Finalitza l'exhumació dels militars colpistes Queipo i Bohórquez a Sevilla

Passades les 2.20 hores de la matinada d'aquest dijous finalitzava a la basílica de la Macarena l'exhumació de les restes mortals del general colpista Gonzalo Queipo de Llano i de l'auditor de guerra Francisco Bohórquez Vecina, després del requeriment formulat pel Govern central a la germandat a compte de les determinacions de la reforma recent de la Llei estatal de Memòria Democràtica , que prohibeix la presència de restes de dirigents del cop d'Estat de 1936 en llocs preeminents d'accés públic.

Durant la nit d'aquest dimecres passat, els familiars dels militars colpistes esmentats haurien accedit a l'interior del temple, als afores dels quals era possible escoltar sense dificultat el copejament i repicament de treballs al seu interior.

 

A les 23.30 hores tocades sortia de la basílica un primer cotxe fúnebre, una berlina de color fosc, sota la cobertura de nombrosos reporters gràfics i periodistes que havien acudit a cobrir l'esdeveniment, al qual han assistit a més alguns veïns i alguns germans de la Macarena a títol individual.

 

Ja a les 1.22 hores de la matinada accedia a l'interior del temple una furgoneta blanca d'una empresa de serveis funeraris, i es reprenia el soroll del repiqueteig dins de la basílica, situació que es va allargar fins que cap a les 2.04 hores començaven a abandonar a peu el temple els familiars dels militars, mentre els responsables de la germandat ho feien a bord d?un cotxe d?alta gamma. Entre ells figuraria el germà gran, José Antonio Fernández Cabrero.

 

APLAUDIMENTS DELS FAMILIARS I PROCLAMES MEMORIALISTES

Finalment, a les 2.20 hores sortia de l'interior del temple la furgoneta de serveis funeraris esmentada, sent la mateixa aplaudida per diversos familiars que seguien esperant a les portes del recinte. Davant d'això, l'activista de memòria històrica Paqui Maqueda, present al lloc, ha començat a cridar " honor i glòria a les víctimes del franquisme . S'acaba la impunitat i se salda un deute històric", proclames que ha repetit insistentment, fins a desaparèixer de l'escena els familiars dels militars.

 

El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López , ja havia explicat que després de remetre el seu departament una carta a la germandat amb el requeriment esmentat, va mantenir una conversa telefònica amb el germà gran de la Macarena, José Antonio Fernández Cabrero, que segons els seus paraules va mostrar la seva "total sintonia" amb la carta, que requeria l' exhumació i posterior trasllat de les restes de Gonzalo Queipo de Llano i Sierra i de l'auditor de guerra Francisco Bohórquez Vecina del temple de l'entitat.

 

I és que l' article 38.3 de la nova Llei de Memòria Democràtica estipula que "les restes mortals de dirigents del cop militar de 1936 no podran ser ni romandre inhumades en un lloc preeminent d'accés públic, diferent d'un cementiri, que en pugui afavorir la realització d´actes públics d´exaltació, enaltiment o commemoració de les violacions de drets humans comeses durant la Guerra o la Dictadura".

 

LA NOVA LLEI

 

A més, l' article 35.5 de la dita llei assenyala directament que “quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos els hauran de retirar o eliminar-los".

 

Aquesta carta estatal va ser emesa després que el germà gran de la Macarena, José Antonio Fernández Cabrero, manifestés davant la reforma de la Llei estatal de Memòria Democràtica que la seva entitat estava "esperant que li diguin què ha de fer"; considerant que l'entitat no havia de prendre una "decisió" pròpia en estar els seus germans "dividits" sobre l'assumpte i urgent al Govern a "arbitrar" un decret per resoldre la situació.

 

Sobre l'assumpte pesa l' acord plenari aprovat per l'Ajuntament de Sevilla el juliol del 2016, amb l'abstenció de Cs i el vot contrari del PP, reclamant precisament que el temple de la germandat de la Macarena deixi d'acollir aquesta tomba, atès el paper de l'esmentat militar als afusellaments perpetrats a la ciutat després del cop d'Estat del 1936.

 

Gràcies a aquest acord plenari, el Consistori avisava la germandat de la Macarena i l'Arxidiòcesi de Sevilla sobre el contingut de les lleis estatal i autonòmica de memòria històrica i les obligacions que en deriven per als particulars i organitzacions privades.

 

LA LLEI AUTONÒMICA

 

En paral·lel, recordem que en virtut de la Llei de Memòria Històrica i Democràtica d'Andalusia i el seu decret sobre símbols i actes contraris a aquesta, la Junta anunciava el juliol de 2018 la creació d'un comitè encarregat d'emetre un dictamen "vinculant" sobre la tomba de Gonzalo Queipo de Llano i altres "elements contraris a la memòria històrica que no haguessin estat retirats o eliminats voluntàriament per part dels seus titulars".

 

Però en l'anterior legislatura autonòmica, el Govern andalús del PP insistia que per solucionar el cas de la tomba de Queipo de Llano encara caldria un desenvolupament reglamentari de la vigent Llei andalusa de Memòria Històrica i Democràtica.

 

En paral·lel, el Govern socialista de l'Ajuntament de Sevilla aclaria que hi havia "palmàries diferències" entre l' exhumació de les restes del dictador Francisco Franco de la Vall dels Caiguts i la demanda que la basílica de la Macarena deixi d'acollir la tomba de Queipo de Pla, doncs la Vall dels Caiguts és un espai públic i la basílica un "lloc privat d'ús públic".