L'Espanya buidada: els homes estan més disposats a anar-se'n a viure a un poble que les dones

 

Un dels problemes que té Espanya és la quantitat de persones que marxen dels pobles a les ciutats, deixant així el que es coneix com l' Espanya buidada . Tot i això, el ritme de vida més pausat i la tranquil·litat és un factor que cada vegada atrau més persones. No és estrany llavors que els pobles de menys de 10.000 habitants despertin l'interès de 6 persones sobre 10 i un 11% afirmi que té la intenció de marxar de la ciutat per residir en un poble, gràcies en part a l'auge del teletreball.

 

El perfil de les persones que estan disposades a anar-se'n a viure a una zona rural està compost per espanyols amb edats compreses entre els 35 i els 44 anys i viuen amb la seva parella i els seus fills, segons “ Anàlisi sobre l'Espanya Buidada ” realitzat per el portal immobiliari Fotocasa .

 

En aquesta anàlisi, s'ha arribat a la conclusió que sis de cada deu persones que estarien disposades a viure a un poble són homes. Per contra, sis de cada deu dones no abandonarien mai la ciutat per anar-se'n a la zona rural.

 

Pel que fa a l'edat, en tots dos casos la mitjana ronda els 40 anys , encara que sí que hi ha diferències quan aquesta variable s'analitza per trams: els que tenen plans efectius per canviar la seva residència a un poble tenen, en el 31% dels casos, entre 35 i 44 anys. Tot i això, només un 22% dels que no es traslladaria en cap cas es troba en aquest tram d'edat. De fet, en aquest target predominen els joves que tenen entre 25 i 34 anys: un 37% no se n'aniria mai a viure a un poble.

 

Pel que fa al lloc de residència , Andalusia és la comunitat autònoma on les persones són més propenses al canvi de vida a l'entorn rural (17%) i, també, el territori on més detractors té aquest pla (22%).

 

Sobre la mida que tenen les ciutats on habiten , el que s'observa és que el rebuig a anar-se'n a una zona rural a viure prové, fonamentalment, de les persones que viuen en capitals de província (43%). Per la seva banda, les persones que viuen a ciutats que no són capitals de província i on hi ha menys de 50.000 habitants són les que veuen amb millors ulls traslladar-se a un poble (53%). És a dir, els que ja estan drets i mig a l'entorn rural.

 

Un altre dels aspectes més diferenciats és l ?estat civil. Destaquen de manera estadísticament significativa els separats o divorciats: són el 12% mentre que entre els que no anirien mai a viure a un poble hi ha un 6% en aquesta situació.

 

Per contra, entre els que rebutgen la idea de traslladar-se a una zona rural hi ha més persones solteres : són el 42%, una xifra deu punts percentuals més gran que en el cas dels que sí que canviaran la seva residència a una zona rural ( 32%).

 

També hi ha una altra diferència significativa entre els dos grups: dels que tenen pensat mudar-se a la zona rural, n'hi ha un 32% de particulars que viu amb la seva parella i fills , mentre que en el cas contrari n'hi ha un 26%.

 

Sobre les similituds entre els dos grups s'assembla la classe social i els ingressos mensuals per unitat familiar que, en vista de les dades, no són determinants per a aquesta presa de decisió sobre el lloc de residència.

 

En definitiva, el perfil d'aquells que decideixen donar un canvi a la seva vida i traslladar-se a una zona rural a viure i treballar o teletreballar és el de persones que tenen entre 35 i 44 anys que viuen amb la parella i els fills en ciutats que no són capital de província i que tenen menys de 50.000 habitants.