Laura Ramos Tomás (TabuTabu): "El plaer s'atribueix a les persones amb poder"

L'espanyola Laura Ramos Tomás , experta en educació sexual en comunitats amb pocs recursos, ha estat guardonada pel seu treball a l'organització TabuTabu a l' International Conference on Family Planning 2022 (Conferència Internacional de Planificació Familiar, en espanyol), l'esdeveniment més rellevant a escala mundial de planificació familiar organitzat per la Fundació Bill i Melinda Gates.

TabuTabu és una empresa social que treballa per crear programes d'educació sexual rellevants per a comunitats desateses a Amèrica Llatina , que aborden les necessitats d'aprenentatge de salut i drets sexuals i reproductius (SDSR)-.

A més, a l'esdeveniment, Ramos Tomás també ha rebut el premi Phil Harvey SRHR Innovation Award (El premi Phil Harvey d'innovació en salut i drets sexuals i reproductius, en espanyol), aconseguint fons per expandir el principal projecte de la seva organització, Ana Autoestima , una "amiga" virtual que ens va presentar anteriorment en una entrevista a CatalunyaPress.

Aquest dimarts tornem a entrevistar Laura Ramos Tomás per conèixer la seva reacció després de rebre el premi i sobretot, per seguir après i trencant tabús relacionats amb la salut i els drets sexuals.

Pregunta: Creus que la societat comprèn la diferència entre sexe i plaer?

Resposta: La diferència entre el sexe i el plaer per a moltes persones és molt complicada de percebre, entendre. Primer perquè hi ha persones que intercanvien les paraules, quan no sempre el sexe significa plaer per a totes les persones involucrades, i per altra banda hi ha persones que no relacionen gens el plaer al sexe. Aleshores són dos conceptes que cal explorar conscientment per arribar a entendre com es relacionen, i comprendre com les nostres definicions estan connectades a les nostres identitats interseccionals. Només així arribem a poder entendre perquè altres persones tenen altres perspectives sobre els conceptes i la seva connexió.

P.: El teu projecte s'enfoca principalment a les dones. La 'falocràcia' ha invisibilitzat el plaer femení?

R.: Crec que sí, per descomptat la 'falocràcia' ha invisibilitzat el plaer femení. Això significa que, històricament, el fet que l'home hagi predominat en tots els àmbits socials i laborals (contextos mèdics, polítics, etc. – els contextos de poder), ha acabat invisibilitzant la dona i per tant també el plaer femení.

P.: Hi ha relació entre el nivell socioeconòmic i la concepció que té una societat del plaer femení?

R.: El plaer és un concepte que se li atribueix a les persones amb poder. El plaer masculí és una cosa que és molt més present per a tothom. Quan la gent pensa en el plaer sexual, moltes vegades el que sol prioritzar és el plaer de la(les) persona(es) amb penis. Però també, quan pensem en persones amb poder solen ser perfils que tenen un alt nivell socioeconòmic i, per això, es poden permetre el luxe de sentir plaer, de pensar en el plaer.

El plaer és un dret sexual, és un dret humà. Per tant, és una cosa que hauria de ser una realitat, o poder ser una realitat per a totes les persones que hi estiguin interessades, no important el nivell econòmic o el context social en què visquin.

A través del projecte Ana Autoestima hem treballat amb dones en vulnerabilitat social: dones que viuen a faveles, normalment en situació de pobresa o fins i tot pobresa extrema. Ana busca justament canviar la narrativa que aquestes dones escolten quan accedeixen a serveis de salut sexual i reproductiva, que solen ser ateses per professionals que no estan entrenats per prendre un enfocament al plaer en el seu diàleg i per tant assumeixen que, per ser persones que viuen en situació de pobresa, no tenen temps ni interès ni capacitat de pensar en el plaer.

Hauríem de reconèixer que sexe i sexualitat són coses que ens acompanyaran al llarg de la vida, no important la nostra ètnia, situació ecòmica, social, etc. La sexualitat, i el plaer, són aspectes molt naturals que els compartim tots, però són tabús molt grans que normalment no arribem a explorar ia reconèixer a molts dels espais, incloent-hi els espais de professionals de la salut que haurien d'estar més acostumats a parlar aquests temes obertament amb totes les persones.

P.: Quins creus que són els principals tabús sobre el sexe a les dones? El plaer, per si mateix, és un tabú?

R.: El plaer és un dels tabús més grans sobre sexe en general, i al sexe de persones amb vulva. Però també diria que, si bé el plaer de persones amb penis és una cosa que s'arriba a visibilitzar més, crec que fins i tot aquest segueix sent un tabú per com s'il·lustra el sexe, per exemple a la pornografia mainstream. Acaba sent una cosa que s'enfoca molt en el resultat i no en el procés - es visibilitza molt més la pressa de la persona amb penis per arribar a l'orgasme, i no el seu procés d'excitació i créixer el plaer en la trobada sexual. La pornografia heterosexual mainstream fins i tot arriba a mostrar la manca de ganes, la manca de plaer, la manca de consentiment, de les persones amb vulva –per més que sigui actuada - o no!-. Tampoc no es presta gaire atenció del que és el plaer de l'home - l'acte que s'enregistra i acaba sent transmès per internet no acaba mostrant com obtenir el plaer, sinó que acaba mostrant l'orgasme com l'objectiu. I tot i que l'orgasme pot ser una explosió de plaer, no és l'únic factor que genera plaer. Per tant el plaer és un tabú, i el plaer de persones amb vulva més que el plaer de persones amb penis.

