L'aïllament social i la solitud augmenten el risc de mort per infart de miocardi i ictus

El risc d'aïllament social augmenta amb l'edat a causa de factors vitals, com ara la viduïtat i la jubilació. Gairebé una quarta part dels adults nord-americans de 65 anys o més estan socialment aïllats, i la prevalença de la soledat és encara més gran, amb estimacions del 22 al 47 per cent. Tot i això, els adults més joves també experimenten aïllament social i solitud.

Les dades també suggereixen que l'aïllament social i la solitud poden haver augmentat durant la pandèmia de COVID-19 , especialment entre els adults joves de 18 a 25 anys, els adults grans, les dones i les persones amb ingressos baixos.

L'aïllament social i la solitud s'associen a un augment del 30% en el risc de patir un infart de miocardi o un ictus, o de morir per qualsevol d'ells, segons una nova declaració científica de l' Associació Americana del Cor publicada a la revista científica 'Journal of the American Heart Association'.

"Més de quatre dècades de recerca han demostrat clarament que tant l'aïllament social com la solitud estan associats a resultats adversos per a la salut. Atesa la prevalença de la desconnexió social, l'impacte en la salut pública és força significatiu", ha comentat Crystal Wiley Cené, presidenta del grup de redacció de la declaració científica, i professora de Medicina Clínica i directora administrativa d'Equitat Sanitària, Diversitat i Inclusió a la Universitat de Califòrnia San Diego Health (Estats Units).

El grup de redacció va revisar les investigacions sobre aïllament social publicades fins al juliol del 2021 per examinar la relació entre l'aïllament social i la salut cardiovascular i cerebral. Van trobar que l'aïllament social i la solitud són determinants comuns, encara que poc reconeguts, de la salut cardiovascular i cerebral.

Segons les seves troballes, la manca de connexió social s'associa amb un risc de mort prematura més gran per totes les causes, especialment entre els homes. Igualment, l'aïllament i la solitud s'associen amb marcadors inflamatoris elevats i els individus que tenien menys connexions socials eren més propensos a experimentar símptomes fisiològics d'estrès crònic.

En avaluar els factors de risc de l'aïllament social, la relació entre l'aïllament social i els seus factors de risc va en totes dues direccions: la depressió pot portar a l'aïllament social i l'aïllament social pot augmentar la probabilitat d'experimentar depressió.

També han evidenciat que l'aïllament social durant la infància s'associa a un augment dels factors de risc cardiovascular a l'edat adulta, com l'obesitat, la hipertensió arterial i l'augment dels nivells de glucosa a la sang.

Els factors socioambientals, com ara el transport, les condicions de vida, la insatisfacció amb les relacions familiars, la pandèmia i les catàstrofes naturals, també són factors que afecten les connexions socials.

"Hi ha proves sòlides que relacionen l'aïllament social i la soledat amb un risc més gran d'empitjorar la salut cardíaca i cerebral en general; no obstant, les dades sobre l'associació amb determinats resultats, com la insuficiència cardíaca, la demència i el deteriorament cognitiu, són escassos", detalla Cené .

Les proves són més consistents quant a la relació entre l'aïllament social, la solitud i la mort per malaltia cardíaca i accident cerebrovascular, amb un augment del 29% en el risc d'atac cardíac i/o mort per malaltia cardíaca, i un augment del 32% en el risc d'accident cerebrovascular i mort per accident cerebrovascular.

"L'aïllament social i la solitud també s'associen a un pitjor pronòstic en individus que ja pateixen una malaltia coronària o un ictus", afegeix l'investigadora.

Les persones amb malalties cardíaques que estaven socialment aïllades presentaven un augment de dues a tres vegades al nombre de morts durant un estudi de seguiment de sis anys. Els adults socialment aïllats, amb tres o menys contactes socials al mes, poden tenir un risc un 40% més gran de patir un ictus o un infart recurrent.

A més, les taxes de supervivència de la insuficiència cardíaca als 5 anys van ser menors (60%) per a les persones que estaven socialment aïllades, i per a les que estan tant aïllades socialment com amb depressió clínica (62%), en comparació amb les que tenen més contactes socials i no estan deprimides (79%).