"Absència de justícia": 35.000 morts a les residències de gent gran i cap resposta

Amnistia Internacional ha denunciat que, després de 35.000 morts de persones grans a les residències durant la pandèmia, les víctimes i familiars només han rebut "opacitat per part de la Fiscalia i absència de justícia als tribunals".

"L'abandonament sofert per les famílies i la impunitat són patents en sis institucions de l'estat. Ni Govern central ni autonòmic, ni Congrés dels Diputats, ni la Fiscalia General de l'Estat ni la Defensoria del Poble ni el Consell General del Poder Judicial han fet els deures per modificar aquesta situació i rescabalar les víctimes els drets de les quals han estat violats", ha assegurat el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán.

Davant d'aquesta situació, reclama la reobertura dels casos arxivats per la Fiscalia i que les autoritats reconeguin públicament els fets amb un acte en què es comprometin a buscar la veritat i garantir la justícia i la reparació per a totes les víctimes.

Aquesta situació d'abandó es reflecteix en testimonis com el de Mercedes Huerta, familiar d'una de les víctimes de les residències madrilenyes durant la primera onada de la pandèmia i membre de la Plataforma Verdad y Justicia. "M'he sentit abandonada, decebuda i una cosa que no podré entendre mai: com una societat pot participar una massacre d'aquestes característiques, única a la democràcia, i que encara ningú hagi pres mesures perquè es faci justícia i, sobretot, perquè mai més no es torni a repetir", ha manifestat.

Segons assenyala Amnistia Internacional, les autoritats han "incomplit" la seva obligació d'investigar de manera "exhaustiva i adequada" les vulneracions de drets humans patides per les persones grans que vivien a les residències. Amnistia Internacional va documentar cinc violacions de drets humans: vulneració del dret a la vida, la salut, la no discriminació, la vida privada i familiar i el dret a una mort digna.

OPACITAT DE LA FISCALIA
 

A més, l'organització denuncia l'"opacitat" de la Fiscalia General de l'Estat ja que, tres anys després de l'inici de la pandèmia, "no hi ha dades d'accés públic del total de diligències penals en què ha intervingut la Fiscalia".

Tampoc no hi ha informació, segons precisa, per saber en quantes s'ha sol·licitat declaració de les famílies, o en quantes s'ha plantejat la reobertura per una investigació prèvia insuficient. La Fiscalia ha emès dos oficis sol·licitant informació a les fiscalies provincials el febrer i l'octubre del 2022, sense que de moment s'hagin fet públics informes de dades o actuacions derivades de les mateixes.

En aquest sentit, afegeix que les dades publicades fins ara són "parcials", i corresponen a informació que alguna de les fiscalies provincials inclou a les seves memòries anuals, com el cas de la Fiscalia de Madrid, que ha aportat dades a la seva última memòria referents a les seves actuacions del 2021, i on el 86% dels casos han estat arxivats, o la Memòria de la Fiscalia de Catalunya relativa al 2021, que dóna compte de la seva preocupació pels drets de la gent gran, però ofereix "escassos" dades sobre els casos penals.

Per a l'organització, l'"únic pas positiu" és que l'ofici remès per Fiscalia el mes d'octubre passat demanava garantir que les famílies fossin escoltades a les investigacions encara obertes, així com assegurar que els fiscals assisteixen a la presa de declaració de familiars, persones investigades i testimonis rellevants. Si bé, considera que la mesura resulta "limitada" si no inclou també els casos arxivats al seu moment, que s'han de reexaminar.

D'altra banda, Amnistia Internacional enumera alguns casos en què considera que s'han aconseguit "avenços" a les fiscalies provincials, com a la Fiscalia de Mataró, que va obrir diligències i va presentar una querella el passat abril del 2022 per homicidi imprudent, lesions i maltractament contra el director i la directora mèdica d'una residència durant la pandèmia; oa Madrid, on un jutge ha sol·licitat la compareixença en qualitat de testimonis de l'exconseller de Polítiques Socials de la Comunitat de Madrid, Alberto Reyero, i del llavors director de Coordinació Sociosanitària i signant dels protocols d'exclusió de la derivació a hospitals, Carlos Mur.

REOBERTURA DELS CASOS ARXIVATS
 

Per tot això, Amnistia Internacional exigeix la reobertura d'aquells casos arxivats perquè es reexaminin i es valori adequadament si es va investigar prou, incloent-hi els testimonis de familiars.

D'altra banda, l'organització lamenta "obstacles" a nivell autonòmic i precisa que, actualment, només continua actiu un grup de treball al Parlament de Catalunya, que té per objecte analitzar els fets i debatre sobre un nou model residencial.

A més, considera que el Defensor del Poble "no ha tingut un paper actiu investigant els fets" i recorda que li ha sol·licitat la realització d'un monogràfic de recerca sobre les morts en residències. També critica l'actuació del Consell General del Poder Judicial que "tampoc no ha fet seguiment sobre si aquestes víctimes estan aconseguint accés a la justícia com indiquen les normes internacionals".

ACTE PÚBLIC DE RECONEIXEMENT
 

En aquest context, l'organització sol·licita al Govern un acte públic de reconeixement del que ha passat a les víctimes en què es comprometi a buscar la veritat i garantir la justícia i la reparació per a totes. "Les autoritats pretenen girar full sobre el que ha passat, sense tenir en compte que la veritat, memòria, justícia i reparació són imprescindibles perquè alguna cosa similar no torni a succeir i es garanteixin els drets humans", conclou Beltrán.

Sobre el nou model residencial que es va aprovar el mes de juny de 2022 passat, Amnistia Internacional valora positivament alguns aspectes com l'establiment d'uns criteris comuns de recursos materials i ràtios de personal o assegurar la dignitat de tracte, però creu que és millorable en qüestions com la coordinació amb els serveis d'assistència sanitària del sistema públic de salut o la recollida unificada de dades.

A més, l'organització expressa la seva preocupació perquè s'hagi eliminat el mínim d'inspectors per centre que plantejaven esborranys previs, deixant-ho a les mans de les comunitats autònomes, i que no es garanteixi que les denúncies siguin anònimes.