La població catalana va créixer el 2021: arriba als 7,7 milions

La població de Catalunya va augmentar en 7.951 habitants durant l'any 2021 i va assolir els 7.747.709 residents a data d'1 de gener del 2022, segons les estimacions de l' Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de la Generalitat, ha informat el Govern aquest dilluns 5 de desembre.

La migració amb l'estranger ha estat el component principal del creixement de la població el 2021 (23.270 persones), mentre que l'aportació del creixement natural ha estat de -11.708 persones (57.634 naixements menys 69.342 defuncions) i el saldo migratori amb la resta de Espanya de –3.708 persones.

En termes relatius, el 2021 la població va créixer un 1 per 1.000, com a resultat d'un creixement migratori del 2,5 per mil i d'un creixement natural o vegetatiu del –1,5 per mil.

El 2021 la població ha crescut en 34 comarques: el Baix Penedès (18,3 per mil), el Garraf (14,0 per mil) i el Pallars Sobirà (12,7 per mil) són les comarques amb més creixements en termes relatius .

D'altra banda, la població ha disminuït a 7 comarques ia l'Aran, de manera que Aran (-6,9 per mil), el Barcelonès (-6,6 per mil) i les Garrigues (-3,8 per mil) són les comarques que més població han perdut.

CREIXEMENT NATURAL NEGATIU
 

Les dades han assenyalat que el nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu, ja que el 2021 els naixements han continuat disminuint i les defuncions són més nombroses que abans de la pandèmia.

Com a conseqüència, a 39 comarques i l'Aran la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements, i concretament les comarques barcelonines del Barcelonès (-4.719), el Maresme (-1.157) i el Baix Llobregat (-488) són les comarques amb menor creixement natural.

D'altra banda, els naixements han superat les defuncions només a la comarca del Gironès (381) i la Segarra (2). Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i Espanya com amb l'estranger, el creixement migratori ha estat positiu en un total de 39 comarques, mentre que l'Aran, el Barcelonès i el Tarragonès (Tarragona) han registrat un saldo de signe negatiu.

Les comarques amb un creixement migratori total més gran són el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa, i el Vallès Occidental (Barcelona), per la contribució de la migració amb l'estranger.

ENVELLIMENT POBLACIONAL
 

El procés d'envelliment de la població catalana segueix com a resultat de la combinació d'una natalitat baixa i una esperança de vida alta, i és que el percentatge de població de 65 o més anys ha passat del 19,0% el 2021 al 19,3 % el 2022.

La composició per edats dels més grans de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre més grans de 85 anys i més grans de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,9 el 2021 a 17,1 el 2022.

Per territoris, l'envelliment de la població presenta diferències, ja que a sis comarques almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: Terra Alta (29,2%), Ripollès (25,8%), Pallars Jussà ( 25,6%), Priorat (25,3%), la Ribera d'Ebre (25,2%) i les Garrigues (25,2%).

En nombres absoluts, la població de 0 a 14 anys, a 1 de gener del 2022, és de 1.138.228 habitants i l'únic grup que disminueix (-21.054); la població de 15 a 64 anys és de 5.115.126 persones, 8.349 més que l?any anterior; i la població de 65 anys o més és de 1.494.355 habitants, 20.656 persones més que l'any anterior.