Aproximadament 1.000 refugiats ucraïnesos entren cada setmana a Espanya

Espanya segueix rebent refugiats per la guerra d'Ucraïna, en concret, uns 1.000 a la setmana, segons ha explicat aquest dimecres el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en una roda de premsa en què ha fet balanç sobre la gestió de l'acollida a refugiats ucraïnesos al país.

Segons ell, Espanya ha estat "especialment solidària" en aquesta causa ja que, segons ha apuntat, és el cinquè país de la UE que més refugiats ha acollit, tenint en compte la població, el territori i la llunyania d'Espanya respecte a altres països de l'entorn.

En xifres, Escrivà ha destacat que són uns 168.000 els ucraïnesos rebuts al país en aquest darrer anys, dels quals 82.000 han anat als ajuntaments a empadronar-se i uns 78.000 tenen la targeta sanitària. A més, 18.000 estan integrats al sistema d'acollida, 14.000 estan afiliats a la Seguretat Social i 36.000 nens estan escolaritzats al país.

D'aquests gairebé 170.000 refugiats, la majoria van arribar els dos primers mesos després de l'inici de la guerra. Els mesos de març i abril, segons ha assenyalat Escrivà, els centres d'acolliment espanyols registraven fins a 8.000 arribades setmanals. Aquesta xifra va caure fins a la meitat, unes 4.000 persones setmanals, durant els mesos de maig, juny i juliol, i després de l'estiu i fins ara, segons ha apuntat el ministre, s'ha mantingut un degoteig de registres d'unes 1.000 persones setmanals.

Al centre com el CREADE de Pozuelo (Madrid), on s'ha celebrat la roda de premsa, han explicat que a l'inici d'aquesta crisi humanitària es registraven fins a 600 cites setmanals per atorgar la protecció internacional als refugiats, mentre que actualment solen estar al voltant de les 20.

ES PREVEIA UN AUGMENT A L'HIVERN
 

Escrivà ha assenyalat que aquesta tendència es manté malgrat que s'havia previst un augment de les arribades amb la temporada hivernal, a partir del novembre. Aquestes expectatives es devien a "la cruesa de l'hivern" a Ucraïna i al fet que el país "segueix estant castigat" per les accions bèl·liques de Rússia, segons ha indicat Escrivà. Tot i això, i com ha assenyalat el ministre, "amb l'hivern ja força avançat" no s'ha registrat un augment d'arribades respecte a mesos anteriors.

La comunitat de refugiats que s'ha registrat aquest darrer any a Espanya està formada en un 31% de nens i, en el cas dels adults, un 76% són dones. La mesura dels 168.000 que han arribat és de 31 anys. A més, un 30% s'han instal·lat a la zona de Llevant, València i Alacant sobretot, segons ha apuntat el ministre. A Catalunya hi ha un 25% ia Madrid un 15%.

En aquest procés d'acollida, a més, s'ha mantingut una "disponibilitat absoluta" envers les persones amb "especial vulnerabilitat", de manera que s'han atès 66 nens ucraïnesos i 15 adults que havien de rebre tractament mèdic, la majoria oncològic; es van acollir 461 nens procedents d'orfenats, 93 amb discapacitat i també un centenar de ferits en combat.

Pel que fa a l'orientació sociolaboral, Escrivà ha destacat els 14.000 que estan donats d'alta a la seguretat social i ha apuntat que hi ha una part dels refugiats que no han deixat la seva feina a Ucraïna, ja que per circumstàncies poden continuar exercint remotament.

De la mateixa manera, el ministre ha explicat que, després d'una enquesta realitzada entre els ucraïnesos a Espanya, s'ha determinat que, en un 56%, el principal limitant per aconseguir feina al país és que tenen un sentiment de temporalitat. És a dir, que volen tornar tan aviat com puguin al seu país i veuen aquesta situació com a transitòria. A més, un 55% veuen també com a limitació l'idioma. Segons ha explicat Escrivà, gairebé cap refugiat acollida no coneixia l'idioma espanyol.

VALORA LA COORDINACIÓ PERÒ AMPLIARÀ EL SISTEMA D'ACOLLIDA
 

En la seva intervenció, el ministre ha posat en valor la tasca de coordinació realitzada davant d'aquesta crisi, tant dins del mateix Govern, com entre les administracions autonòmiques i locals, com amb la societat civil i les empreses privades que, al seu parer, ha permès "fer un exercici molt exitós". Al seu parer, aquesta situació tan "dramàtica" ha servit "per constatar en quina mesura és important empènyer per tenir una capacitat".

"Acollir 168.000 persones en un país amb la població d'Espanya en un període de temps tan limitat només possible amb l'actuació horitzontal de la societat en tots els àmbits", ha insistit.

I, en aquest sentit, ha reconegut que Espanya ha de "reforçar el sistema d'acollida estatal" i "continuar avançant en el nombre de centres d'acollida". De fet, ha explicat que "s'estan posant en marxa, construint o iniciant licitacions per fer-ho" centres en diferents punts del país "per reforçar la xarxa Estatal de centres" a través dels fons europeus.

ELS CREADE SEGUIRAN "VIUS"
 

El titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions també ha assenyalat la importància dels CREADE en aquest sistema i ha indicat que s'està treballant perquè es mantinguin "vius".

De fet, dels 168.000 ucraïnesos que han arribat des de fa un any al país, 135.000 han estat atesos en un d'aquests quatre centres creats a Madrid, Barcelona, Alacant i Màlaga, i el de la Ciutat Comtal és el més important en aquest sentit: més de 51.000 refugiats van passar per les instal·lacions.

Sobre la futura vida d'aquests centres, el ministre ha explicat que està treballant amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el seu homòleg espanyol (COE), així com amb l'ACNUR per acollir refugiats que desenvolupin activitats esportives de forma singular. A més, es treballa perquè el de Màlaga sigui un centre de reassentament a altres països de la UE.

L'objectiu, tal com ha assenyalat, és que els CREADE "segueixin vius i serveixin com a mecanisme de gestió per a eventuals crisis en el futur".

De la mateixa manera, Escrivà ha destacat la tasca realitzada amb la Fundació La Caixa amb què es va iniciar un procés d'acollida familiar per a refugiats ucraïnesos a quatre províncies --Madrid, Barcelona, Màlaga i Múrcia-- que ha permès la convivència de fins a 275 famílies ucraïneses amb altres espanyoles. Actualment encara n'hi ha 140 convivint.

AJUDES A LES FAMÍLIES
 

Preguntat per les denúncies que han produït ONG que assenyalen que hi ha autonomies en què no s'estan donant les ajudes directes que s'han aprovat per a les famílies ucraïneses, Escrivà ha demanat paciència. Tot i que ha reconegut que si aquesta gestió s'hagués fet a nivell estatal, el ritme de les ajudes hagués estat "més ràpid", ha apuntat que les CCAA van demanar que se'ls adjudiqués aquesta tasca i es van comprometre a fer-ho.

Al seu parer, els retards no es produeixen en totes les autonomies i aquesta situació depèn que hi ha diferents patrons de gestió. Des del Ministeri assenyalen que hi ha regions que ja tenen implantades ajudes en aquest sentit i d'altres que han de desenvolupar un nou model, cosa que els porta més temps. Tampoc no és igual, recorden des d'Inclusió, el volum de refugiats que ha d'atendre cada autonomia.