorar aquest risc de fuga, sobretot quan hi ha una "dada certa", i és que Carvajal va eludir a la justícia anteriorment "ja que no materialitzo la seva posada a disposició d'aquella fins transcorreguts gairebé dos després des que es va decretar la seva cerca i captura". Fes cara a la defensa que en el seu escrit "prescindi" d'aquest fet rellevant.

ÚS DE MITJANS TELEMÀTICS

Pel que fa a la possibilitat que plantejava la defensa que es recorregués a mitjans telemàtics, com una polsera, per tenir localitzat Carvajal mentre estava en llibertat provisional, el tribunal indica que ja a la interlocutòria de 12 de gener s'explicava que no era possible substituir la presó per altres mesures "quan ja ha existit una fugida durant gairebé dos anys" i atès que es tracta d'una persona "amb coneixements i recursos per, en llibertat, sostreure's del procediment i així evitar-ne l'entrega".

La Sala entén a més que no es fa una fallida del dret a la defensa perquè romangui a la presó i recorre a jurisprudència, relativa al cas Gürtel, per recordar que la limitació de les comunicacions amb l'advocat per estar a la presó "no suposa la vulneració del seu dret de defensa”.

En el seu recurs, la defensa havia retret a la Sala Penal que no li concedís la llibertat i acusava el tribunal de mantenir "una pràctica carcerària" en casos d'extradició com el seu, assenyalant que anaven en contra del principi d'excepcionalitat de la presó preventiva.

Per això, a més, sol·licitava al tribunal que convoqués en audiència pública tant la defensa com el Ministeri Fiscal per substanciar-ne els arguments. A això, la Sala respon que no perquè la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) atorga aquesta possibilitat "en aquells supòsits en què la interlocutòria recorreguda en apel·lació acordi la presó provisional inicial d'algun dels investigats", i aquest no és el cas perquè només es rebutja “una de tantes pretensions de llibertat provisional efectuades”.

RECLAMAT PELS EUA

El que va ser cap de Contraintel·ligència Militar amb Hugo Chávez i Nicolás Maduro està perseguit als EUA per fets que es van produir entre el 1999 i el 2019, quan hauria pertangut a l'anomenat 'Càrtel dels Sols', una organització criminal suposadament gestionada per càrrecs 'chavistes' que , amb la presumpta col·laboració de les FARC i altres grups armats, hauria introduït grans quantitats de droga als Estats Units.

'El Pollo' està en poder de les autoritats espanyoles des del 9 de setembre passat, quan va ser detingut per la Policia Nacional, durant un operatiu conjunt amb la DEA nord-americana, en un pis de Madrid on vivia "totalment enclaustrat", segons ha informat llavors el cos de seguretat.

La seva captura va reactivar el procés d'extradició als Estats Units, que va quedar aprovada el 2020 però no s'havia pogut materialitzar perquè Carvajal es va escapolir el novembre del 2019, encara que la seva defensa recalca que mai va arribar a sortir d'Espanya.

Abans de la fugida, Carvajal va demanar un primer asil al·legant que era víctima d'una persecució política perquè les autoritats nord-americanes el situaven dins del cercle de confiança de Maduro.

Aquesta sol·licitud inicial li va ser denegada el mateix 2019, però no en va tenir coneixement formal fins al mes de setembre passat. Aleshores, va reaccionar intentant que Interior revertís la seva decisió, sense aconseguir-ho.

Carvajal va llançar una segona petició d'asil posant en valor el "procés de col·laboració" amb la Justícia espanyola que va iniciar després de ser capturat i que va derivar en la reobertura d'una causa sobre el presumpte finançament il·legal de Podem que va ser arxivat el 2016.