La justícia restaurativa funciona: el 47% dels processos acaben amb un acord satisfactori

La justícia restaurativa és la que estableix un contacte entre la persona infractora i la víctima per parlar sobre el dany sofert i reparar-lo. Ara, el Departament de Justícia de la Generalitat ha explicat que gairebé la meitat dels processos (el 47%, per ser exactes) acaben amb un acord que satisfà les dues parts. A Catalunya, durant l'any 2021, prop de 5.000 persones van passar per un procés de justícia restaurativa.

Segons explica Justícia, d'aquests processos en surten beneficiades les dues parts, tant la víctima com el o els denunciats; la primera part se sent se escoltada, explica quines són les seves necessitats i recuperar la seva tranquil·litat, mentre que el o els condemnats poden reparar el dany, disculpar-se i expressar les seves emocions, així com el que l'ha portat a delinquir. De la mateixa manera, vol prevenir la reincidència motivant un canvi en els ofensores i facilitant la seva reintegració a la comunitat.

Dos dels teòrics d'aquesta modalitat de justícia, Daniel van Ness i Karen Strong, expliquen que els seus quatre valors clau són la trobada, la reparació, la reintegració i la participació o inclusió.

ELS PERFILS

A banda de publicar dades, el Departament de Justícia ha dibuixat un perfil de les persones que l'any passat van passar per processos de justícia restaurativa.

- Més víctimes que persones denunciades: l'any passat de les 4702 persones que van finalitzar un procés de justícia restaurativa a Catalunya, 2653 eren víctimes, mentre que les 2049 restants eren part denunciada o victimaris.

- Poca diferència entre víctimes homes i dones: les dades mostren que hi ha poca diferència entre gèneres pel que fa a les víctimes. El 53% dels que van patir algun delicte eren homes, mentre que el 47% restant van ser dones.

- Majoria masculina entre els denunciats: pel que fa als infractors, la distància entre gèneres sí que és significativa. El 68% dels autors dels delictes van ser homes, de forma que les dones denunciades van suposar un 32% del total.

De la mateixa manera, Justícia també ha aportat dades respecte dels processos que van arribar als jutjats l'any passat. Així, expliquen que la durada un procediment de justícia restaurativa se situa en 54 dies de mitjana, mentre que, pel que fa a la vinculació entre les parts implicades, en un 48% tenien algun tipus de relació en l'àmbit social, el 14% dels casos va ser entre persones de la mateixa família i un 11% va ser entre dues parts que tenien una relació personal. També cal apuntar que en un de cada quatre casos, un 25%, no existia cap relació prèvia entre les parts.

MOLTS TIPUS DE RESTAURACIÓ

Escriure una carta demanant disculpes, aconseguir que denunciat i víctima comparteixin taula i parlin, de manera que puguin explicar els sentiments i el greuge patit per la víctima o els motius que han portat la persona denunciada a delinquir, fer una tascar reparadora com pintar una paret o ajudar a fer la compra, són alguns exemples dels acords als que poden arribar víctima i victimari en un procés restauratiu. 

Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d'alguna tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajudar a restaurar relacions socials entre les parts). En un procés restauratiu es pot arribar a més d'un acord.

UNA ALTERNATIVA A LA JUSTÍCIA TRADICIONAL

A Catalunya, actualment, hi ha un equip de justícia restaurativa format per 15 professionals del Departament, especialitzats en mediació penal i altres metodologies restauratives com ara els cercles restauratius, les conferències o les reparacions indirectes que donen servei a tots els jutjats catalans.

De fet, aquest tipus de justícia és un procediment que pot ser complementari o alternatiu al procediment judicial tradicional. Aquest tipus de processos no són viables quan puguin comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi hagi perill de causar nous perjudicis materials o morals. Tampoc són aplicables en els casos de violència de gènere, quan el procediment es troba en fase d'instrucció.