La Gran Renúncia: coneix les tres ciutats de Catalunya que han perdut més habitants
Tenen un aspecte comú: formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona

La pandèmia de Covid-19 ha fet canviar (i en alguns aspectes del dia a dia encara ho fa) molts aspectes de la nostra vida. La forma de treballar, de relacionar-se, de viatjar i desplaçar-se... no hi ha massa coses que es mantinguin com eren abans del mes de març de 2020. A això hem d' afegir situacions com la conjuntura econòmica actual i aquest còctel provoca que molta gent es hagi replantejat moltes coses.
Un dels resultats de la reflexió que moltes persones han fet els ha portat a plantejar-se un canvi de vida. Sent més concrets, del lloc on desenvolupen la vida; la pandèmia va fer que es tornessin a valorar aspectes com el temps lliure i la qualitat de l'entorn, entre d'altres. Així, molts van arribar a la conclusió que no volien continuar vivint a una gran ciutat sinó en entorns menys aglomerats i més en contacte amb la natura.
Aquesta sensació ara s'acompanya amb dades. En concret, amb els de l'Idescat, que ha publicat que les tres ciutats que han perdut més població des que va començar la pandèmia formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona i que coincideixen amb les que tenen més densitat de població com Barcelona (la ciutat més poblada de Catalunya), l'Hospitalet de Llobregat (la segona en nombre d'habitants) i Santa Coloma de Gramenet (la novena, segons les dades del 2021).
En concret, en aquests dos anys llargs de Covid-19, han abandonat la capital de Catalunya una mica més de 15.100 persones, han deixat l'Hospitalet més de 2.000 dels seus veïns i han optat per marxar de Santa Coloma prop de 1.300 persones.
UN FENOMEN QUE ES VIU A TOT EL MÓN
Aquest fenomen es coneix com la Gran Renúncia. S'ha viscut als Estats Units, la Gran Bretanya i bona part del món occidental. Per exemple, a l' abril de 2021 , poc més d'un any després de l'inici de la pandèmia, milions de treballadors nord-americans van deixar el seu lloc de treball . Algunes enquestes eleven la xifra fins a 50 milions de persones.
Viure i treballar a pobles de l'Espanya Buidada? Vuit possibilitats
Els motius? Renúncies que s'havien postposat fins i tot no aguantar més (fatiga pandèmica), sensació d'esgotament laboral i 'epifanies', descobriments en què s'arriba a la conclusió que la vida que portaven fins aleshores ja no els omplia.
Si s'observa la situació d' Espanya hi ha informacions que apunten que un de cada quatre treballadors es planteja un canvi laboral els propers mesos. El motiu principal que els mou a intentar aconseguir aquest canvi és la millora salarial, però després d'aquesta legítima reivindicació s'amaguen altres raons.
Escriu el teu comentari