El Tribunal de Comptes rebutja rebaixar la condemna als líders del 9-N per la consulta independentista

El Tribunal de Comptes (TCu) ha desestimat aquest dilluns el recurs d'apel·lació presentat per l'exconseller Francesc Homs, i al qual es va adherir l'expresident Artur Mas, entre d'altres, amb què pretenien fer un còmput diferent de la liquidació d'interessos per la condemna que van rebre a causa de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014.

Segons han informat fonts jurídiques a Europa Press, la Sala de Justícia del TCu ha rebutjat el recurs d'Homs, confirmant així la interlocutòria del 28 de juliol amb què la Secció d'Enjudiciament ja va desestimar les impugnacions de la liquidació d'interessos practicada.

Cal recordar que el Tribunal de Comptes va condemnar Mas i nou antics membres del seu Govern per organitzar la consulta independentista del 9-N a tornar 4,9 milions d'euros, als quals se sumaven més d'un milió d'euros pels interessos meritats .

Homs, a les al·legacions del qual es van adherir Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, Josefina Valls i Jordi Vilajoana, pretenia que els interessos quedessin fixats en 590.547,63 euros.

L'exconseller explicava en el seu recurs d'apel·lació, al qual ha tingut accés Europa Press, que la controvèrsia es deu a si les consignacions efectuades "van paralitzar o extingir la meritació d'interessos".

LES CONSIGNACIONS

Homs recordava a la seva impugnació que la Sala d'Enjudiciament va fixar que "l'extinció de l'obligació del pagament dels interessos únicament es produeix si el principal s'ha lliurat o s'ha posat a disposició de l'entitat pública perjudicada, negant tot efecte alliberador en aquest sentit a les consignacions efectuades atenent que cap pagament van efectuar les parts a la Generalitat de Catalunya per aquest concepte” fins al 30 de juliol de 2020.

Tot i això, l'exconseller defensava que el còmput dels interessos hauria d'haver quedat paralitzat des del moment en què es van fer les successives consignacions.

En aquest sentit, destacava que "a partir del moment en què s'efectua la consignació, la destinació del capital consignat ja no dependrà del demandat ja que a partir de l'ingrés al compte judicial cap facultat ostentarà respecte aquell, quedant a costa del resultat de les actuacions judicials".

"Sent això així, cal destacar que ni l'entitat presumptament perjudicada ni cap de les acusacions van sol·licitar l'ingrés de les quantitats consignades, tot i tenir coneixement del seu ingrés, ni van sol·licitar cap execució al llarg del procediment", subratllava.

LA FISCALIA S'OPONIA

La Fiscalia, es va oposar al recurs d'apel·lació de Homs, en considerar que "no fa sinó reiterar els arguments que han estat desestimats per la interlocutòria impugnada, sense aportar nous arguments, mostrant la seva disconformitat en vincular l'efecte alliberador de la consignació a l'acceptació i pagament de la pena imposada".

El fiscal Manuel Martín-Granizo recordava que la decisió recorreguda "el que fa és concloure que en aquest cas la consignació duta a terme no ha produït un efecte alliberador perquè el consignant no ha manifestat la seva voluntat d'acceptar i pagar la condemna imposada ".

"Els recurrents van disposar d'assessorament jurídic que els hauria d'haver permès valorar adequadament les condicions i requisits de la manera de fer la consignació per aconseguir els efectes pretesos", assenyalava.