La meitat de catalanoparlants a Catalunya no veuen la submissió lingüística com una amenaça

La disputa lingüística entre el català i el castellà és un assumpte que no minva la seva atenció mediàtica amb el pas del temps. És per això que qualsevol informe que apareix té la transcendència per aclarir quin és realment l'escenari que viu en català i com ho perceben els ciutadans.

La realitat és que un 50,9% dels catalanoparlants, una mica més de la meitat, creuen que canviar el castellà quan algú els parla en aquesta llengua no representa una amenaça cap al català . Aquest percentatge augmenta fins al 70,4% si tenim en compte la població general, no només la que té el català com a llengua habitual. Aquesta és la conclusió a què ha arribat l' InformeCat 2021. 50 dades sobre la llengua catalana, realitzat per l'ONG 'Plataforma per la Llengua'.

En aquest informe també s‟indica que els simpatitzants de les formacions polítiques Junts per Catalunya i la CUP són les úniques que veuen un perill el canvi d‟idioma, amb un 63,4% i 63,1%, respectivament.

L'opinió dels simpatitzants de la resta de formacions polítiques és que no hi ha cap perill darrere de la subordinació lingüística. En el cas dels votants d¿ERC, el 62,4% consideren que la subordinació al castellà no és un perill. En el cas d'En Comú Podem, PP, PSC, Vox i Ciutadans, no ho veuen com un perill el 83,4%, el 86,5%, el 89,1%, el 89,9% i el 97, 0%, respectivament.

Aquest mateix informe també feia referència als hàbits dels catalanoparlants quan es troben amb una situació en què han de parlar en castellà. Segons l'informe, 8 de cada 10 parlants de català canvien al castellà quan algú s'hi dirigeix en aquest idioma per "respecte" o per "educació".

L'enquesta també indica que només un 43,4% dels catalanoparlants es dirigeixen en català als desconeguts que pensen que no són catalans. També és cert que un 14,9% diuen que els parlen tant en castellà com en català, però la qüestió és que 4 de cada 10 persones catalanoparlants canvien directament al castellà quan creuen que la persona desconeguda a qui es dirigeixen no és catalana.

Finalment, afegeix que "l' ús social del català té una relació directa amb l'actitud dels seus parlants. Per aquest motiu, si els parlants es mantinguessin de manera generalitzada a l'ús de la llengua, això repercutiria positivament en la seva vitalitat".