Una causa mundial: 17-O, Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa

Aquest dilluns 17 d'octubre se celebra, un any més, el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa. Es tracta d'una de les causes que desperta més consens (o podria despertar) al voltant del planeta, però encara avui hi ha enormes desigualtats. I no únicament entre països, sinó als mateixos països, a les mateixes ciutats; el contrast entre els que tenen de tot i els que no tenen res continua sent enorme.

El 1993 es va fixar la data, per part de l' Assemblea General de les Nacions Unides amb el propòsit de "promoure una major consciència sobre les necessitats per eradicar la pobresa i la indigència a tots els països, en particular als països en desenvolupament". Tot i això, gairebé tres dècades després, la sensació que queda moltíssima feina pendent, malgrat els esforços que es fan, és inevitable.

QUÈ ES CONSIDERA POBRESA?

Un bon punt de partida és saber què és la pobresa. La mateixa ONU la defineix com "un fenomen multidimensional que es pot traduir en factors objectius, com la manca de recursos per satisfer les necessitats bàsiques per a la supervivència, o subjectius, tal com la privació de la participació social per qüestions relacionades al gènere". Simplificant-ho, es pot considerar pobresa "la manca de recursos", basat en els estudis de l'economista anglès Benjamin Rowntree.

POBRESA RELATIVA CONTRA POBRESA ABSOLUTA

Pobresa relativa i pobresa absoluta són dues maneres de mesurar la pobresa, dentre els molts que existeixen. Cadascun és utilitzat d'acord amb un concepte diferent de pobresa emprat.

Per comptabilitzar la pobresa absoluta s'estableix un mínim de recursos a què un individu, país o regió ha de tenir accés perquè gaudeixi d'una vida de qualitat. En aquest mesurament, la pobresa és definida per causes unidimensionals, per exemple, quan s'estableix com a llindar de pobresa el consum mínim de 2.300 calories al dia per a un adult, o la quantitat d'1,9 dòlars al dia. És possible dir que és una mesura inexacta de la pobresa, ja que considera que els recursos necessaris per a la supervivència són determinats pel context i per les activitats exercides pels individus. Un paleta necessita més calories diàries per fer les seves activitats que algú que treballa en una oficina. Viure a Oslo, una de les ciutats més cares del món, amb la quantitat d'1,9 dòlars al dia, no és suficient per suplir les necessitats més bàsiques. Tot i això, a Managua, capital de Nicaragua, amb 1,9 dòlars diaris es poden adquirir els recursos indispensables a una vida digna.

En canvi, la pobresa relativa té en compte que els éssers humans són actors socials i que cal mesurar la pobresa en comparació amb aquells que comparteixen del mateix entorn social. La pobresa relativa s'estableix en funció del nivell general d'ingressos a la comunitat, país o regió analitzada. Aquest mesurament també presenta les seves debilitats, tal com en un cas on tota la població tingui un ingrés similar però tots pateixin malnutrició. En aquesta situació, ningú no és "relativament" més pobre que la resta, encara que no es pot dir que cap és pobre. Com a solució, Amartya Sen proposa lús de lenfocament de les capacitats. La manca d'una capacitat és absoluta perquè no depèn de si altres persones l'han satisfet, per exemple sentir-se respectat per la comunitat. No obstant això, els recursos necessaris per adquirir aquesta capacitat poden ser diferents a cada societat.

OBJECTIU 1 DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

De fet, l' eradicació de la pobresa ocupa la primera posició a la llista d'Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. I és que a nivell mundial, el nombre de persones que viuen en situació d' extrema pobresa va disminuir des del 36% el 1990 fins al 10% el 2015. Tot i això, el ritme al qual es produeix aquest canvi està disminuint, i la crisi del coronavirus posa en risc dècades de progrés en la lluita contra la pobresa.

Una nova investigació publicada per l'Institut Mundial d'Investigacions d'Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides adverteix que les conseqüències econòmiques de la pandèmia mundial podrien incrementar la pobresa a tot el món fins a afectar 500 milions de persones més, o el que és el mateix, a un 8% més de la població total mundial. Aquesta seria la primera vegada que la pobresa augmenti a tot el món en 30 anys, des del 1990.

Més de 700 milions de persones, o el 10% de la població mundial, encara viu en situació d'extrema pobresa avui dia , amb dificultats per satisfer les necessitats més bàsiques, com la salut, l'educació i l'accés a aigua i sanejament , per nomenar-ne algunes. La majoria de persones que viuen amb menys d'1,9 dòlars al dia viuen a l'Àfrica subsahariana. Arreu del món, els índex de pobresa a les àrees rurals són del 17,2%.

Pels qui treballen, el seu lloc de treball no els garanteix una vida digna. De fet, el 8% dels treballadors de tot el món, i les seves famílies, vivien en situació de pobresa extrema el 2018. Un de cada cinc nens viu en situació d'extrema pobresa. Garantir la protecció social de tots els nens i altres grups vulnerables és crucial per reduir la pobresa.

ÉS POSSIBLE ACABAR AMB LA POBRESA EL 2030?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible es van definir l'any 2000, van començar a treballar-se de forma específica el 2016 i tenen com a objectiu ser realitat el 2030. "Podem ser la primera generació que acabi amb la pobresa mundial… La comunitat internacional va fer un gran pas cap a l'assoliment d'aquest objectiu compartit i ara hem de mantenir aquest impuls", va assegurar el llavors secretari general de l'ONU, Ban-Ki-Moon.

Entre les accions a dur a terme per aconseguir-ho estan "promoure l'accés universal a l'energia i fomentar oportunitats globals per a dones i nenes, augmentar el sanejament i l'accés a l'aigua també són alguns dels objectius destacats a les iniciatives, reduir el consum i el malbaratament d'aliments a la meitat i eliminar, de manera gradual, els subsidis a les indústries de combustibles fòssils són exemples d'iniciatives orientades al clima".

L'acord, al qual es va arribar a la 3a Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament, també instava les nacions a comprometre 100.000 milions de dòlars cada any per ajudar els països en desenvolupament a combatre el canvi climàtic durant la dècada del 2020.

Tot i això, el 2020, tan sols 4 anys després de la posada en marxa de les accions, Olivier De Schutter, Relator Especial de les Nacions Unides sobre l'extrema pobresa i els drets humans pel Consell de Drets Humans, va criticar les accions que estaven duent a terme els diferents governs i va apuntar que l'objectiu que s'havia marcat l'ONU d'eradicar la pobresa el 2030 era "un somni que s'esvaïa".