I crec que hi ha molts altres tabús que estan relacionats amb el sexe que tenen a veure indirectament amb el plaer. Els tabús neixen perquè hem arribat a creure, com a societats al llarg del temps, que hi ha coses que no són normals. Oprimim el que opinem i el que creiem que opinarem que no és “normal” per una necessitat molt profunda de pertànyer. De pertànyer a allò que és normal, a allò que és humà, a allò que serà respectat. I no ens adonem que en realitat les fantasies més profundes moltes vegades les compartim amb moltes altres persones que estan mantenint aquest mateix silenci justament per la mateixa por de trencar el tabú i reconèixer que hi ha alguna cosa que els inspira, que els genera curiositat en el àmbit sexual que no gosen pronunciar perquè ningú més ho està fent.

De la mateixa manera que el plaer és un tabú, les maneres de com arribar al plaer també ho acaben sent. Diferents tipus de pràctiques sexuals, diferents tipus dorientacions sexuals, diferents tipus didentitats de gènere. Com un se sent al seu cos pot ser un tabú també, perquè si la societat no està preparada o un creu que la societat no està preparada per rebre aquesta veritat, un moltes vegades calla. I ho fa per por: malauradament hi ha molts exemples de la violència que es genera justament per la reacció a aquests tabús.

Quan alguna cosa és tabú, quan no és permès o no es considera normal, genera nerviosisme i por. Això moltes vegades porta a la violència. Aleshores, crear espais on es poden explorar i desconstruir els tabús que no ens sumen, tant personalment com en comunitat amb altres persones, és tremendament important per arribar a entendre's com a humà, i com una de les bilions de peces que formen les societats en les que vivim.

P.: Compartim tabús a banda i banda de l'Atlàntic?

R.: Absolutament! Diria que compartim tabús a tot el món. La diferència és que la història de cada país o comunitat és molt diferent. Un sol esdeveniment pot arribar a tenir un impacte immens sobre la identitat i la narrativa de la societat. I encara que les històries de tots els llocs estiguin interrelacionades, la manera com es viu en el dia a dia varia d'un lloc a l'altre.

Havent crescut a Europa, i havent passat els darrers 5 anys a Llatinoamèrica, percebo que molts dels tabús en realitat són molt semblants. El que canvia és com s'estableixen, perceben i transmeten perquè les rutines són diferents. Un no pot comparar per exemple la vida en una favela a la perifèria de Rio de Janeiro amb la vida a la perifèria de Barcelona: hi haurà coses que són semblants però el dia a dia probablement sigui força diferent. Aleshores el com es reforcen i perceben aquests tabús podrà ser força diferent. Però sota aquestes percepcions dels hàbits socials que es tenen hi ha les mateixes pors, les mateixes inseguretats, les mateixes curiositats, i uns límits —o tabús— molt semblants.

P.: Per trencar un tabú cal un procés de desconstrucció i confiança en la informació que reps. Com has aconseguit introduir-te a les faveles?

R.: Jo vaig començar a treballar a les faveles de Rio de Janeiro a través d'un projecte social que actua en aquestes comunitats des de fa 15 anys. Com a gerent d'operacions a l'ONG, vaig crear una xarxa de contactes que ja havien treballat amb persones estrangeres en l'àmbit de desenvolupament social. Aquest va ser el primer pas per poder començar a conèixer millor la vida a la faveles, els conflictes que hi ha a l'ecosistema, i com aquests conflictes estan relacionats amb les dinàmiques de desigualtat de gènere, manca d'accés a la informació, manca de respecte a els drets humans, etc.

Aquests contactes em donaven una altra perspectiva i m'ajudaven a replantejar-me coses que jo, amb ull aliè, havia interpretat a la meva manera, que acabava sent incorrecta. És molt important sempre, però especialment a la feina que jo faig, reconèixer les nostres identitats interseccionals. Especialment com a persona blanca que treballa amb persones de color, com a persona europea que treballa en comunitats que són directament descendents de persones que van ser esclavitzades, he de reconèixer les dinàmiques de diferències que hi ha i prendre una posició d'humilitat. No pretendre que jo sé més o entenc millor el que estic percebent. Reconèixer la posició de privilegi que jo porto i la posició que jo he de prendre a la feina que jo faig ajuda immensament a l'hora d'entaular converses, buscar aliats que puguin donar suport a la feina, i que junts puguem co-crear. És imprescindible poder col·laborar amb aquests contactes justament perquè la feina que estem desenvolupant arribi a aportar confiança i esdevenir espais segurs per a les persones que participen en els nostres projectes.
 

P.: Com invertiràs els fons rebuts al premi?

R.: Els fons serviran per realitzar Ana Autoestima 2.0, que consistirà a desenvolupar el contingut seguint el mateix format, ampliar els temes de sexualitat que Ana parla amb les seves amigues, i implementar el projecte en 4 o 5 faveles. Això ampliarà el grup d'amigues de l'Ana i, a través d'això, podrem testar si el servei és veritablement exportable a altres comunitats. Un cop provat això, l'expansió d'Ana serà una qüestió d'aliances amb institucions que estiguin alineades amb la nostra missió de promoure l'accés a informació sobre salut i drets sexuals i reproductius entre les poblacions més marginalitzades de Rio i Brasil.