Desigualtat salarial: les espanyoles van haver de treballar dos mesos més que els homes per guanyar el mateix el 2020

Les dones espanyoles van guanyar de mitjana el 2020 un 18,7% menys que els espanyols, és a dir, van haver de treballar dos mesos més que els homes per guanyar el mateix, segons ha alertat el Ministeri d'Igualtat, mitjançant un informe publicat per l'Institut de les Dones.

Aprofitant el Dia per a la Igualtat Retributiva , que se celebra aquest dimecres 22 de febrer, l'Institut de les Dones ha reconegut que "encara queda molt de camí per recórrer" en aquest tema, però ha assenyalat que s'està registrant "una lenta però positiva tendència a la baixa", amb "una reducció de 5,21 punts en els darrers vuit anys". El 2012 i el 2013 la bretxa salarial es trobava en el 23,9%.

Per fer aquesta anàlisi s'han estudiat les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al 2020, quan el salari mitjà anual de les espanyoles era de 22.467 euros, davant dels 27.642 euros anuals que cobren de mitjana els homes.

Segons les dades, la bretxa retributiva entre dones i homes era més gran en la jornada parcial (12%) que en les feines de jornada completa (8,2%) i aquesta augmenta amb l'edat, de manera que el tram amb més bretxa retributiva és el de 65 anys o més, que arriba al 31,7%, davant l'11,6% dels treballadors entre 25 i 29 anys.

El document assenyala també que els homes guanyen més que les dones a gairebé totes les seccions d'activitat, registrant-se la bretxa més elevada a les activitats administratives i serveis auxiliars (31%). A més, destaca que en el sector de les activitats sanitàries i de serveis socials, on la dona té una presència del 76,4%, els homes cobren un 28,3% més que elles.

Per autonomies , el 2020 la major bretxa salarial es va registrar al Principat d'Astúries, amb un 23,7%, seguida de Navarra (23,2%), Andalusia (21,2%) i Múrcia (20,6%). A la banda oposada hi ha les Canàries, amb la menor bretxa salarial de totes les regions (9,8%), Castella-la Manxa (13,6%) i Balears (14%).

Des de l'Institut de les Dones apunten que les millores que s'han registrat en aquest aspecte els darrers anys són conseqüència de les modificacions en la contractació introduïdes per la reforma laboral, juntament amb la pujada del salari mínim interprofessional (SMI). A tot això, segons apunta, cal afegir-hi "els esperats efectes positius dels canvis normatius introduïts en matèria de plans d'igualtat i transparència retributiva" a les empreses, "així com de la reducció, motivada per la reforma laboral, dels contractes temporals i la precarietat".