L'estiu del 2022 serà probablement "el més càlid" en els darrers 106 anys com a mínim

L' Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) creu " prou probable " que l'estiu del 2022 sigui "el més càlid" de la sèrie històrica, que arrenca el 1961. Fins i tot considerant reconstruccions climàtiques realitzades a partir de dades històriques, es tractaria de l'estiu amb la temperatura mitjana més alta des d'almenys 1916 afegeix l'AEMET.

Aquesta és la principal conclusió que es desprèn un article publicat al bloc oficial d'aquest organisme, on cal que no és que l'estiu del 1915 fos més càlid que l'actual, sinó que, amb els estudis realitzats, no hi ha precedents d'un estiu tan càlid com l'actual en els darrers 106 anys com a mínim.

L'article recorda que el mes de juny va ser el quart més càlid des que hi ha registres , juliol va ser el mes més càlid (superant el del 2015) mentre que la primera quinzena d'agost del 2022 ha estat la segona més càlida de la sèrie, superada només per la del 2003. A més, ja el mes de maig passat, les temperatures se situaven per sobre del normal a Espanya.

Així, el trimestre compost pel maig, el juny i el juliol del 2022, és a dir, un mes corresponent a la primavera meteorològica i dos mesos a l'estiu meteorològic, ha estat més càlid que el 60% dels estius a Espanya des del 1961.

En concret, s'han produït diversos episodis càlids des de l'1 de maig a Espanya, on també hi ha hagut alguns pics freds que, tret del de la tercera desena de juny, van ser en general curts i poc intensos. A mitjan agost també s'ha produït un episodi fred per a l'època, tot i que probablement s'acabarà aquest 19 o el 20 d'agost.

A més, aquest estiu hi ha hagut tres onades de calor. La primera, que va començar l'11 de juny, va empatar en precocitat amb la més primerenca fins ara, que es va iniciar l'11 de juny de 1981; i la segona es va caracteritzar per la seva gran intensitat (és l'onada de calor més intensa registrada fins ara a Espanya), la seva extensió geogràfica (empata, amb quaranta províncies afectades, amb la d'agost del 2012) i la seva durada: divuit dies, és dir, la segona més llarga després de la de juny-juliol del 2015, que va durar vint-i-sis dies. Si s'analitza el període comprès entre l'1 de maig i el 15 d'agost de cadascun dels anys de la sèrie històrica, el període de 2022 esmentat és el més càlid des d'almenys 1950.

Juntament amb la calor, els tres darrers mesos i mig han estat extremadament secs: el mateix període en què s'han analitzat les temperatures (de l'1 de maig al 15 d'agost del 2022) ha resultat ser també el més sec des d'almenys , 1950.

Així mateix, el mar Mediterrani ha viscut un període molt perllongat amb unes aigües superficials extremadament càlides, amb temperatures clarament superiors a les normals. Des del 12 de juliol, aquestes aigües estan molt a prop o per sobre dels valors extrems de la sèrie, així que l'AEMET assenyala que també es pot parlar d'una onada de calor marítima, si es considera com a tal aquells períodes de més de cinc dies de durada en què la temperatura de l'aigua de l'aigua del mar és entre el 5% dels valors més alts registrats.

CALOR I SEQUERA

D'aquesta manera, un dels aspectes més destacats d'aquest estiu del 2022 ha estat la inusual persistència de les altes temperatures, tant a terra com al mar, juntament amb l'escassetat de precipitacions. Ambdós fenòmens units, calor i sequera, han propiciat un ambient molt favorable per a l'aparició i propagació de voraços incendis forestals, ja que les temperatures han estat molt altes, la humitat relativa molt baixa (especialment en els episodis d'onada de calor) i el combustible (vegetació) es trobava molt sec.

Per tot això, l'AEMET conclou que aquest estiu del 2022 serà probablement el més càlid de la sèrie històrica, encara que precisa que caldrà esperar que s'acabi per certificar-ho.

En qualsevol cas, la institució afegeix que aquest és un estiu amb altes temperatures en què les precipitacions estan sent, a més, molt escasses i, quan s'han produït, ho han fet en forma de tempestes, que poden assolir intensitat molt forta o fins i tot torrencial, i estar acompanyades de calamarsa. Són pluges que, en general, no ajuden en excés a pal·liar la sequera.

També s'han produït nombroses tempestes seques, és a dir, aquelles en què gran part de la precipitació no arriba a terra , però que poden anar acompanyades de fortes ratxes de vent i abundant aparell elèctric capaç de generar incendis.

Així mateix, s'han produït rebentes, algunes amb tràgiques conseqüències com a Cullera (València) durant el Medusa Festival, que va acabar amb un jove mort i diversos hospitalitzats després d'esfondrar-se part les estructures de l'escenari i altres parts del recinte arran d'unes fortes ràfegues de vent, un fenomen associat moltes vegades a la presència d'aire càlid i sec en capes baixes i mitjanes de la troposfera.

En definitiva, conclouen els autors de l'article, aquest estiu està marcat per les onades de calor i la sequera. Tots dos són fenòmens meteorològics extrems que, quan es produeixen simultàniament, s'anomenen fenòmens extrems compostos.

En el cas de la calor i la sequera, un fenomen alimenta un altre: les altes temperatures fan que s'incrementi l'evapotranspiració, disminuint la disponibilitat hídrica per a les plantes i assecant-se el terreny; quan aquest terreny està sec, tota l'energia procedent del sol s'utilitza per escalfar la superfície; si hi ha humitat, part de lenergia sutilitza en levaporació, i per tant la temperatura no puja tant.

En aquest sentit, l'AEMET conclou que l'estiu del 2022 és un avís, o un avenç, del tipus d'estiu que serà habitual a l'entorn geogràfic a mitjans del segle XXI . Estius com el del 2003 o el del 2022, els més extrems fins ara, seran molt més freqüents fins i tot en un escenari moderat d'emissions, "una nova normalitat climàtica" amb què ja s'està començant a conviure, conclou l'article.