Cau un mite? "La ciència mai ha donat suport a la idea dels vuit gots com una pauta adequada"

Hi ha accions que tenim interioritzades al nostre dia a dia. Menjar 5 peces de fruita al dia, fer 1 hora d'exercici, raspallar-nos les dents després de dinar... i una altra d'aquestes, almenys fins ara, era beure 8 gots d'aigua cada dia. I això s'ha posat en dubte en un article publicat recentment per la revista Science, on experts asseguren que la ciència "mai ha donat suport a la idea dels vuit gots com una pauta adequada".

I és que segons un estudi liderat per Dale Schoeller, professor emèrit de ciències de la nutrició de la Universitat de Wisconsin-Madison (Estats Units), sovint confonem el volum total d'aigua amb l'aigua beguda. De fet, l‟estudi explica que gran part de l‟aigua que arriba al nostre organisme procedeix dels aliments que es consumeixen.

Yosuke Yamada, antic investigador postdoctoral de la UW-Madison al laboratori de Schoeller i actual cap de secció de l'Institut Nacional d'Innovació Biomèdica, Salut i Nutrició del Japó, i John Speakman, professor de zoologia de la Universitat d'Aberdeen (Regne Unit) , són altres experts que han col·laborat en la investigació.

Schoeller assegura que han dut a terme una feina ("la millor que hem fet fins ara") per mesurar la quantitat d'aigua que la gent consumeix realment diàriament (la rotació d'aigua dins i fora del cos) i els principals factors que impulsen la rotació daigua. L'estudi va mesurar la renovació d'aigua de més de 5.600 persones de 26 països, amb edats compreses entre els 8 dies i els 96 anys, i va trobar mitges diàries en un rang entre 1 litre al dia i 6 litres al dia.

NO HI HA UNA PAUTA FIXA

En definitiva, el que vol deixar clar és que no hi ha una mesura estàndard, una pauta fixa sobre la quantitat que s'ha de beure diàriament. La nova investigació va mesurar objectivament el temps que trigava l'aigua a circular pel cos dels participants a l'estudi seguint la rotació de l'"aigua etiquetada". Els subjectes de lestudi van beure una quantitat mesurada daigua que contenia isòtops dhidrogen i oxigen rastrejables. Els isòtops són àtoms d'un mateix element que tenen pesos atòmics lleugerament diferents, cosa que els fa distingibles d'altres àtoms del mateix element en una mostra.

El volum de renovació de l'aigua va assolir el punt màxim en els homes de l'estudi durant els 20 anys, mentre que les dones van mantenir un altiplà des dels 20 fins als 55 anys. Els nounats, però, són els que més aigua renoven diàriament, substituint al voltant del 28% de l'aigua del cos.

DIFERÈNCIES

El nivell d‟activitat física il‟estat esportiu expliquen la major part de les diferències en la renovació de l‟aigua, seguits del sexe, l‟Índex de Desenvolupament Humà il‟edat.

Així, en igualtat de condicions, els homes i les dones difereixen aproximadament mig litre de renovació d'aigua. Com a base de referència, els resultats de l'estudi preveuen que un home no esportista (però amb una activitat física mitjana) de 20 anys, que pesa 70 quilos i viu a nivell del mar en un país desenvolupat amb una temperatura mitjana de l'aire de 10 graus C i una humitat relativa del 50%, ingereix i perd uns 3,2 litres daigua al dia. Una dona de la mateixa edat i nivell d'activitat, amb un pes de 60 quilos i que visqui al mateix lloc, gastaria 2,7 litres.